Diversitat Lingüística i Gramàtica Catalana Essencial

Diversitat Lingüística i Conceptes Clau

La diversitat és un concepte difós originalment per l'ecologia per referir-se a la riquesa d'espècies vives dins un ecosistema. La diversitat lingüística, per la seva banda, designa la coexistència de llengües diferents.

Diversitat Lingüística a l'Estat Espanyol

L'Estat espanyol és un territori amb una rica diversitat de llengües cooficials i reconegudes. A continuació, es detallen les principals:

• Castellà

  És la llengua oficial de l'Estat, amb uns 31 milions de parlants que la tenen com a primera llengua. És també una de les més parlades al món, amb més de 300 milions de persones.

• Català

  Compta amb sis milions de parlants. És oficial a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears. És reconegut a l'Aragó i no en una part de Múrcia. Fora de l'Estat, es parla a Andorra i a l'Alguer (Sardenya).

• Gallec

  Té dos milions i mig de parlants, la major part a Galícia, on és oficial. També es parla a l'oest d'Astúries i al nord-oest de Castella i Lleó. Es relaciona estretament amb el portuguès.

• Basc (Euskera)

  És parlat per uns 540.000 habitants del País Basc, 50.000 de Navarra i 80.000 del sud-oest de França. És oficial al País Basc, reconegut a Navarra i no reconegut a França.

• Lleonès / Asturià / Mirandès

  Està molt castellanitzat, amb l'excepció d'on es reconeix: a Astúries, on es coneix com a asturià i té entre 100.000 i 450.000 parlants. A Bragança (Portugal) s'anomena mirandès i té entre 10.000 i 15.000 parlants.

• Aragonès

  Té uns 23.000 parlants i es parla al nord d'Aragó.

• Aranès

  És parlat a la Val d'Aran per uns 4.000 habitants. És una varietat de l'occità.

Pronoms Relatius en Català: Ús Correcte

Per evitar l'ús excessiu del pronom relatiu "que", propi del llenguatge col·loquial, cal seguir aquestes normes:

• S'escriu que quan, en l'oració subordinada, fa de subjecte, complement directe o complement circumstancial de temps.

• Es pot recórrer a altres pronoms relatius (com el qual, la qual, els quals, les quals, què, qui) quan, en l'oració subordinada, fan altres funcions.

Norma per evitar les construccions incorrectes amb el que, la que, els que i les que:

• Aquestes construccions són correctes quan equivalen a aquell que, aquella que, aquelles que, aquells que i allò que.

• Aquestes construccions són incorrectes quan equivalen a altres pronoms relatius com el qual, la qual, els quals, les quals o la qual cosa. En aquests casos, hem de fer servir aquests pronoms, o bé què o qui.

Llengua i Variació Lingüística

La llengua és un sistema de signes utilitzat per persones molt diverses en situacions molt diferents.

Tipus de Variació Lingüística

La variació lingüística es manifesta de diverses maneres:

• Varietats Geogràfiques (Dialectes)

  Se solen anomenar dialectes i són les variants de la llengua comuna als diferents territoris que integren el domini lingüístic.

  • Dialectes Occidentals: nord-occidental, valencià.
  • Dialectes Orientals: rossellonès, central, balear i alguerès.

• Varietats Socials (Sociolectes)

  Certs grups socials adapten la llengua general a la seva particular manera de ser i a les seves necessitats expressives.

  • Varietats castellanitzants: xava, pijo.
  • Varietats d'edat: parla adreçada als infants, llenguatge dels joves, argot.

• Varietats Funcionals (Registres)

  Aquestes varietats, també anomenades registres, reflecteixen la capacitat de la llengua per adequar-se al nivell de formalitat que cada context concret requereix.

  • Varietats informals: registre col·loquial, familiar i vulgar.
  • Varietats formals: registre estàndard, llenguatges d'especialitat, llenguatge literari.

Diferència entre "Perquè" i "Per què"

• Perquè

  S'escriu perquè quan és una conjunció que expressa causa o finalitat. També quan convertim la conjunció en un nom, posant-hi l'article al davant i, si convé, formant-ne el plural (ex: el perquè).

• Per què

  S'escriu per què quan la partícula què té valor de relatiu, equivalent a el qual i a les seves variants de gènere i nombre, o bé a on.