Dinàmica de la Població Mundial, Catalana i Espanyola: Fecunditat, Envelliment i Migracions

Dinàmica de la població mundial i disminució de la fecunditat

La població mundial continua augmentant

La població mundial ha crescut notablement des de 1950, quan era d'uns 2.500 milions, fins a arribar als 8.000 milions el novembre del 2022. Es preveu que a finals de segle superi els 11.000 milions.

Aquest augment es deu a la baixada de la mortalitat, sobretot infantil, i a les altes taxes de natalitat fins al 1973. Malgrat que en els països desenvolupats aquesta tendència ha canviat, en països en vies de desenvolupament i emergents el creixement poblacional continua sent elevat.

Reducció de la fecunditat a nivell mundial

La natalitat està baixant, però de manera diferent entre països desenvolupats i en vies de desenvolupament. Als desenvolupats, les taxes de fecunditat són baixes, mentre que en els altres es mantenen altes, generant creixements vegetatius.

Causes de les diferències regionals

Principalment, la reducció de la mortalitat. A l'Àfrica subsahariana i alguns països d'Àsia, malgrat que la mortalitat encara és alta, la població és jove. Això contrasta amb els països desenvolupats, on les taxes de mortalitat han disminuït considerablement. Es preveu que el creixement mundial es redueixi cap al segle XXII. No obstant això, cal ajustar les estimacions tenint en compte l'envelliment de les poblacions, utilitzant l'índex conjuntural de fecunditat per a aquest propòsit.

Causes de la baixa fecunditat

• Biològiques: alimentació, lactància, edat del primer fill.
• Socials: edat, durada del matrimoni, celibat, educació, tipus de parelles, nivell de desenvolupament, valoració social de la dona.
• Causes de la segona transició demogràfica.

L'envelliment de la població

La gent viu més temps, especialment en les societats desenvolupades. Això porta a un augment de persones grans. Aquest fenomen també es veu en països com la Xina o l'Índia. Les conseqüències són caiguda econòmica, canvis socials i feminització demogràfica.

Demografia catalana: Evolució històrica

Evolució per períodes

• Fins al segle XVI: Dinàmica pròpia de l'Antic Règim. Les fluctuacions poblacionals per fam, epidèmies i guerres provocaven pèrdues demogràfiques.
• A partir del segle XVI: Recuperació sostinguda de la població, impulsada pel desenvolupament agrícola i comercial i per les millores en alimentació i higiene.
• El segle XIX: Creixement més notable gràcies a la Revolució Industrial.
• Durant el segle XX: Els primers anys hi ha creixement natural positiu i migracions massives, però la Guerra Civil i la postguerra aturen aquest creixement. A la segona meitat, hi ha una recuperació demogràfica amb una onada d'immigració d'altres regions de l'Estat, triplicant la població. Als anys 70, la crisi econòmica provoca estancament demogràfic.
• Finals segle XX fins a 2008-2009: Fase de bonança econòmica que atrau nous immigrants, reactivant el creixement demogràfic.
• Entre 1998 i 2006: La població passa de 6 a més de 7 milions d'habitants, arribant al seu màxim el 2012 amb 7.570.908 habitants.
• 2013 i 2014: Creixement negatiu a causa de la crisi financera del 2008, però recuperant-se el 2015 amb un creixement de l'1,3‰.

Situació actual de la població catalana

La població actual és de 7.899.056 habitants, representant el 16,4% del total d'Espanya el gener de 2023. Entre 1996 i 2007, la taxa de natalitat va augmentar a causa de la generació nascuda entre 1970 i 1980 i la immigració, però la crisi econòmica de 2008 va reduir l'arribada d'immigrants. Les taxes de natalitat han disminuït des de 2008 (de 12,10‰ a 7,19‰ el 2022). Es preveu que el 22,3% de la població tingui més de 65 anys el 2030. El creixement vegetatiu va passar de 4‰ el 2008 a -1,87‰ el 2022.

