Dinàmica Terrestre: La Deriva Continental d'Alfred Wegener

Dinàmica Terrestre

La Deriva Continental d'Alfred Wegener

Biografia d'Alfred Wegener

Alfred Lothar Wegener va néixer el 1880. Es va doctorar en astronomia per la Universitat de Berlín, però va centrar els seus estudis en la geofísica i la meteorologia. Va perdre la vida en una expedició a Grenlàndia, quan volia portar menjar als seus companys que havien quedat atrapats en el gel.

La Deriva dels Continents

Fa 250 milions d'anys, les terres emergides formaven un únic continent (Pangea) envoltat d'un únic oceà primitiu, anomenat Pantalassa. El continent es va fragmentar en diversos blocs que se'n van anar separant de forma gradual fins a arribar a la posició actual. El fenomen de la separació dels blocs el va denominar deriva continental.

La seva teoria no va ser acceptada pels científics per l'explicació del moviment per l'atracció gravitatòria de la Lluna.

Proves de la Deriva dels Continents

Proves Geogràfiques

Wegener va sospitar que els continents podrien haver estat units en èpoques passades en observar una gran coincidència entre les formes de la costa dels continents, especialment entre Amèrica del Sud i Àfrica. Si, en el passat, aquests continents haguessin estat units formant-ne un de sol (Pangea), és lògic que els fragments coincidissin en la forma. La coincidència és encara més gran si es tenen en compte els límits de les plataformes continentals.

Proves Paleontològiques

Entre les proves més importants per demostrar que, en el passat, continents com Àfrica i Amèrica del Sud van estar units, hi ha les paleontològiques, és a dir, les relatives als fòssils. Hi ha diversos exemples de fòssils d'organismes idèntics que s'han trobat en llocs que avui disten milers de quilòmetres. Els estudis paleontològics indiquen que aquests organismes prehistòrics haurien estat incapaços de recórrer i creuar els oceans que avui dia separen aquests continents. Aquesta prova demostra que els continents van estar units.

Proves Geològiques i Tectòniques

Si s'uneixen els continents en un de sol, es pot observar que els tipus de roques, la seva cronologia i les cadenes muntanyoses principals tindrien continuïtat física, és a dir, formarien un cinturó gairebé continu.

Proves Paleoclimàtiques

Aquest tipus de proves representava per a Wegener una de les més importants a causa dels seus coneixements sobre meteorologia. Va descobrir que hi havia zones a la Terra els climes actuals de les quals no coincidien amb els que van tenir en el passat. Zones actualment càlides van estar cobertes de gel (Índia, Austràlia) mentre que en aquesta època el nord d'Amèrica i Europa eren boscos càlids.

Arthur Holmes i la Teoria de l'Existència de Corrents de Convecció

Al 1929 el geòleg britànic Arthur Holmes va elaborar una teoria sobre l'existència de corrents de convecció sota l'escorça terrestre. Va proposar que a l'interior de la Terra, a causa de les altes temperatures, els materials es troben en estat fos. Aquests materials de menys densitat ascendeixen cap a la superfície, a mida que pugen, es refreden, es van solidificant i augmenta la seva densitat i formen uns corrents descendents. Aquests corrents produeixen unes tensions a l'escorça terrestre, que l'arriba a fragmentar i arrosseguen aquests fragments d'escorça lentament, de 2 a 3 cm per any.