El Docudrama i els Gèneres Televisius: Hibridació i Evolució

El Docudrama: Hibridació i Gèneres TV

Orígens i Evolució del Docudrama

El docudrama apareix fins i tot abans de la NeoTV, però va ser llavors quan va triomfar gràcies a la ruptura del monopoli de les televisions públiques i a la necessitat d’una major producció televisiva. La necessitat de produir nous continguts permet el sorgiment de nous gèneres, noves temàtiques i noves formes d’explicar. Deixa de ser la TV altar per, al seu lloc, trobar nous personatges i introduir els temes de la quotidianitat.

Hibridació: Informació i Drama a la TV

El docudrama hibrida dos gèneres que en la PaleoTV estaven clarament separats: informació i drama. Anteriorment, mentre que la realitat s’encarregava de narrar el món, la ficció tenia com a objectiu construir un món nou. Ara, amb la hibridació d’ambdós, s’aborden fets que transcorren suposadament en el món real mitjançant fórmules pròpies de la ficció. Es busca l’espectacularitat. Molts dels personatges dels docudrames actuen a la manera dels personatges de sèries de ficció. Si bé el docudrama treballa sobre espais reals, acaba actuant a la manera d’un espai de ficció. Es busca l’efecte veritat tot i moure’ns en l’aspecte de la ficció. Els continguts s’han anat derivant fins a ocasionar telebrossa.

L'Impuls de Gran Hermano i el Reality

El gran impuls del docudrama és l’aparició de Gran Hermano. La principal característica era que fonia tots els gèneres de TV en un programa. Barrejava realitat, ficció, serialitat i el públic pot triar l’esdevenir dels fets. El programa trasllada l’esfera privada dels personatges a l’àmbit mediàtic, donant-li la importància de grans notícies d’àmbit important. Es busca el plaer, la morbositat de veure les emocions més íntimes dels personatges. Va generar un nou format, el del Reality Show de Convivència. A partir de Gran Hermano, van sorgir una sèrie d’imitacions per tot el món.

Característiques del Docudrama

La naturalesa del docudrama es basa en la hibridació de la ficció amb discursos de la realitat, ja que barreja els gèneres tradicionals de l’informatiu, la ficció i l’entreteniment.

Molts dels temes que tracta no són noticiables, tot i que alguns són meres reconstruccions, fins i tot dramatitzacions, de notícies o fets reals. Moltes vegades s’assimila a la telebrossa. El docudrama trasllada l’esfera privada de certs personatges a l’àmbit mediàtic com si fossin temes de rellevància per a l’interès públic.

Aquests personatges que tracta el docudrama solen ser anònims i quotidians, persones que decideixen exhibir part de la seva vida privada per la TV. A vegades són tractats com a personatges de ficció, en ocasions de fet actuen com a tals (Gran Hermano). Es converteixen en personatges de telefilm.

Es treballa en espais reals, però acaben actuant com si fossin de ficció, ja que es teatralitzen. A més, l’espectador actua com un “tafaner”, perquè busca la manera de veure, en aquests espais, allò més íntim, més morbós i dramàtic.

El docudrama transforma la realitat en la que treballa en un espectacle, tot i que busca un efecte de veritat, efecte de realitat característic del discurs informatiu. Això és perquè el públic cregui que el contingut és veraç i que remet a la realitat.

Modalitats del Docudrama

• Modalitats Discursives

  • Docudrama Dramatitzat

    Representacions d’uns fets que han succeït (Gran Hermano). Els *realities* en general.

  • Docudrama Narrat

    El que ens explica la història. *Talk shows*.

• Modalitats Temàtiques

  • Docudrama Quotidà o Gris

    Problemes quotidians, laborals, personatges anònims que exhibeixen la seva vida quotidiana.

  • Docudrama Espectacular o Groc i Negre

    La crònica negra: assassinats, violacions, agressions...

  • Docudrama del Cor o Rosa

    Protagonitzats per personatges populars que mostren les seves intimitats, la seva vida privada, etc. Tracten la part no pública del que és el seu dia a dia (relacions sentimentals...).

El Reality Show: Format Clau del Docudrama

Un dels formats més coneguts del docudrama és el Reality Show. S’articula a través d’uns fets provocats i previstos, és a dir, un context controlat i planificat. Els fets són mostrats com si fossin espontanis i com si la realitat no fos manipulada. S’organitza a través d’una situació no fingida, però amb una elaborada posada en escena.

El personatge del Reality no representa cap paper, tot i que hi ha una teatralització dels fets i una espectacularització de la realitat i de les situacions quotidianes.

