Diversitat Lingüística a Espanya i Catalunya: Anàlisi i Fenòmens de Contacte

Diversitat Lingüística a Espanya

Llengües Oficials i Cooficials

• Castellà (Espanyol): Llengua oficial de l'Estat. Aproximadament 31 milions de parlants a Espanya. Es parla àmpliament a Amèrica Llatina i a la Unió Europea.
• Català: Prop de 6 milions de parlants. Oficial a Catalunya, País Valencià i Illes Balears. També es parla a Andorra.
• Gallec: Uns 2,5 milions de parlants. Cooficial a Galícia, i es parla a l'oest d'Astúries i al nord-oest de Castella i Lleó. Existeix polèmica sobre la seva diferenciació respecte al portuguès.
• Basc (Euskera): Aproximadament 540.000 parlants al País Basc, 50.000 a Navarra i 80.000 al sud de França.

Altres Llengües a Espanya

• Lleonès: En procés de descomposició i castellanització, excepte en algunes zones d'Astúries i Bragança (Portugal).
• Aragonès: Amb només 23.000 parlants, dels quals només 9.000 l'utilitzen activament al nord d'Aragó.

Diversitat Lingüística a Catalunya

Llengües Propiés de Catalunya

• Català: Llengua pròpia compartida amb el País Valencià, les Illes Balears i Andorra. És la primera llengua per a més de la meitat de la població i la segona per a la resta. El 1979, el català va recuperar l'oficialitat, convertint-se en un dels principals signes d'identitat nacional de Catalunya.
• Aranès (Occità): Llengua pròpia de la Vall d'Aran. Declarat llengua oficial l'any 1990.
• Llengua de Signes Catalana (LSC): Llengua de la comunitat sorda catalana, amb canal espaciovisual. Reconeixement oficial per la Generalitat el 1994. Utilitzada per unes 32.000 persones, de les quals només un quart són sordes.

Llengües Instal·lades a Catalunya

• Castellà: Present en usos formals des del segle XVI. La Constitució Espanyola la reconeix oficialment a Catalunya entre 1978 i 1979. És una llengua d'ús internacional i la quarta llengua més parlada al món.
• Anglès: La tercera llengua amb més pes a Catalunya. És la llengua d'ús internacional més estesa i la llengua estrangera més fomentada als centres d'ensenyament catalans.

Altres Llengües

A causa de la immigració derivada del boom econòmic, a Catalunya hi ha més de 300 llengües provinents de tot el món, com el tamazight, l'àrab i diverses llengües africanes.

Fenòmens de Contacte entre Llengües

Conflicte Lingüístic

Situació de lluita entre dues llengues per ocupar àmbits d'ús en la societat.

Bilingüisme Individual

L'individu domina dues llengues i tria quina utilitzar en funció de factors com la comoditat o la voluntat d'integrar-se.

Bilingüisme Territorial

Un espai polític té dues zones clarament diferenciades des del punt de vista lingüístic.

Bilingüisme Social

Dues llengües coexisteixen en una societat determinada. Normalment una és pròpia i l'altra és instal·lada. Sovint comporta un conflicte lingüístic que afavoreix la llengua majoritària en detriment de la feble.

Diglòssia

Situació de dues llengues en contacte on els parlants utilitzen una per a usos formals (llengua alta) i una altra per a usos informals (llengua baixa).

Minorització

Procés de disminució de l'ús d'una llengua per part de la comunitat, que pot conduir a la seva substitució. La llengua minoritzada és discriminada per la pressió de la llengua dominant, tot i que una llengua minoritària no pateix necessàriament aquesta pressió.

Normalització

Procés de reorganització social que té com a objectiu estendre coneixements, ús i actituds favorables cap a la llengua minoritària (inclou normativització, planificació lingüística, etc.).