El dinar campestre de Manet: Anàlisi i Context

El dinar campestre de Manet

Fitxa Tècnica

• Títol: El dinar campestre (Le Déjeuner sur l'herbe)
• Autor: Édouard Manet
• Cronologia: 1863
• Material: Oli sobre tela
• Mides: 2,02 x 2,04 m
• Estil: Realisme / Impressionisme (transició)
• Tema: Costumista
• Localització: Musée d'Orsay, París

Context i Trajectòria de Manet

Manet va iniciar la seva formació al taller de Couture, contra la voluntat del seu pare. No obstant això, els qui realment van influir en la seva pintura van ser els artistes venecians, els holandesos i Velázquez. Fascinat per Espanya, va crear obres notables, entre les quals destaca El guitarrista espanyol, que li va valer el reconeixement públic al Saló de París l'any 1861. La seva obra va mostrar una actitud rebel després de la mort del seu pare, que el va fer objecte de la crítica social a causa de la presència del nu femení en els seus quadres. Cap al 1870 va començar a pintar a l'aire lliure, tractant la llum i el seu impacte sobre els cossos, una pràctica típica de l'Impressionisme, encara que ell no s'hi identifiqués i sempre es va relacionar amb els grans salons oficials.

Anàlisi de la Composició

La composició s'estructura en tres plans horitzontals sobreposats: a sota hi ha una panera amb fruita, pa i els vestits de les dues dones; al centre, una dona nua i dos homes vestits; i darrere d'aquests, una altra dona vestida amb roba interior, remullant-se en un rierol. Les tres dones queden incloses en el triangle compositiu format per la perspectiva lineal; el punt de fuga queda situat al petit tros de cel pintat a la part alta de la tela. Malgrat aquest ordre compositiu, una part de la crítica hi ha vist manca d'unitat i dispersió en els diferents elements, on cada personatge sembla aïllat en el seu món. Les figures estan integrades en el paisatge evitant l'ús del clarobscur i de línies definides. Aquesta representació plana l'aconsegueix mitjançant la graduació tonal del color tant en les llums com en les ombres. Manet és capaç de reproduir l'ombra d'un arbre i la transparència del rierol utilitzant la riquesa tonal del verd. Per aconseguir un contrapunt lumínic, el pintor utilitza el negre i el blanc com a colors predominants en les figures centrals.

Recepció i Polèmica

El dinar campestre reflecteix una escena quotidiana en la qual se'ns mostren el germà del pintor amb un bastó a la mà; l'escultor Leenhoff, futur cunyat de Manet; i la seva model Victorine Meurent, nua i mirant a l'espectador. Presentada al Saló Oficial de 1863, aquesta pintura no va ser acceptada i va passar a formar part del Saló dels Rebutjats. El motiu de crítica va ser la nuesa de la dona, pel fet de no tractar-se d'una escena mitològica. També va ser motiu de burla el fet que les diferents figures no semblessin tenir relació entre elles i que la figura del rierol estigués flotant en l'aire, resultant una figura desconcertant.

Influències i Llegat

Raimondi i Ticià són dos referents de l'obra de Manet. La influència està dominada per la pintura veneciana del s. XVI i pel Barroc espanyol de Velázquez. Aquesta influència no va ser un cas aïllat, sinó un referent clar de les obres més rellevants, com Olympia. Admirat pels impressionistes per la seva composició de 'collage', que va ser l'origen dels plantejaments de Cézanne i del Cubisme.