La Disgregació del Califat i els Regnes de Taifes a Al-Àndalus

La Disgregació del Califat: Els Regnes de Taifes (1031-1212) i el Regne Nassarita de Granada (1232-1492)

Fragmentació en 25 regnes taifes independents governats per princeps locals.

Els regnes cristians del nord avancen cap al sud.

1085 cristians prenen la taifa de Toledo.

Musulmans demanen ajuda als almoravids del nord d’Àfrica, els quals derroten als cristians en la batalla de Zalaca. Brutal ocupació i intransigència política dels almoràvids provoquen rebel·lions.

1145 pressió dels almohades sobre els almoravids substituint-los en el poder per dentrendre l’avanç cristia (radicalisme religiós)

1212 victòria cristiana de la batalla de les Navas de Tolosa, inici de la fi del domini almohade.

Territori musulmà reduït al regne nassarita de Granada.

El Regne Nassarita de Granada (1232-1492)

Granada, últim reducte de domini musulmà a la península, va resistir pel pagament d’elevats tributs que pagaven als reis cristians = pàries.

Granada període d’esplendor econòmic, artístic i cultural

1492 Granada va ser lliurada als Reis Catòlics

Fi del domini musulmà a la península Ibèrica

Economia i Societat a Al-Àndalus

Les Activitats Econòmiques

Activitats amb major pes agricultura i ramaderia.

Agric. Van introduir nous cultius (taronger, llimoner, safrà, arròs o canya de sucre) i noves tècniques de regadiu (sèquies, sènies i pous).

Ramaderia, cria d’ovelles (llana, carn d’anyell.

Gran desenvolupament del comerç i l’artesania d’objectes d’orfebreria, ceràmica, vidre, marroquineria, cuir, catifes i marqueteria, a les ciutats al mercat o soc.

Encunyament de monedes: dinars (monedes d’or), dirhams (monedes de plata).

Societat i Vida Quotidiana

Societat, desigual, jerarquitzada amb tres religions amb relacions no pacifiques però cadascú va mantenir els seus costums, religió  i tradicions.

Àrabs musulmans, grans propietaris milllors terres i alts càrrecs de l’administració.

No àrabs: grup heterogeni i divers en religió i molt nombros.

• Musulmans: muladís o cristians conversos (camperols). Berbers pastoratge.
• No musulmans a les ciutats: mossàrabs, cristians en terres musulmanes i jueus, vivíen en jueries i es dedicaven a comerç i prèstec.
• Esclaus, tasques agrícoles, mines o servei domèstic (dones)

Urbanisme a Al-Àndalus

Ciutats emmurallades denses i atapeïdes.

Medina; centre de la ciutat on es trobaba:

Soc o mercat, lloc de trobada masculina.

Mesquita, lloc d’oració, reunió social i estudi de l’alcorà (madrasses).