Discapacitats Sensorials: Visuals i Auditives

Discapacitats Sensorials

Discapacitat Visual

Agudesa Visual

L'agudesa visual és la capacitat per a discriminar clarament detalls fins en objectes o símbols a una distància determinada. Es considera cec qui no aconsegueix tenir en cap dels seus ulls una agudesa visual d'1/10 en l'escala de Wecker.

Tipus de Discapacitat Visual

• Cecs: Són aquells subjectes que només tenen percepció de llum o que manquen totalment de visió.
• Deficients visuals: Aquells que tenen percepció de la llum, d'embalums, contorns, alguns matisos de color, etc.
• Plurideficients: Aquells subjectes que, a més de la ceguesa, tenen una altra discapacitat sensorial, psíquica o motriu.

Causes de la Ceguesa

Les causes de la ceguesa poden ser diverses:

• La llum no arriba a la retina.
• Els raigs de llum no es concentren correctament a la retina.
• La retina no pot percebre els raigs de llum normalment.
• Els impulsos nerviosos de la retina no són transmesos al cervell normalment.
• El cervell no pot interpretar la informació enviada per l'ull.

Anatomia de l'Ull

El procés de la visió es produeix de la següent manera: LLUM → CÒRNIA (iris) → PUPIL·LA → CRISTAL·LÍ (concentra la llum a la retina) → RETINA (màcula) → NERVI ÒPTIC → CERVELL.

Malalties Oculars

• Degeneració macular: És una malaltia per la qual la màcula, la part central de la retina, es deteriora. Afecta principalment a persones grans, és igualment comuna entre homes i dones i és més freqüent en persones amb pell blanca que negra. La causa és desconeguda, però té un component genètic.
• Despreniment de retina: Separació de la retina de la part inferior que la sosté. Pot començar en una àrea reduïda, però si no es tracta, tota la retina pot desprendre's.
• Glaucoma: És un trastorn pel qual augmenta la pressió dins del globus ocular, danyant el nervi òptic i causant pèrdua de visió.

Discapacitat Auditiva

Parts de l'Oïda

• Oïda externa: Capta les ones sonores, que entren pel canal auditiu i arriben fins al timpà, que separa l'oïda externa de la mitjana.
• Oïda mitjana: S'encarrega de convertir en energia mecànica les ones sonores. Està formada pel timpà (martell, enclusa i estrep). També conté el tensor del timpà i el múscul estapedi. La trompa d'Eustaqui és un petit tub que connecta l'oïda mitjana amb la part posterior del nas, permetent que l'aire de l'exterior entri a l'oïda mitjana.
• Oïda interna: És una estructura complexa que consta de dues parts: la còclea (òrgan de l'audició) i els canals semicirculars (òrgans de l'equilibri).

Trastorns de l'Oïda Interna

Els trastorns de l'oïda interna produeixen símptomes com ara pèrdua auditiva, vertigen (sensació de girar), tinnitus (brunzit de l'oïda) i congestió.

Malalties de l'Oïda

• Malaltia de Meniere: És un trastorn caracteritzat per atacs concurrents de vertigen, pèrdua auditiva i tinnitus. La seva causa és desconeguda.
• Vertigen postural: És un vertigen violent que dura menys de 30 segons i és desencadenat per certes posicions del cap.
• Pèrdua auditiva causada pel soroll
• Pèrdua auditiva relacionada amb l'edat