La població està experimentant una desacceleració en el seu creixement, amb tendències preocupants a curt termini:

• Creixement natural negatiu: Més defuncions que naixements.
• Saldo migratori negatiu: Més gent emigrant a l'estranger que immigrada.
• Descens de la natalitat i envelliment de la població: Menys naixements i la població està envellint, amb una esperança de vida de 83,5 anys.
• Factors que expliquen la situació: Baixes fecunditats des de 1980 (1,1 a 1,5 fills per dona), augment de l'edat de maternitat al voltant dels 32 anys, creixement de la mortalitat a causa de l'envelliment de la població i crisi econòmica.

En resum, aquests factors estan provocant una situació demogràfica amb menys naixements, més defuncions i una població que envelleix, amb implicacions importants per a la societat i l'economia.

Indicadors demogràfics clau

Els indicadors demogràfics són:

• Índex d'Envelliment: Relació entre persones de 65 anys o més i persones de 0 a 15 anys. Un valor superior a 100 indica una major proporció de gent gran; si és inferior a 100 hi ha més gent jove.
• Índex de Sobreenvelliment: Percentatge de persones de 85 anys o més entre les de 65 anys o més, dins del grup de gent gran.
• Índex de Dependència Global: Relació entre població jove (0-15 anys) i població vella (65 o més anys) amb la població adulta (16 a 64 anys).
• Índex de Dependència Juvenil: Relació entre població jove (0-15 anys) i població adulta (16 a 64 anys).
• Índex de Dependència de la Gent Gran: Relació entre població vella (65 o més anys) i població adulta (16 a 64 anys).

Dades demogràfiques de Catalunya (2023)

Les dades demogràfiques de la població catalana el 2023 són les següents:

• Taxa de Dependència de la Gent Gran: Hi ha un 29,1% de persones de 65 anys o més per cada 100 habitants de 15 a 64 anys.
• Índex de Dependència Global: Hi ha un 50,4% de població potencialment inactiva per cada 100 habitants en edat de treballar.
• Índex de Sobreenvelliment: Hi ha un 16,8% de persones de 85 anys o més per cada 100 habitants de 65 anys i més.
• Índex d’Envelliment: El 136,5% de la població de 65 anys o més supera la de menys de 15 anys.

Causes i conseqüències de l'envelliment

Causes de l'envelliment de la població

• Descens de la fecunditat: Una disminució del nombre de naixements, conduint a un augment de la proporció de persones de més edat a la societat.
• Increment de l'esperança de vida: Contribueix a l'envelliment de la població, ja que les persones viuen més temps.
• Migracions: L'emigració pot provocar una pèrdua de població jove i, per tant, contribuir a l'envelliment de la societat.

Possibles conseqüències de l'envelliment de la població

• Àmbit econòmic: Afecta la productivitat, les inversions, el consum, el mercat laboral, les pensions i les estratègies comercials i immobiliàries. Els sistemes de pensions per a la gent gran poden posar pressió sobre els pressupostos estatals.
• Àmbit social: Influencia la composició familiar i la demanda de serveis d'atenció a la gent gran, com residències, assistència geriàtrica i rehabilitació. També modifica el comportament electoral, ja que les persones grans tenen necessitats i demandes socials específiques.
• Àmbit demogràfic: Produeix una feminització de la societat, ja que les dones tenen una esperança de vida superior als homes, conduint a una major proporció de dones en edats avançades.

La immigració frena l’envelliment a Catalunya

L'estructura demogràfica de Catalunya reflecteix tendències similars a les d'Europa, amb un ràpid procés d'envelliment. Aquest fenomen s'atribueix a l'increment de l'esperança de vida, col·locant Catalunya en el cinquè lloc mundial.

La piràmide de població de Catalunya del 2023 mostra similituds amb altres països europeus, com l'envelliment de la població i un índex de masculinitat elevat entre els joves, influït per migracions recents. Tot i això, la base de la piràmide indica un lleuger augment de la natalitat, gràcies a la immigració. Però, la part superior reflecteix l'envelliment progressiu. Això ha provocat una dependència global que supera la relació entre adults actius i no actius. En resposta, s'han hagut de desenvolupar serveis i instal·lacions en educació, assistència sanitària i polítiques socials, especialment per a la gent de més edat.

