Distòpia: Societat Futura i Pèrdua de Llibertat

Distòpia: Societat Futura sense Llibertat

Descriu detalladament una societat futura on el disseny polític ha arrabassat la llibertat i la dignitat de les persones.

L'Origen de la Societat

Per a Aristòtil, l'ésser humà és social per naturalesa, ja que només pot assolir la felicitat convivint amb els altres.

Pacte Social

Segons la teoria del pacte social, la societat no és natural, sinó el producte d'un acord. El pacte social va permetre als éssers humans abandonar l'estat de natura (estar sols) i fundar la vida en comú.

Contractualisme, Iusnaturalisme i Estat de Natura

Hobbes (Pessimista)

• Absolutisme
• Realisme
• L'home és un llop per a l'home (homo homini lupus)
• Guerra permanent de tots contra tots (bellum omnium contra omnes)
• Pacte/contracte: creen institucions per controlar la força. L'Estat ho controla i esdevé absolutista, prenent tota la llibertat a canvi de seguretat.
• Hobbes anomena l'Estat "Leviatan", títol d'un dels seus llibres, significant que l'Estat és un monstre amb tot el poder.

Locke (Entremig)

• Liberalisme: defensa la llibertat, la propietat i la seguretat.
• Els governants cedeixen part de la seva llibertat per crear la "societat civil" i es preocupen pel poble.

Rousseau (Optimista)

• Republicanisme
• L'home neix bo i la societat el corromp.
• Contracte social: els homes creen institucions amb un model republicà.
• Sobirania popular.
• Voluntat general.

L'Individu i l'Estat

L'Estat és la institució que ostenta la sobirania en les societats modernes.

La societat civil està formada pels individus i grups que no depenen directament de l'Estat, però contribueixen a la convivència.

Liberalisme: sistema polític que garanteix la llibertat, la seguretat i la propietat. Vol la mínima intervenció de l'Estat.

L'anarquisme: critica l'opressió de l'Estat sobre els individus i creu que es pot prescindir de l'estructura estatal.

Totalitarisme: l'Estat controla tots els àmbits de la societat, limitant les llibertats individuals. Hannah Arendt, una pensadora jueva, es va oposar a aquesta doctrina política.