Discapacitat Fisiològica i Psíquica: Guia Completa per a l'Activitat Física Adaptada

Unitat 6: Discapacitat Fisiològica Crònica

Aquest grup engloba les persones amb alteracions cròniques de salut en sistemes com el respiratori, cardiovascular, metabòlic.

De vegades, algunes d’aquestes alteracions poden trobar-se associades a altres discapacitats: físiques, sensorials o psíquiques, i poden afectar a qualsevol grup d’edat.

A nivell general, l’activitat física adaptada es recomana en el tractament, recuperació i prevenció d’algunes d’aquestes alteracions, millorant la qualitat de vida dels qui la pateixen.

Característiques Comunes

• La seva discapacitat no és visible.
• Necessiten prendre medicació de per vida.
• Han de controlar tot un seguit de paràmetres o indicadors fisiològics: glucèmia, tensió arterial, freqüència cardíaca, fluix respiratori...
• Han de controlar la seva dieta i eliminar aquells hàbits perjudicials per a la salut.

Tipus de Discapacitat Fisiològica

• Malalties respiratòries: Asma, malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC), Fibrosi quística
• Malalties cardiovasculars: Angina de pit, infart de miocardi, hipertensió
• Malalties metabòliques: Diabetis
• Altres - Neurològiques: Epilèpsia, Fibromiàlgia

Malalties que Afecten en l’Activitat Esportiva

Asma

Es caracteritza per la dificultat per respirar a causa d’una inflamació persistent de les vies aèries que genera una hipersensibilitat dels bronquis davant determinats factors com la pols, pol·lució... provocant una constricció que fa disminuir el cabal de les vies aèries (crisi asmàtica).

Hi ha una variant de l’asma, que és induïda per l’exercici (AIE), es tracta d’una alteració intermitent de les vies aèries que passa normalment als 5-15 minuts de finalitzar un esforç intens o durant aquest. Aquesta alteració es produeix a causa d’un refredament i ressecament de la mucosa bronquial com a conseqüència de l’increment de la ventilació, sobretot quan:

• Després de la realització d’un exercici en ambients freds, s’entra en ambients excessivament calorosos o humits.
• Es para de cop després de realitzar un exercici intens.

Símptomes:

• L’alteració presenta símptomes de dispnea (dificultat per respirar), xiulets, tos, opressió toràcica.

Factors Psicològics

• Destacar el “cercle viciós” entre malaltia i fòbia a l’activitat física que resulta perjudicial per a la millora de la qualitat de vida de la persona amb asma.
• A causa de la por i de la ignorància, es sobreprotegeix i s’evita qualsevol tipus d’activitat física, el que comporta una mala condició física i sedentarisme totalment contraproduent per a la malaltia.

Malalties Respiratòries

La Respiració

• Respiració nasal: Filtra, humiteja i escalfa l’aire.
• Respiració abdominal: És la més econòmica i efectiva.
• Respiració “file”: Es tracta d’una inspiració lenta i pausada pel nas seguida d’una espiració progressiva per la boca oferint resistència amb els llavis a la sortida de l’aire.

Què Fer Davant d’una Crisi Asmàtica?

• Aturar l’exercici físic, calmar el subjecte i respiració “file”.
• Si continua la crisi, fer servir l’esprai broncodilatador i continuar amb la respiració “file” uns minuts.
• Si no cessa, trasllat a l’hospital, sol·licitar assistència mèdica urgent.

Pautes per a la Utilització de l'Esprai

• Agitar abans d’utilitzar-lo i vigilar que aquest estigui ben col·locat dins de la boca.
• Espirar tranquil·lament i seguidament fer una inspiració lenta i profunda per la boca al mateix temps que apliquem l’esprai.
• Retenir la respiració uns 10’’ i espirar tranquil·lament. Beure una mica d’aigua després de cada aplicació.

