La divinitat en la història i les teories ètiques
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,21 KB
El Déu únic de jueus i cristians:
- La religió dels jueus era monoteista.
- Per al judeisme, Déu és l'ésser suprem, i els converteix en fonta de lleis morals (deu manaments).
- El Déu bíblic és representat moltes vegades el que va crear els éssers humans a la seva imatge i semblança.
- El Déu dels cristians és un ésser suprem i perfecte, amb atributs:
- ·És etern. Sempre existirà.
- ·És omnipotent. El seu poder no té cap mena de límit.
- ·És omniscient. La seva saviesa és suprema, ho coneix tot, present i futur.
- ·És sant: La seva puresa moral és perfecte i no té res de maldat.
- ·És sobirà: De tot el que existeix, que és obra seva.
- Per a jueus i cristians, Déu manté una relació personal amb els éssers humans.
Conseqüències de la visió de la història:
- De l'antiga Grècia tenim conceptes importants, com la història és una qüestió dels humans i es pot entendre de forma racional.
- Les decisions que prenem són responsabilitat nostra, no depenen de poders superiors.
- Podem entendre la història perquè podem estudiar i valorar les causes dels fets i les seves conseqüències.
- Una altra manera d'entendre la història és tenir una idea de que la història progressa cap a una finalitat determinada.
- Les teories de la història s'han entès algunes vegades com una utopia, que és una societat sense injustícies o amb un desenvolupament tècnic.
- La història de la humanitat té una finalitat: recuperar el paradís.
El paper dels conceptes sobre la divinitat:
- L'admiració dels personatges famosos pot recordar el culte als déus de l'antic panteó grec.
- El concepte de la divinitat més estès és el judeocristianisme, ja que el cristianisme es va convertir en la religió oficial de l'Imperi Romà.
- Podem trobar en el cristianisme l'origen de molts dels valors morals.
Classificació de les teories ètiques:
- Les podem dividir en dos grups, segons com s'han de valorar les conductes morals:
- Ètiques materials o tecnològiques: les conductes morals s'han de jutjar segons quins són els resultats que es persegueixen.
- Ètiques formals o deontològiques: les conductes morals s'han de jutjar segons el que dicta la consciència, no pels objectius.
- Entre les teories ètiques materials, destaquen l'eudemonisme.