Dinamització de grups i animació: una visió completa

Què entenem per dinamitzar un grup?

Dinamitzar vol dir 'posar en moviment'. Sensibilitzar, motivar, conscienciar les persones del grup que conduïm per a que adoptin activitats positives i de participació, de manera que hi hagi un clima de grup positiu. Treball compartit i positiu que ajudi a aconseguir els objectius de treball.

Què entenem per animació?

Prové de dues paraules llatines: -Ànima (alè, vida). -Animus (dinamisme, acció). DEFINICIÓ: conjunt d’intervencions dirigides a dinamitzar un grup partint de les necessitats, interessos, motivacions, trets de personalitat dels membres del grup com a principals protagonistes del procés.

L’ ANIMACIÓ: L’ animació sociocultural (ASC) i els seus tipus

L’ animació neix com a animació sociocultural perquè l’individu viu en una societat i és hereu d’una cultura. Origens: a França els anys 60 i a Espanya als anys 80. Per què neix? Neix com un mètode d'intervenció social, centrada en la dinamització de col·lectius humans.

L’ animació socioesportiva

La societat evoluciona al oci: increment progressiu de Temps Lliure. Extensió progressiva de la pràctica esportiva. Reconeixement que la activitat física és un factor clau per a la salut. L’ animació esportiva forma part de l’ animació sociocultural. L’ animació esportiva sorgeix per a omplir el temps lliure amb activitat física i compleix finalitats recreatives i lúdiques. Comporta beneficis de a la salut i formació de valors.

Objectius de l' animació esportiva:

Esport a l’abast de tothom. Fomentar pràctica esportiva. Contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones. Despertar la consciencia: educació de valors.

Les activitats d’animació fisicoesportives:

Activitats a la natura. Activitats d’expressió. Jocs.

Àmbit educatiu de qualsevol tipus d’animació

A) Educació formal: (escola). - Institucionalitzada. - Reglada: Lleis-Títol. - Planificada i seqüenciada. - Obligatòria. B) Educació no formal: (animació). - Institucionalitzada o no (activitats extraescolars). - No reglada. - Planificada i triada. - Voluntària / Opcional: segons interessos, capacitats i dins del temps lliure. C) Educació informal: (Mitjans comunicació, família i amics). - No institucionalitzada. - No reglada. - No planificada. - Voluntària / Opcional en el temps lliure.

PER UNA PEDAGOGIA DE L’ OCI: 3.1. Per què una pedagogia de l’ oci?

Per a que l’ oci sigui una vivència positiva ha de complir les següents característiques: - Autonomia. - Autotètica. Satisfactòria. Per a que l’ oci sigui de qualitat cal: - Escapar del temps lliure estèril. - Cal que les plataformes educatives diguin a terme una veritable pedagogia de l’ oci.

Principis de la pedagogia de l’ oci esportiu

- Mostrar un ampli ventall d’activitats en l’àmbit de l’animació. - No avorrir: ús de jocs en forma de repte individual i col·lectiu, més que no pas exercicis. - Conjugar descans + diversió + desenvolupament. - No avaluar amb criteris de rendiment: hem d’avaluar la satisfacció. - Fer compatible l’ oci individual amb l’ oci compartit. - Proposar activitats cooperatives i activitats competitives amb estratègies cooperatives que potenciïn el treball en grup per millorar les relacions socials i el desenvolupament de valors socials. - Provocar d’animar el component competitiu en les activitats proposades. - Compensar el sedentarisme típic de la societat proposant activitats d’oci esportives. - Proposar activitats i establir estratègies que assegurin la participació de tots els membres del grup (evitar situacions d’exclusió i si de màxima participació).