La Dinastia dels Habsburg: Govern i Expansió Imperial al Segle XVI
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,23 KB
La Dinastia dels Habsburg
La dinastia dels Habsburg mai va ser un estat unitari. La corona era el punt d'unió de diversos regnes. Era una monarquia autoritària, però va anar evolucionant cap a ideals reformistes. Carles I sempre residia a Castella.
El Govern de la Monarquia
L'aparell de govern era complex. La seva base varen ser les reformes introduïdes al segle XV, però va anar evolucionant segons les necessitats per gestionar un imperi. El rei era el cap de govern i de l'administració. Tenia secretaris i ajudants que eren els que prenien les decisions. Els consells ajudaven al monarca amb la tasca del govern. El nombre de consells anà variant i cresqué; cada conseller tenia un territori determinat del que encarregar-se. Les corts es continuaren celebrant a Castella, Aragó, Catalunya i València, les quals conservaren el seu caràcter estamental. La noblesa i el clero deixaren d'assistir a les corts, ja que no estaven obligats a pagar tributs.
L'Expansió Imperial al Segle XVI
Carles I heretà el tron en unes circumstàncies difícils, ja que s'acabava de produir la rebel·lió dels protestants a Europa central. França volia dominar Itàlia i el Mediterrani, i l'amenaça otomana cada vegada era més gran. Carles I va entendre que tenia una gran missió històrica: la de mantenir un regne cristià i universal, amb el papa com a cap espiritual. Per això, el monarca s'implicava en guerres i prestava atenció a la tasca com a emperador i no a la de rei espanyol. El 1556 el rei abdicà i el seu fill Felip II heretà el tron. A diferència del seu pare, Felip II es dedicà als afers del regne i no va viatjar gaire.
Els Conflictes a l'Exterior
Va haver-hi una ruptura de la unitat catòlica com a conseqüència de la reforma religiosa protestant. Aquest va ser el principal problema de la monarquia de Carles I. Ell, com a defensor de l'Església, combaté els protestants en els àmbits politico-militars i religiosos. Va derrotar els prínceps protestants a la batalla de Mühlberg, però no posà fi al problema. El papa Pau III convocà el Concili de Trento i arribaren a la pau d'Augsburg, on els protestants aconseguiren que cada príncep pogués escollir la religió dels seus estats.