Particularitats Narratives

Les particularitats narratives d’aquest format consisteixen en què els personatges són escollits segons els conflictes que poden generar entre ells; en què els protagonistes són elevats a estrelles i en la capacitat del programa per omplir la graella, a través de la multiplicació d’aquest format mitjançant resums, gales, debats, etc.

Subformats del Reality Show

• Docushow

  Fer de la realitat un espectacle. Es centren en la visualització de la vida dels protagonistes. S’apropen als reportatges informatius. Respostes sense pregunta prèvia.

• Docugame de Convivència

  (Gran Hermano) Té elements de concurs. Els personatges participen en un concurs que posa a prova algunes capacitats determinades. El material argumental és la intimitat de cada personatge i la interacció entre ells.

  L’espai dels docugames es caracteritza per ser espais tancats dels quals no es pot sortir (cases, illes, deserts, selves, etc.), incomunicats de l’exterior. Les normes de convivència són molt estrictes i la tensió augmenta per la necessitat de caure bé als companys i al públic.

  El material argumental és explicar tot el que succeeix, fins i tot el més íntim, captat amb un gran nombre de càmeres. Tot el material és recollit, analitzat i seleccionat en funció dels criteris de la ficció. Les trames argumentals s’estableixen a través de la relació entre els diferents personatges. Els personatges no tenen arc de transformació. S’evita qualsevol acció que pugui interferir en la relació entre els personatges. Manté la intriga de la serialitat. Està sustentat més en els diàlegs que en les accions. El confessionari converteix el docugame en narrat.

  Hi ha una gran hiperhibridació genèrica: es barregen components del concurs, mecanismes i temàtiques de la telenovel·la, elements documentals, components del *talk show*, intriga de la serialitat, la sorpresa de la càmera oculta, la veracitat de les entrevistes, elements del reportatge, etc.

• Docugame de Superació

  (La Voz, Operación Triunfo) Els personatges han de desenvolupar, conviure i aprendre determinades habilitats. Els concursants tenen una obligació, una disciplina. També sorgeixen subtrames. Vigilats per càmeres en espais tancats.

  Compten amb proves setmanals en què els personatges mostren l’evolució de les habilitats. Els personatges d’aquest programa són els concursants, els professors, els membres del jurat, el públic, el presentador o conductor de la gala (que en ocasions fa la funció de confident dels concursants).

• Càsting Show

  (Factor X, Tú si que vales) Docudrama que s’organitza al voltant de les proves que realitzen els possibles concursants. El jurat té un gran interès. S’entrevisten els candidats, les famílies dels candidats, etc.

• Docugame de Supervivència

  (Pekin Express) Sobreviure en determinades situacions. Sense diners, etc. Els concursants han de conviure i també superar determinades proves per aconseguir unes eines determinades que els permetin sobreviure. El concursant veu el càmera, els tècnics, etc. La consciència que està actuant és major que al docugame de convivència. Les càmeres recullen moments concrets. Abunden les proves setmanals. Programa bastant costós i complex. Condicions de producció costoses.

El Talk Show: Espectacle de Confidències

Un altre subformat del docudrama és el Talk Show. És un docudrama narrat. Format molt rendible i popular. Consisteix en espectacles de confidències; diferents personatges i testimonis expliquen les seves confidències en plató. Els seus continguts acostumen a ser sensacionalistes, ja que tracten temes íntims, dramàtics i personals.

Els personatges principals són: el confident o testimoni, el presentador, el personatge al·ludit, el personatge sorpresa. El públic hi participa: increpant, aplaudint, etc.

Els Talk Shows presenten variacions. Així doncs, poden ser: confidències davant d’un polígraf, confidències de famosos, un *talk quiz*.

La Docuserie: Vida Quotidiana a la Pantalla

És un altre subformat del docudrama. Consisteix en fragments de la vida de personatges que pertanyen a una realitat social determinada. Es caracteritza per apropar-se al reportatge informatiu (com ara **Callejeros**), a través de l’apropament a uns personatges reals i a mostrar la seva vida quotidiana.

S’organitza de manera similar a una sèrie de ficció, utilitzant les estratègies pròpies d’aquest gènere. Les diferents línies argumentals, a més, es creuen. Desapareix per complet la veu en off del reporter, ja que només tenen lloc les veus homodiegètiques.

El Coaching Show: Assessorament Televisat

És un altre subformat del docudrama. Un expert s’introdueix en un àmbit per tal d’intentar reconduir la situació. Assessorament professional per a la transformació d’una situació no desitjada. La dinàmica del format consisteix en: la presentació del problema per part dels protagonistes (mostrant així la seva vida quotidiana), la intervenció de l’especialista i mostrar el resultat obtingut.

