Diversificació i Difusió de la Indústria Catalana (1890-1930)
catalán con un tamaño de 2,38 KBLa diversificació de la indústria catalana
A Catalunya, la indústria tèxtil va mantenir el predomini, però se'n va reduir la importància: el 1890 representava el 67,1% i el 1930 el 48,1%. El seu dinamisme va contribuir al coneixement del producte industrial català. La indústria catalana es va diversificar. Les indústries bàsiques com la mineria, l’energia, la química, la del ciment i la siderúrgica, i la indústria lleugera com la del calçat, la del paper, i les arts gràfiques, van augmentar. Però la química, la metal·lúrgia i les de construccions mecàniques van tenir unes taxes de creixement més grans que la mitjana. El sector elèctric va ser un dels grans canvis. Des del final del segle XIX, Barcelona tenia enllumenat elèctric i des del 1910 es va anar estenent per tot Catalunya i se’n va generalitzar l’ús industrial. Va contribuir la inversió estrangera, amb la instal·lació a Catalunya de les primeres multinacionals. La producció es va concentrar en el grup Barcelona Traction, conegut popularment com La Canadenca per l’origen del seu capital, i en la Catalana de Gas i Electricitat, creades l’any 1911. Es calcula que a l’entorn del 80% dels teixits de cotó es venia a la resta de l’Estat i també una part molt considerable de la maquinària, dels automòbils i de tota la producció industrial catalana. D’altres llocs d’Espanya arribaven productes alimentaris (blat, carn, sucre), semiacabats (ferro, acer, paper) i matèries primeres (carbó, llana, pells). Es va consolidar l’activitat al nucli de Barcelona. La banca catalana entrava en una crisi profunda. Al final del segle XIX, Barcelona era un centre financer important, però a la dècada del 1930 la xarxa financera catalana pràcticament havia desaparegut i Catalunya entrava en una progressiva dependència envers la banca madrilenya o basca.
La difusió territorial de la indústria
Juntament amb els dos nuclis bàsics, Catalunya i el País Basc, Madrid es va convertir en la tercera regió industrial. A Galícia va destacar la indústria conservera, a la cornisa cantàbrica les indústries siderúrgiques i, la indústria del moble i la de les joguines a Alacant (València). La major difusió geogràfica de la indústria no va posar fi als profunds desequilibris de la distribució de la renda entre les diferents àrees geogràfiques espanyoles.