La Dinastia Flàvia: Vespasià, Titus i Domicià | Emperadors Romans

Vespasià: L'Emperador Auster (69-79 d.C.)

Tit Flavi Sabí Vespasià va prendre el poder el 21 de desembre de l'any 69 d.C., després de guanyar una guerra civil contra Vitel·li.

Descendent de l'ordre eqüestre, va arribar a senador i va guanyar fama com a militar en les campanyes contra els jueus. Tenia fama d'exigent, però també d'auster i de no dilapidar diners en despeses innecessàries. Alguns pensaven que la seva austeritat era més aviat mesquinesa.

El seu regnat va ser auster, iniciador d'una sèrie de reformes financeres que van permetre sanejar l'imperi i el van dotar dels mecanismes necessaris per afrontar el futur.

A la seva mort, el va succeir el seu fill Titus.

Titus: L'Emperador Benvolgut (79-81 d.C.)

Fill de Vespasià, Titus va ser el segon de la dinastia flàvia. Només va regnar dos anys, des de la mort del seu pare fins a la seva, l'any 81 d.C., als 42 anys.

Com a fill de Vespasià, era molt estimat pel poble. Quan va vèncer els jueus l'any 71 d.C., posant punt i final a la revolta jueva, la seva estima i popularitat van augmentar, fins al punt que quan va succeir el seu pare, el poble de Roma el va acceptar amb un gran fervor. Durant el seu regnat, cap senador va ser assassinat, sinó que va mantenir les seves mans netes.

També tenien en compte els romans la seva generositat, ja que va ajudar els refugiats de Pompeia i els de l'incendi de Roma de l'any 80 d.C.

Com a fets més destacats, cal esmentar la construcció de l'Arc de Titus per celebrar el seu triomf sobre els jueus i la finalització de l'amfiteatre Flavi, conegut popularment com a Coliseu. També és recordat el seu regnat per haver tingut lloc el desastre de Pompeia.

Domicià: L'Autòcrata Eficient (81-96 d.C.)

Tit Flavi Domicià era fill i germà d'emperadors. La porpra imperial no estava en un principi reservada a ell. Però la sobtada mort del seu germà amb 42 anys d'edat el va convertir en emperador. Va ser el darrer representant de la dinastia flàvia.

El seu regnat va durar 15 anys. Es tracta del més llarg que es va produir des de la mort de Tiberi l'any 37 d.C. Tot i això, els seus contemporanis no el van estimar gaire. Els historiadors romans el descriuen com un ésser tirànic i cruel, un autòcrata sense sentiments, però eficient, el programa polític del qual va ser el precursor i els pilars del bon moment que va marcar el segle II d.C.

Com a fets més destacats del seu regnat, cal esmentar que va ser el primer que va acabar amb la falsa pàtina de democràcia republicana que havia durat des d'August. El Senat es va convertir en quelcom obsolet, ja que va concentrar tots els poders. El poder es trobava on es trobava ell. Es feia dir "senyor i Déu Domicià". A finals del seu regnat van començar les persecucions de membres senatorials, ja que Domicià sospitava que hi havia una conspiració contra ell. Va ser a partir de l'any 89 d.C. que Domicià va començar a fer purgues dins el Senat i en la societat romana en general.

A nivell econòmic, el seu regnat va ser força equilibrat.

A nivell militar, la seva política va ser la de consolidar els territoris de l'Imperi, establint noves fortificacions en les fronteres.

Va ser assassinat l'any 96 d.C. en una conspiració de diversos oficials de la seva cort.