Dinàmica litoral: processos, riscos i gestió

Dinàmica Litoral

Processos costaners

La dinàmica litoral fa referència als processos d'erosió, transport i sedimentació provocats per les onades, els corrents litorals, les marees i les aportacions continentals. Són processos complexos.

El transport de materials es realitza de dues maneres:

• Perpendicular a la costa: Causat per l'onatge i les marees.
• Paral·lel a la costa: Causat per corrents de deriva.

La sedimentació es realitza:

• Als entrants de la costa (platges).
• Paral·lel a la costa, en aigües poc profundes i amb corrent de deriva (fletxes o barres).
• Entre la costa i un illot (tómbol).
• Formant fletxes laterals costaneres entre dos penya-segats amb platja al mig. Si la badia es tanca, dona lloc a una albufera.

Dinàmica litoral: Les platges

La major part de la sorra de les platges prové dels cursos fluvials, de materials de mar endins i de l'erosió de les roques costaneres per l'acció del mar. Aquests materials són distribuïts per la deriva litoral o corrents de deriva. Es tracta d'un moviment de la sorra en ziga-zaga, que fan arribar les onades en forma obliqua, però aquestes retornen al mar amb un màxim de pendent.

Dinàmica litoral: Factors

• L'alçària i pendent de la costa.
• Direcció dominant i intensitat dels corrents marins i vents.
• L'alçària de les onades.
• Tipus de roques i la inclinació dels plans.
• Intensitat de les marees.
• Aportació de materials pels rius i torrents.
• Variacions relatives del nivell del mar (moviments eustàtics).

La combinació d'aquests factors dóna lloc a diferents tipus de costa.

Riscos associats al litoral

• Les seixes: Elevacions anormals i sobtades del nivell del mar, degudes a baixes pressions i forts vents (ex: Bangla Desh 1970).
• Tsunamis i temporals.
• Erosió lenta de les platges. Les onades arriben obliquament a la platja, i donen lloc a un transport de sorra paral·lel al litoral. A Catalunya, les corrents dominants venen del nord (tramuntana), per tant, el transport de sorra va de nord a sud.
• Construcció de ports, esculleres i altres obres que tallen els corrents de deriva i provoquen una erosió intensa.
• L'espigó produirà una captura de sorra i afegirà terreny al seu davant, i erosió al darrere.
• L'escullera redueix l'onatge i, per tant, els corrents al llarg de la costa. Això produeix acumulació de sorra a la zona tranquil·la i erosió de la platja corrent avall.

Gestió del risc d'erosió de les platges

Mètodes preventius contra els processos d'erosió:

• Construcció de murs a la base del penya-segat. Té l'inconvenient que la força de retorn de les onades és més forta.
• Construcció d'esculleres (paral·leles a la costa) per aturar la força de l'onatge.
• Construcció d'espigons (perpendiculars a la costa) per incrementar la sedimentació.
• Restauració de platges mitjançant dragatge de sorra del fons marí. Mètode car, molt agressiu, que causa impacte en la flora i fauna de les zones d'extracció.

Les estructures de protecció afecten la platja. Els dics capturen sorra per la banda esquerra i faciliten l'erosió a l'altra banda.