Discurs, Ciència i Pseudociència: Claus per Entendre

Tipus de Discurs i Coneixement

El Mite i el Discurs Mític

Mite: És una narració explicativa d'uns fets mitjançant causes sobrenaturals.

Discurs Mític: Considera que, en els orígens, hi han intervingut o hi intervenen éssers sobrenaturals.

El Discurs Filosòfic

En el discurs filosòfic abunden més les explicacions basades en causes naturals que no pas en intervencions sobrenaturals.

Propòsits de la Filosofia

La filosofia té com a objectius principals:

• Intentar trobar sentit al món.
• Anàlisi de conceptes: Busca analitzar-ho tot de manera crítica i detallada.
• Complement de la ciència: Pot complementar la ciència abordant qüestions que aquesta no tracta o des d'altres perspectives.
• Revisió de creences: Revisa i qüestiona creences fonamentals i establertes per fomentar un pensament crític.

El Discurs Científic

El discurs científic destaca pel seu rigor i precisió en descriure la tasca iniciada pel discurs filosòfic, així com per l'afany de comprovació de les seves afirmacions (amb una obligació inherent de comprovar empíricament).

Ciència vs. Pseudociència

El Problema de la Demarcació

El problema de la demarcació consisteix a establir criteris clars per diferenciar entre allò que és ciència i allò que és pseudociència.

La ciència es caracteritza perquè les seves teories han de poder ser demostrades com a falses (és a dir, són refutables o falsables), mentre que la pseudociència sovint no ofereix aquesta possibilitat. Aquest criteri s'anomena falsabilitat o refutabilitat.

Diferències Clau entre Ciència i Pseudociència

La ciència es fonamenta en l'observació de fets naturals i reals per comprendre la realitat mitjançant hipòtesis i teories verificables i refutables. Utilitza mètodes sistemàtics i busca l'objectivitat.

En canvi, la pseudociència sovint es basa en afirmacions sobre fets no naturals, sobrenaturals o no observables directament, i els seus coneixements no solen estar clarament fonamentats, ni ser empíricament contrastables, ni seguir un mètode rigorós.

No Ciència

El terme "no ciència" es pot referir a disciplines o afirmacions que no compleixen els criteris metodològics i epistemològics de la ciència. Sovint s'assimila a la pseudociència o a la ciència falsa.

El Raonament Lògic

Definició de Raonament

El raonament és un procés mental que consisteix a obtenir una nova proposició (conclusió) a partir d'un conjunt d'altres proposicions ja acceptades (premisses).

Tipus de Raonaments

• Condicional (Modus Ponens): Utilitza l'estructura "Si A, llavors B. Es dóna A. Per tant, B."
  Exemple: Si plou, llavors la riera es desbordarà. Plou. Per tant, la riera es desbordarà.
• Bicondicional: Estableix una equivalència lògica del tipus "A si i només si B."
  Exemple: Jo sóc el teu germà si i només si tu ets el meu germà. Jo no sóc el teu germà. Per tant, tu no ets el meu germà.
• Disjuntiu (Sil·logisme Disjuntiu): Utilitza l'estructura "A o B. No A. Per tant, B." (on una opció s'exclou per afirmar l'altra).
  Exemple: Passarem les vacances a Mallorca o a la Vall d'Aran. No les passarem a Mallorca. Per tant, passarem les vacances a la Vall d'Aran.
• Abductiu: Consisteix a inferir la millor explicació possible per a un conjunt d'observacions o fets.

Fal·làcies: Errors en el Raonament

Una fal·làcia és un raonament que sembla vàlid o correcte, però que en realitat no ho és. Pot induir a error o engany.

• Fal·làcies Formals: Són errors en l'estructura lògica del raonament, detectables analitzant la seva forma, independentment del contingut. Són raonaments invàlids que poden semblar correctes a persones no especialitzades.
• Fal·làcies No Formals (o Informals): Són errors que no depenen de l'estructura lògica, sinó del contingut de les proposicions, del context o de la manera com s'argumenta (errors materials o de contingut).

Característiques Fonamentals de la Ciència

La pràctica científica es distingeix per una sèrie de característiques essencials:

• Fàctica: La ciència investiga fets observables i mesurables del món real.
• Transcendeix els fets: No es limita a observar; experimenta, formula hipòtesis i construeix teories per explicar els fets que investiga.
• Analítica: Descompon els problemes o la realitat en elements més simples per estudiar-los millor.
• Especialitzada: Es divideix en disciplines que es concentren en camps específics de la realitat, la qual cosa permet un estudi més profund.
• Busca regularitats (lleis): Intenta descobrir i formular lleis generals que expliquin els fenòmens naturals i les seves relacions.
• Útil: Proporciona coneixements que poden tenir aplicacions pràctiques i contribuir al benestar, en la seva cerca de comprendre la realitat.
• Comunicable: El coneixement científic no és privat; ha de ser expressat de manera clara i precisa perquè pugui ser comprès, discutit i utilitzat per altres.
• Verificable/Comprovable: Les seves hipòtesis i teories han de poder ser sotmeses a prova empírica per altres investigadors per confirmar-ne o refutar-ne la validesa.
• Metòdica: Segueix procediments planificats i sistemàtics (el mètode científic) per dur a terme les investigacions.
• Sistemàtica: Els coneixements científics s'organitzen en sistemes coherents de teories i principis interconnectats.
• Predictiva: Les teories científiques permeten fer prediccions sobre fets futurs o desconeguts, que poden ser contrastades.
• Oberta (i autocorrectiva): El coneixement científic no es considera una veritat absoluta o definitiva. És provisional i està subjecte a revisió i correcció a mesura que sorgeixen noves evidències.

Classificació i Mètode de la Ciència

Tipus de Ciències

• Ciències Formals: Són aquelles que estudien sistemes formals, com la lògica i les matemàtiques. El seu coneixement es valida mitjançant la deducció i la demostració rigorosa, sense necessitat d'experimentació empírica directa amb el món real.
• Ciències Fàctiques (o Empíriques): Són aquelles que estudien els fets del món real (fenòmens naturals o socials). Necessiten l'observació sistemàtica i l'experimentació per validar (confirmar o refutar) les seves hipòtesis i teories.

El Mètode Científic (Hipoteticodeductiu)

El mètode hipoteticodeductiu és un procediment central en les ciències fàctiques. Consisteix fonamentalment a:

1. Observar un fenomen i identificar un problema.
2. Formular hipòtesis explicatives sobre els fets estudiats.
3. Deduir conseqüències observables i contrastables d'aquestes hipòtesis.
4. Sotmetre aquestes deduccions a contrastació empírica (experimentació, observació controlada).
5. Analitzar els resultats per confirmar, refutar o modificar les hipòtesis.