Pautes per Fer Activitat Física

1. Utilitza broncodilatadors abans de l’exercici (entre 15-60’ abans)
2. Escalfament adequat (10-15’), exercicis suaus i progressius, realitzant respiració nasal i abdominal, evitant la hiperventilació o respiració superficial.
3. Evitar ambients freds, secs amb pol·lució.
4. Evitar canvis bruscos de temperatura, passar de llocs molt freds a molt calents.
5. Evitar parar de cop després d’un exercici intens.
6. Es pot practicar tots els esports sempre que es respectin les normes de seguretat, es recomanen activitats aeròbiques i aquàtiques (si no es té al·lèrgia).
7. Evitar pràctiques de submarinisme

Objectius a Aconseguir Amb la Pràctica Esportiva

• Millorar el nivell de condició física disminuint la intensitat i freqüència de les crisis i la sensació de fatiga.
• Crear l’hàbit de pràctica d’activitat física per prevenir el sedentarisme

Malalties Cardiovasculars

Tipus de Malalties Cardiovasculars:

• Congènites

  Malalties en les que s’observen defectes en l’estructura del cor, parets i vàlvules durant les primeres fases de la vida. Es poden corregir amb intervencions quirúrgiques. Solen ser persones hipoactives amb baixa condició física i amb una freqüència cardíaca més baixa del normal.

  Pel que fa a la pràctica esportiva, es recomana fer esports aeròbics, evitar els exercicis de força isomètrics perquè augmenten la tensió arterial, i controlar que el nivell d’intensitat de l’exercici sigui sempre moderat o mitjà.

• Adquirides

  Són aquelles que afecten les artèries responsables del transport d’oxigen al cor i cervell. Es donen en adults de més de 25 anys als quals els afecten factors com sexe, edat i factors genètics. Podem modificar altres factors que ens ajudaran a controlar a aquest tipus de malalties: dieta, inactivitat, control dels nivells de colesterol...

• Hipertensió

  La té gairebé el 20% dels adults. La hipertensió arterial té el seu origen en un increment de pressió a la sang. Aquesta pressió depèn de la força amb què el cor la impulsa i de la resistència que ofereixen els vasos sanguinis al seu pas.

  La tensió d’una persona d’uns 60-65 anys pot estar a 140-90 mentre que als 20 anys sol estar a 110 – 70, aquesta tensió s’ha d’anar controlant. La tensió arterial no és constant al llarg del dia sinó que pot variar segons l’activitat física, temperatura externa, pors, emocions, febre...

  Pressió sistòlica:
  Hipertensió: 160
  Valors límit: 140
  TA Normal: 130-120

  Pressió diastòlica:
  Hipertensió: 100
  Valors límit: 90
  TA Normal: 80-70

  Causes: no hi ha causes directes però si factors relacionats com l’herència, tabac, alcohol en quantitats excessives, quantitats hipersòdiques, sedentarisme, obesitat, estrès...

  Símptomes: no existeix gairebé cap clar, de vegades es poden donar cefalees, en qualsevol cas és aconsellable realitzar revisions periòdiques.

  Tractament:

  A més del tractament farmacològic individual, l'hipertens haurà de baixar de pes, disminuir el consum de sal i greixos, no fumar, fer dieta equilibrada, moderar la ingesta d’alcohol, realitzar activitat física aeròbica, evitar l’estrès...

  Cal fer exercicis de llarga durada i intensitat moderada pels seus efectes cardiovasculars (augmenta la freqüència cardíaca, disminueix la despesa cardíaca i la pressió diastòlica...

  Evitar exercicis amb peses amb càrregues màximes, perquè augmenta el nivell de tensió arterial local.

Pautes per la Pràctica Esportiva de Persones Amb Cardiopaties

• Reduir els factors de risc:
  • Temperatures elevades
  • Respectar horaris de menjar, fer exercici 2 hores després
  • No realitzar activitat en presència de complicacions secundàries (grip...)
  • Amb climes calorosos, reduir intensitat i augmentar hidratació.
  • Evitar molts desnivells de terreny.
• Fer exercicis aeròbics de baixa-moderada intensitat i llarga durada i que moguin grans grups musculars (caminar, córrer, remar, bicicleta, natació).
• Realitzar l’escalfament i tornada a la calma prolongats, augmentat intensitat de forma progressiva en l’escalfament.
• Controlar la intensitat per mitjà de la freqüència cardíaca.
• Portar un diari de control de l’activitat física: freqüència cardíaca abans, durant i després de l’exercici, durada de l’activitat, tipus d’activitat, núm. d’exercicis, incidències, percepció de fatiga i incidències.
• Reconèixer els següents símptomes i aturar l’activitat si no desapareixen: dolor irradiat des del pit a braços, mareig o inestabilitat, dispnea desproporcionada, impossibilitat d’acabar exercici, nàusees.

Diabetis

Secreció anormal i deficitària d’insulina per les cèl·lules del pàncrees com a conseqüència, els nivells de glucosa en sang solen mantenir-se elevats i es produeix una alteració en el metabolisme dels hidrats, greixos i proteïnes.

