Diversitat lingüística: un panorama global i local

Diversitat lingüística al món

Nombre de llengües

No es coneix amb exactitud el nombre de llengües parlades al món, se suposa que estan al voltant de 6.000 diferents. Les dificultats per establir l'inventari de les llengües del món són moltes.

Ecolingüística

En aquest context s'ha desenvolupat l'ecolingüística: disciplina que estudia les relacions del llenguatge i l'entorn des de la necessitat de la preservació de la diversitat lingüística del planeta.

Famílies lingüístiques

A través de la comparació de les llengües actuals i l'estudi de documents antics s'arriben a establir unes famílies lingüístiques. El català deriva del llatí.

Diversitat lingüística a Espanya

• Castellà: 31 milions de parlants com a primera llengua.
• Català: 6 milions de parlants.
• Gallec: dos milions i mig de parlants.
• Basc: es parla per uns 540.000 habitants del País Basc, 50.000 a Navarra, 80.000 al sud-oest de França.
• Lleones: en procés de descomposició.
• Aragonès: 23.000 parlants.
• Aranès: 4.000 parlants.

Diversitat lingüística a Catalunya

A Catalunya coincideixen llengües pròpies, llengües instal·lades i altres llengües.

Llengües pròpies

• Català: compartida per la societat catalana amb el País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra, Franja de Ponent.
• Aranès: llengua pròpia de la Vall d'Aran, va ser declarada llengua oficial i és utilitzada per la meitat de la població.
• Llengua de signes catalana: llengua pròpia de la comunitat sorda de Catalunya, el seu canal és espaciovisual.

Llengües instal·lades

• Castellà: segona llengua, és una llengua present en la història lingüística del territori català, és una llengua oficial, primera llengua per a gairebé la meitat de la població, és una llengua d'ús internacional.
• Anglès: tercera llengua dins de la societat catalana, llengua d'ús internacional més estesa.

Fenòmens de contacte entre llengües

Sociolingüística

La sociolingüística és la disciplina que estudia la llengua amb relació al seu ús en la societat.

Conflicte lingüístic

Un conflicte lingüístic és una situació de pugna entre dues llengües per ocupar àmbits d'ús en la societat.

Bilingüisme i diglòssia

Bilingüisme

El bilingüisme és l'ús alternatiu de dues llengües.

• Bilingüisme individual: quan l'individu domina dues llengües i tria una o l'altra en funció de la seva comoditat.
• Bilingüisme territorial: un espai polític té dues zones diferenciades des del punt de vista lingüístic.
• Bilingüisme social: dues llengües coexisteixen en el si d'una societat determinada en què una d'aquestes llengües és la pròpia del territori i l'altra, la llengua instal·lada.

Diglòssia

Situació de dues llengües en contacte en què els parlants en fan servir una per a usos formals i una altra per a usos informals.

Minorització lingüística

Procés de disminució del seu ús per part de la comunitat que la parla en el territori que li és propi. Una llengua minoritzada està discriminada al seu propi territori per la pressió d'una llengua dominant. Una llengua minoritària té un nombre relativament reduït de parlants, però no pateix cap pressió.

Normalització lingüística

Reorganització social que té com a objectiu estendre el coneixement, l'ús i les actituds favorables a la llengua minoritzada.

Normativització

Establiment i la difusió de la normativa oficial de la llengua.

Normalització

Presa de consciència per part de la comunitat i el canvi de les actituds lingüístiques que afavoreixen la substitució de la llengua dominant per la minoritzada.