La Generalitat de Catalunya preveu que, amb un creixement natural negatiu en els pròxims anys, el futur demogràfic estarà fortament influït per la migració. S'espera que continuïn els moviments migratoris amb la resta d'Espanya i que les arribades de migrants estrangers siguin significatives.

Distribució desigual de l'envelliment a Catalunya

L'envelliment demogràfic es distribueix de manera desigual a Catalunya, afectant principalment les comarques interiors, prepirinenques i zones muntanyoses situades entre la Terra Alta i la Conca de Barberà. Les comarques com el Berguedà i el Ripollès, que anteriorment havien experimentat una important activitat minera i industrial, ara mostren una alta proporció de població envellida, tot i que aquestes indústries ja han desaparegut. Aquest envelliment és el resultat de l'èxode rural (emigració camp-ciutat), a conseqüència de factors de repulsió com la dificultat de trobar sortides laborals i econòmiques per a la població jove en municipis i comarques majoritàriament rurals.

Conseqüències demogràfiques i territorials

• Augment continuat de la població envellida: Portarà al despoblament dels nuclis rurals a mesura que les generacions més grans no tinguin substitució en les activitats econòmiques locals.
• Despoblament dels petits nuclis rurals: Situats en zones interiors i de muntanya que depenen exclusivament de l'agricultura. Això provocarà una disminució de la renda agrícola i el procés de desagrarització.

Per evitar això, cal implementar modificacions en el sistema per generar oportunitats de subsistència als municipis més petits. A més, es requereixen polítiques institucionals que fomentin la implantació d'activitats econòmiques en aquests territoris per evitar el despoblament.

Distribució de la població catalana

Catalunya té una població de 7.899.056 habitants (1 de gener del 2023), el 16,4% del total de la població espanyola. Aquesta població es distribueix de manera molt desigual, amb Barcelona i la seva àrea metropolitana representant el 44% del total, mentre que les zones més poblades es troben a la façana marítima, com el Maresme, el Tarragonès, el Vallès Oriental i Occidental, així com a Lleida i Girona. A l'altre extrem, la Catalunya interior, especialment el Prepirineu lleidatà, té la menor densitat de població.

Dinàmica de la població espanyola

Etapes del Model de Transició Demogràfica

• Segle XVIII: Creixement lent amb altes taxes de natalitat i mortalitat, destacant la mortalitat infantil.
• Segles XIX i XX: Creixement ràpid de la població.
• Final del Segle XX i Segle XXI: Alentiment del creixement fins a xifres negatives, indicant un canvi demogràfic.

Factors que influeixen en el creixement natural

• Taxa de Natalitat: Tendència baixa des del segle XX, amb repunt a inicis del 2000 impulsat per immigració i dones en edat fèrtil del boom demogràfic. La crisi del 2007 va causar una caiguda.
• Taxa de Mortalitat: Disminució històrica, però augment actual, especialment en certes regions.

Causes de la baixa natalitat

• Disminució de dones en edat fèrtil.
• Reducció de la immigració externa.
• Increment de les emigracions internacionals.

Impacte de la crisi econòmica del 2007

Paralització de la immigració i descens en les taxes de natalitat i fecunditat, compensat per un saldo migratori positiu.

Creixement vegetatiu feble i perspectives regionals

Reducció en el nombre de fills per dona i endarreriment de l'edat del primer fill. Causes econòmiques, socials i culturals contribueixen a aquesta tendència.

El 79% de les comunitats autònomes registren un creixement vegetatiu negatiu. Madrid i Múrcia mostren un creixement positiu. Zones amb alta mortalitat inclouen la costa atlàntica, cantàbrica, Aragó i Castella i Lleó.

Estructura de la població

Quan es fan previsions sobre l’evolució de la població d’un territori, no n’hi ha prou amb saber la quantitat de persones que la formen, sinó que cal conèixer-ne la composició per grups de persones segons sexe, edat, nacionalitat, etc. És el que s’anomena l’estructura de la població.

Per a què serveix conèixer l'estructura?

Conèixer l’estructura d’una població segons l’edat significa saber com es distribueix per grans grups: joves, adults i ancians, i/o en petites franges d’edat, tal com es mostren a les piràmides.