Solen ser programes conductuals, que promouen nous hàbits de comportament i corregeixen males actituds. S’assembla a altres formats del docudrama per: la seva mediatització de la vida privada de persones anònimes, la realitat modificada per l’efecte de la càmera i l’actuació no professional dels protagonistes. Mostra una realitat articulada en funció de l’espectacularització.

El Programa de Càmera Oculta

Un altre subformat del docudrama. Poden ser formats amb gravació espontània (escenes divertides, etc.) o càmera oculta que s’articulen a partir d’esquetxos, s’afegeixen músiques i altres elements.

És una realitat provocada. A vegades són molt cruels. Es juga amb la diferència d’informació entre l’espectador i el personatge que pateix la broma.

Trobem programes seriosos de càmera oculta. La càmera enregistra la realitat com una qüestió seriosa, és el cas dels reportatges d’investigació.

Quan entrem en temes morbosos, quan l’objectiu de la càmera oculta és morbós, s’arriba a l’essència del melodrama.

El Celebrity Show: Famosos i Melodrama

És un subformat del docudrama molt rellevant. Va sorgir en l’etapa de la PaleoTV com una crònica social, complementària al contingut informatiu. Amb el temps s’ha deslligat dels continguts informatius. Típic de l’HiperTV. Amb l’aparició de la NeoTV passa a formar part del docudrama.

La informació ha donat pas a l’espectacle i a l’ús de recursos propis de la ficció, de l’entreteniment i de la publicitat. Els continguts que es mostren són propis del melodrama. Notícies trivials que són tractades com si fossin notícies importants de l’àmbit informatiu. Aquests continguts mostren que el Celebrity Show forma part de l’esfera de l’àmbit privat. Moltes vegades són notícies que es sustenten en rumors, comentaris mordaços, etc.

Tipus de Personatges

• Aristòcrates: personatges públics pel bressol, de naixement. Perquè han nascut famosos.
• Meritocràtics: personatges que han fet algun mèrit per ser famosos (cantants, esportistes, etc.).
• Famosos per relació: personatges que han tingut alguna relació amb algun meritòcrata o aristòcrata, tant familiar com personal. Juntament amb aquests apareixen altres com els “famosillos segundons” (caracteritzats per tenir una relació amb els “famosos per relació”), els famosos “frikis” (aquells d’escassos mèrits que s’esforcen a destacar en algun àmbit cultural) o els famosos mediàtics (que guanyen fama pel simple fet d’haver concursat en un Reality Show).

La crònica de societat (és a dir, el Celebrity Show de la PaleoTV) es limitava a oferir contingut informatiu, exclusivament, dels grups dels aristòcrates i meritocràtics.

Tipologies de Celebrity Show

• Talk Show Rosa

  Consisteix en un programa de llenguatge col·loquial i desenfadat en què alguns famosos confessen les seves intimitats davant d’un públic present al plató, responent a les preguntes del presentador. La diferència amb el Talk Show és la importància dels participants, el nombre d’interrogadors i el to del programa (sensacionalista). Es busca l’escàndol i la morbositat. Normalment famosos de relació.

• Celebrity Game/Quiz

  Concursos de preguntes i respostes als famosos. Posen de manifest alguna qualitat, alguna destresa dels famosos. Poden barrejar famosos i persones normals.

• Reality Shows amb Celebritats

  Poden ser programes de convivència, de superació, de supervivència i fins i tot de càmera oculta i de *coaching*, en què els protagonistes són persones famoses.

Tendències Actuals del Docudrama

El docudrama s’ha estès al llarg de totes les TV, tant públiques com privades, ocupant graelles televisives i influint en una altra classe de continguts. S’ha augmentat el sensacionalisme. Cada vegada més s’han mostrat recurrències en aquells mecanismes propis de la ficció (com trames allargades en el temps i en la informació), ús del *crossover* o creuament d’històries, i bifurcacions en els nivells de contingut (entre el món diegètic dels protagonistes i el món diegètic dels periodistes). Avui en dia, a més, segueix presentant aquesta tendència a l’expansió.

Hi ha una tendència important a la fragmentació. Moltes històries componen tot un món diegètic i una sèrie d’esdeveniments que fan evolucionar el personatge. Es fragmenta el contingut fins al punt de crear una serialitat. Utilització cada vegada més dels recursos de la ficció. Els continguts rosa arriben a programes seriosos. Trames allargades en el temps. Creuar fils d’històries diferents per enredar la troca. Món diegètic dels personatges del món del cas. Tendència a l’expansió: apareixen en molts horaris diferents.

Aquests programes s’estan substituint per *shows* polítics, fins i tot molts programes d’aquest tipus estan començant a tractar amb polítics.