Diversitat Cultural i Política Aristotèlica: Conceptes Clau

Diversitat Cultural: Conceptes i Actituds

La cultura constitueix un tret distintiu de l'ésser humà.

Actualment, conviuen al nostre planeta nombroses cultures. Aquesta pluralitat de cultures es coneix amb el nom de diversitat cultural. Les grans ciutats són un exemple clar de convivència de diferents ètnies.

Actituds Davant la Diversitat Cultural

Davant la riquesa de la diversitat cultural, sorgeixen diverses actituds, algunes de les quals són perjudicials:

• Racisme

  Creença, actitud o conducta que es basa en la consideració que hi ha races superiors a unes altres. Defensa la idea que existeixen races humanes i races subhumanes. És qualsevol comportament que permeti la marginació o l'aïllament d'un grup o persona en funció de la seva raça, religió o nivell cultural.

• Etnocentrisme

  Actitud que tenen aquells que jutgen i valoren la cultura d'altres grups des dels criteris o creences de la pròpia cultura. Menyspreen i critiquen els elements culturals diferents.

• Xenofòbia

  Menyspreu i rebuig envers allò que és estranger, diferent o estrany. És una actitud emocional causada per la por i la ignorància envers una altra cultura desconeguda.

Política i Llibertat: La Visió Aristotèlica

La Política Aristotèlica: L'Ésser Humà com a Animal Polític

Aristòtil afirma que l'ésser humà és un animal polític. Viure en societat implica que no es pot viure de manera aïllada. El marc de la convivència està per sobre de qualsevol altra relació social.

En la seva obra La Política, Aristòtil investiga el tema del ciutadà, analitzant quines són les condicions i virtuts que ha de tenir un bon ciutadà. Es planteja la pregunta fonamental: "Quin és el millor règim o sistema polític?".

Una forma d'organització política ha de servir per promoure el bé comú. Només en la ciutat, entesa com a comunitat organitzada, l'home es pot desenvolupar plenament; fora de la ciutat, l'home seria una bèstia salvatge.

Formes de Govern i el Bé Comú

Aristòtil identifica diverses formes d'organitzar la ciutat, com l'oligarquia o la tirania. Aquestes formes de govern poden tenir com a objectiu aconseguir el bé comú, i en aquest cas, les considera formes de govern rectes. Si, per contra, no procuren el bé comú, les desqualifica com a formes de govern torçades.

La forma de govern ideal, segons Aristòtil, seria la barreja d'una democràcia amb una aristocràcia, ja que aquesta combinació evita els extrems. Tanmateix, Aristòtil també es mostra partidari d'altres possibilitats de govern. El govern més convenient és aquell que s'adapta millor a les característiques de cada poble i sempre procura el bé comú.