Segons el grup d’edat que predomina en un país, les característiques demogràfiques seran diferents:

• Si predomina la població jove: natalitat elevada.
• Si predomina la població adulta: natalitat més baixa o arribada important d’immigració.
• Si predomina la població anciana: natalitat reduïda i un nombre més petit de persones en edat de treballar.

Conèixer l’estructura de la població per sexes suposa saber quants homes i dones formen la població d’un lloc. Neixen més nens que nenes, però la majoria de població envellida la constitueixen les dones.

Les piràmides de població

Què reflecteix una piràmide de població?

La Piràmide de població és el nom de la font gràfica associada a l’estructura de la població.

• Eix vertical: Es representen les edats, en intervals de cinc anys en ordre creixent.
• Eix horitzontal: Es representen els valors de la població masculina, a l’esquerra, i de la femenina, a la dreta.

A més de reflectir l’estructura demogràfica d’un lloc, ens proporcionen altres tipus d’informació relacionats, com si hi ha hagut migracions, guerres, epidèmies, etc.

Tipus de piràmides

Les piràmides demogràfiques proporcionen una instantània de la distribució de la població en un moment determinat, però no són predictives de l'evolució futura. Diversos tipus de piràmides indiquen diferents aspectes demogràfics: una piràmide progressiva pot reflectir alta natalitat o mortalitat reduïda, mentre que una piràmide en forma de bulb pot suggerir baixa natalitat o augment de la longevitat.

Aquests patrons estan influïts per factors històrics com migracions, canvis en la fecunditat i esdeveniments com guerres o crisis econòmiques. Cal comprendre el context per interpretar-les adequadament.

Les piràmides també indiquen índexs de masculinitat i taxes de dependència global, essencials per entendre les necessitats socials i econòmiques futures, com pensions o serveis sanitaris.

Catalunya i Espanya en procés d’envelliment

Un tret particular de l’esperança de vida espanyola és la diferència entre la longevitat masculina i la femenina. L’esperança de vida de les dones és la més alta de la Unió Europea, mentre que la dels homes està situada en la sisena posició.

Els moviments migratoris

Característiques de les migracions

Les migracions són desplaçaments de població que poden ocórrer dins d'una mateixa regió, país o entre països diferents, implicant moviments a llargues distàncies i en grups considerables. Poden ser tant voluntàries com involuntàries, abastant fenòmens com el tràfic de persones i la neteja ètnica. És fonamental distingir les migracions d'altres tipus de moviments, com els desplaçaments diaris entre casa i feina, els viatges, les peregrinacions i el turisme.

Les disparitats econòmiques regionals i les desigualtats en les condicions de vida impulsen la migració per raons de subsistència. Els conflictes violents també causen moviments migratoris a escala global. La globalització econòmica, la millora de les comunicacions i l'augment de l'ús de les xarxes socials faciliten aquests desplaçaments. En alguns països com Itàlia, Estats Units i Austràlia, la immigració contribueix al creixement de la població, mentre que en altres com Bulgària, Mèxic i el Marroc, es produeix una emigració neta.

Moviments migratoris internacionals

Els fluxos migratoris han augmentat, impulsats per l'economia global, millors comunicacions i educació. La majoria de migrants es concentren en països desenvolupats. Hi ha uns 280 milions d'immigrants al món, amb Europa, Amèrica del Nord i Oceania com a principals destinacions.

Migracions forçades i transferències de diners

Unes 90 milions de persones es desplacen forçosament per conflictes, persecucions i altres causes. Les transferències de diners de la immigració van arribar als 630 bilions de dòlars l'any 2021, amb un impacte notable en països en desenvolupament.

La immigració a Catalunya i Espanya

A Catalunya, la immigració ha contribuït a l'augment demogràfic, concentrant-se principalment en les ciutats i zones amb oportunitats laborals. A Espanya, els moviments migratoris han estat influïts per canvis econòmics i històrics, amb la immigració com a factor clau de creixement, tot i les fluctuacions causades per crisis econòmiques i pandèmies.