Dinàmica Oceànica: Temperatura, Densitat i Corrents

Temperatura de l'Aigua Oceànica

Segons la latitud, la temperatura de l'aigua superficial varia entre -2ºC als pols i 30ºC a l'Equador. En profunditat, però, les variacions no es veuen afectades per la latitud. Hi ha una capa superficial on la temperatura varia amb la de l'exterior, una de profunda on la variació de la temperatura és molt petita i una zona intermèdia o termoclina, on la temperatura disminueix bruscament. La profunditat a la qual es troba la termoclina és variable segons la latitud i les condicions específiques de cada mar.

Densitat de l'Aigua Oceànica

Depèn de la salinitat i la temperatura: a més salinitat i menys temperatura, més densitat. Aquestes diferències de temperatura i salinitat originen masses d'aigua de diferent densitat que tendeixen a desplaçar-se en sentit vertical i horitzontal. Això contribueix a crear els corrents marins.

Dinàmica Oceànica

Corrents Marins

L'energia solar rebuda per la Terra no afecta només l'atmosfera, sinó també la hidrosfera. Les diferències de radiació solar originen corrents oceànics que redistribueixen per tot el planeta la calor rebuda del Sol. De fet, són el mecanisme més eficaç de fer-ho.

Els corrents es formen per les diferències de temperatura, els vents i la densitat de l'aigua i són modificats per l'efecte de Coriolis, la topografia del fons oceànic i la distribució de les masses continentals.

Corrents Superficials

Reflecteixen l'esquema de la circulació atmosfèrica, condicionat pels vents. Són amplis remolins anticiclònics als dos hemisferis. En els corrents principals, el flux és més intens al marge occidental dels oceans, a causa del moviment de rotació de la Terra. Es creen corrents forts com el del Golf (Atlàntic) o el de Kuro Shio (Pacífic).

En aquestes zones on els corrents són més febles, a les zones subtropicals (entre 20-30º), es produeix un ascens d'aigües profundes que constitueixen les zones d'aflorament de Califòrnia, Perú, Sàhara i Sud-àfrica. Són zones de molt interès biològic perquè tenen una gran riquesa pesquera.

A més, aquesta aigua freda que ascendeix també influeix sobre els ecosistemes terrestres, doncs provoca anticiclons que impedeixen la formació de núvols. Les costes d'aquests territoris són àrides.

Corrents Profunds o Termohalins

Produïts per la diferència de densitat, conseqüència de les diferències de temperatura i salinitat de l'aigua. La seva densitat disminueix des de l'Equador fins als pols i aquí, s'enfonsa i circula en profunditat cap a l'equador.

Els corrents profunds estan condicionats per la topografia del fons oceànic. Tenen tendència a seguir els marges occidentals dels oceans (iguals que els superficials). En algunes zones ambdós avancen en el mateix sentit i, en d'altres, en sentit contrari. Tenen gran importància en la sedimentació oceànica, doncs recorren el peu del talús continental i tenen capacitat per a transportar i sedimentar material de gra fi.

Onades

Són conseqüència de la interacció entre l'aigua i el vent, tot i que també es poden produir per activitat volcànica o sismes. Són un moviment de l'aigua superficial que produeix un moviment ondulatori de les partícules sense que pràcticament hi hagi desplaçament horitzontal. El moviment s'atenua ràpidament en profunditat i deixa de ser perceptible a uns quinze metres de fondària.

Les onades es formen en una zona de vents i avancen en trens d'ones que es difonen en totes direccions. La dimensió i velocitat de les onades depenen de la velocitat i durada del vent i de la grandària de la superfície de l'aigua.

Els tsunamis són onades enormes provocades normalment per terratrèmols, que resulten imperceptibles a alta mar, però van creixent en apropar-se a la costa, arribant a alçades de més de 30 m i causant una devastació gairebé total. Les aigües poden penetrar uns quants quilòmetres terra endins, segons sigui la forma de la costa i la topografia del terreny. Si la costa és molt abrupta, les onades s'aixequen més.