Tipus:

• Tipus 1: insulino-dependents. Apareix abans dels 40 anys i presenten un dèficit total d’insulina.
• Tipus 2: no dependents d’insulina. Apareix de forma gradual en persones de més de 40 anys que sí que segreguen insulina però el dèficit està en els receptors cel·lulars d’aquesta. Pressenten tendència a l’obesitat.

Practicar esport és aconsellable per a tots dos tipus, ja que afavoreix l’entrada de glucosa dins de les cèl·lules musculars sense necessitat d’insulina i reduint així la hiperglucèmia, però pot aparèixer la hipoglucèmia.

Hiperglucèmia:

Aparició lenta que dura hores, es produeix una acidosi diabètica i hi ha un alt nivell de sucre en sang.

• Símptomes: augment de set i de ganes d’orinar, sensació de debilitat, dolor abdominal, molèsties generalitzades, nàusees, vòmits...
• Com actuar: si no hi ha vòmits hidratar i administrar insulina.
• Causes: no seguir règim adequat, injectar-se insulina insuficient, patir infecció o febre, estrès..

Hipoglucèmia:

Aparició ràpida, es produeix com a reacció a la insulina donant-se un baix nivell de sucre en sang.

• Símptomes: excessiva sudoració freda, marejos, mal de cap, palpitacions, tremolors, visió defectuosa, fam, dificultat per despertar...
• Com actuar: donar líquids o aliments ensucrats, no donar insulina en aquest moment, injectar glucagó si hi ha pèrdua de coneixement.
• Causes: menjar presa amb retard, realitzar més exercici de l’habitual, menjar insuficient, per massa insulina...

Unitat 7: Discapacitat Psíquica

Es considera una persona amb discapacitat psíquica o retard mental quan presenta un funcionament intel·lectual significativament inferior al de mitjana, amb pertorbacions en l’aprenentatge, maduració i ajust social.

Causes de la Discapacitat Psíquica

• Biològiques: En funció del moment d’adquisició de les malalties o elements determinants.
• Psicològiques: autisme, trastorns de la personalitat, estrès, ...; malalties de tipus psicològic que poden generar o implicar una deficiència psíquica.
• Sociològiques: o ambientals, determinats entorns socioculturals, la manca d’estimulació, poden determinar l’aparició d’una deficiència psíquica.

Classificació de la Discapacitat Psíquica

El criteri comú emprat per classificar aquestes persones és el nivell intel·lectual, reflectit en el coeficient intel·lectual (CI).

La relació d’aquest quocient amb determinats adjectius, que descriuen a les persones de cada nivell, varia segons la classificació que consultem, encara que totes elles intenten pronosticar el que pot esperar-se d’elles.

AAMR = Adjectiu

Deficient Mental Mig

• Nivell intel·lectual entre 50/55 i 70 de CI.
• Capaços de cuidar-se i aprendre destreses acadèmiques de primària.
• Habilitats socials de nivell acceptable.
• Poden ocupar llocs de treball competitius i no protegits.
• Manifestació més evident durant l’escolarització, per darrere de la seva edat.
• Alguns (10-20%) presenten patologies orgàniques identificables, encara que la majoria no.
• Se’ls denomina deficients mentals “culturals-familiars”, “subjectes mitjanament en desavantatge”, amb “problemes d’aprenentatge” o “pertorbacions emocionals”.

Deficient Mental Moderat

• Nivell intel·lectual entre 35/40 i 50/55 de CI.
• Desenvolupen habilitats adaptatives de comunicació, coordinació motora acceptable, destreses per a la cura d’un mateix, habilitats socials acceptables i bàsiques per a exercir un ofici.
• Amb entrenament poden arribar al nivell acadèmic corresponent a primer cicle de primària en lectura, escriptura i matemàtiques.
• La majoria presenten alteracions físiques.

Deficient Mental Sever

• Nivell intel·lectual entre 20/25 i 35/40 de CI.
• Alguns són capaços d’adquirir algunes destreses en la vida diària, encara que no arriben a ser semi independents.
• Edat mental de 3-5 anys.

Deficient Mental Profund

• Nivell intel·lectual per sota de 20/25 de CI.
• Alguns poden aprendre a caminar, comunicar-se de forma funcional i atendre les seves pròpies necessitats corporals.
• D’altres no caminen, tenen poca consciència de l’entorn i mostren múltiples dèficits: motors, sensorials i físics.
• Hi ha poca diferència amb els severs, excepte en les unitats de CI.
• No arriben a una edat mental superior als 3 anys.