La Doble Utilitat de la Crítica de la Raó Pura de Kant

La Utilitat de la Crítica de la Raó Pura (CRP)

La sensibilitat i l’enteniment es necessiten mútuament per poder entendre i conèixer. L’enteniment existeix per entendre i conèixer els objectes de la sensibilitat.

Utilitat Negativa: La Delimitació del Coneixement Teòric

Kant afirma que la utilitat negativa de la Crítica de la Raó Pura és negar qualsevol possibilitat de coneixement a tot allò que no estigui elaborat transcendentalment. Per tant, només els fenòmens poden ser objecte de la ciència i són també «la matèria» en la qual el pensament aplica les categories. Aleshores, res que estigui suportat per coses en si (noümens) pot tenir coneixement vertader.

Aquesta és una utilitat negativa perquè impedeix que el pensament ultrapassi els límits de l’experiència. El coneixement teòric sempre ha d’estar limitat als fenòmens, que són transcendentals. Per això la crítica impedeix que s’ultrapassin aquests límits.

La Transició a la Utilitat Positiva

Però aquesta utilitat negativa esdevé una molt important utilitat positiva, ja que impedeix que la raó s’introdueixi al territori moral. Per tant, l’ús pràctic de la raó ja no té relació amb l’ús teòric de la raó, i per això la utilitat negativa es transforma en positiva, perquè fa que la moralitat es fonamenti en els noümens positius.

Utilitat Positiva: Defensa de l'Ús Pràctic de la Raó

Al començament de la CRP, Kant està interessat en la possibilitat de la metafísica, és a dir, si es pot tenir un coneixement rigorós sobre Déu o la immortalitat de l’ànima. Després, explica dues diferències que indiquen que la metafísica està per sota de la ciència:

1. En la ciència hi ha progrés, mentre que en la metafísica sempre es debaten les mateixes qüestions que en l’època de Plató.
2. Els científics es posen d’acord en les seves teories, mentre que els metafísics no.

Per això es pregunta si és possible la metafísica com a ciència, però primer es pregunta si és possible la ciència.

Per què la Metafísica no pot ser Ciència?

No és possible que la metafísica sigui una ciència, ja que l’enteniment només es pot usar en la sensibilitat, i l’aplicació de l’enteniment més enllà de l’experiència només pot donar lloc a errors i a il·lusions. Per això, la metafísica s’acaba preguntant per Déu, l’ànima o el món.

Una vegada s’ha descartat la metafísica com a ciència, a les idees del món, l’ànima i Déu se’ls obren moltes possibilitats en l’àmbit dels valors, però amb la condició que han de transformar-se d’idees de la raó teòrica a la raó pràctica.

El Noümen Positiu i la Moralitat

La utilitat positiva de la Crítica de la Raó Pura es complementa amb la idea de noümen positiu. Aquest, que és incondicionat, és el plantejament adequat en un territori moral on no són necessàries les proves ni les demostracions. La raó no ha de demostrar res, sinó exposar les seves opinions. Per tant, no hi ha proves. La moralitat és el territori de les propostes noümèniques sobre els desitjos de la vida humana, i també de la voluntat i la llibertat per aconseguir-los.

Abans, el problema de l’ètica era que se la feia dependre d’un entramat metafísic. La metafísica explicava el món, establia els seus principis i conseqüències, i deduïa uns valors morals i antropològics. Si aquest entramat era atacat, s’atacava la filosofia i els valors morals.

Aleshores, independitzar el territori moral del domini de la metafísica va provocar una important utilitat positiva, perquè així delimitava per fi els límits i possibilitats del coneixement, s’assenyalava el plantejament incorrecte de les metafísiques anteriors i se separava l’ètica de la metafísica. Per tant, la crítica es va convertir en positiva quan, al