Dinàmica oceànica i hidrologia: corrents, rius i llacs

Dinàmica oceànica i corrents marins

Trobem els corrents marins on l’energia solar origina els corrents d’aire, però també els marins. Els corrents marins s’originen a través de la radiació solar segons la latitud, i aquests corrents contribueixen a distribuir la calor rebuda. També hi intervenen el vent i la densitat de l’aigua. Aquests corrents són modificats per l’efecte de Coriolis, la topografia dels oceans i la distribució dels continents.

Circulació superficial i biodiversitat

Hi ha corrents superficials que reflecteixen l’esquema general de la circulació atmosfèrica. La circulació es constitueix en grans remolins o circuits. El flux és més intens als marges occidentals dels oceans que a l’oriental a causa de la rotació de la Terra. Aquest moviment de les aigües provoca ascensos d’aigües profundes al costat occidental dels continents a les zones tropicals. Originen zones de gran diversitat biològica i riquesa pesquera.

Onades, tsunamis i marees

Les onades

Les onades són conseqüència de la interacció aigua-vent, però també es produeixen per altres motius (terratrèmols, volcans). És un moviment de l’aigua superficial que provoca petites ondulacions. El vent provoca moviments ondularis de les partícules sense que hi hagi gairebé desplaçament horitzontal. A partir d’una zona de vents, les onades es produeixen en grups que es difonen ràpidament. La mida i la velocitat de les onades depenen de la velocitat del vent i la seva durada a la superfície del mar.

Tsunamis

Els tsunamis es propaguen a milers de quilòmetres de distància. A mar obert són imperceptibles, però a la costa són catàstrofes perquè el volum de moviment és molt gran; en arribar a zones poc profundes, la cresta s’acumula sobre la línia de costa i pot arribar a 30-90 m d’alçada.

Marees

Les marees representen els moviments periòdics del nivell del mar influenciats per forces astronòmiques.

Hidrologia continental: Rius i llacs

Els rius

Un riu neix en una zona d’aigua subterrània que puja o quan es fon una glacera. En el primer cas, tindrem una surgència de diferents tipus: la cascada, la zona de pantans i el llac. Els rius segueixen el patró topogràfic fins a arribar al mar. El funcionament d’un riu es descriu amb hidrogrames, on es relacionen les variacions de cabals al llarg del temps; els augments de cabal solen ser estacionals. En general, el cabal màxim es dona a la primavera a la zona temperada i a l’estiu a les subàrtiques.

Els llacs

El 20 per cent de la superfície continental envia l’aigua a depressions internes, fins i tot en zones molt àrides. Hi ha diferents zones d'origen: les zones amb desglaciació recent, regions volcàniques i regions amb tectònica distensiva. A la llarga, els llacs tendeixen a omplir-se de sediments.