Dogma 95: Manifest, Característiques i Pel·lícules Essencials

Dogma 95: Definició i Context d'Aparició

El moviment Dogma 95 va néixer a Dinamarca l'any 1995. Cansats i amb la sensació que no s'havia fet cap aportació rellevant al cinema des de la Nouvelle Vague i el Free Cinema, Lars von Trier i un grup de directors danesos (entre ells Thomas Vinterberg i Søren Kragh-Jacobsen) es van unir el 1995 amb l'ànim de reinventar l'art cinematogràfic, buscant «la realitat profunda» i intentant donar un to més realista a les seves històries.

Per aconseguir-ho, van elaborar un manifest que inclou, fins i tot, deu manaments que hauran de complir les pel·lícules si volen rebre un diploma que les certifiqui com a Dogma 95. S'ha d'entendre, això sí, que en la proposta hi ha cert gust per la provocació (Lars von Trier ha estat i és un personatge controvertit). És així com, en aquest cas, les característiques del moviment ens les donen explícitament els mateixos creadors (trobareu els manaments-característiques a la pàgina següent). Podeu consultar la pàgina oficial de Dogma 95 (on trobareu el llistat de films amb diploma): http://www.dogme95.dk

Pel·lícules Dogma 95 a la Llista de Selectivitat

• Idioterne (Lars von Trier, 1998)
• Festen (Thomas Vinterberg, 1998)

Els 10 Manaments del Manifest Dogma 95

«Juro que em sotmetré a les regles següents, establertes i confirmades per:

1. El rodatge ha de realitzar-se en exteriors. No es poden introduir accessoris ni decorats (si un accessori concret és necessari per a la història, caldrà triar un dels exteriors on es trobi aquest accessori).
2. El so no ha de ser produït separat de les imatges i viceversa. (No es pot utilitzar música, excepte si està present en l'escena on es roda).
3. La càmera ha de sostenir-se amb la mà. Qualsevol moviment —o immobilitat— aconseguit amb la mà està autoritzat.
4. La pel·lícula ha de ser en color. La il·luminació especial no és acceptada. (Si hi ha poca llum, l'escena s'ha de tallar, o bé es pot muntar només una llum sobre la càmera).
5. Els trucatges i filtres estan prohibits.
6. La pel·lícula no ha de contenir cap acció superficial (morts, armes, etc., en cap cas).
7. Els canvis temporals i geogràfics estan prohibits (és a dir, la pel·lícula succeeix aquí i ara).
8. Les pel·lícules de gènere no són vàlides.
9. El format de la pel·lícula ha de ser en 35 mm.
10. El director no ha d'aparèixer en els crèdits.»

Dogma 95: Característiques Clau i Impacte (PAU)

L'any 1995, un grup de cineastes danesos va reaccionar davant del que consideraven una falta de creativitat del cinema actual i va proposar una nova manera de fer cinema, resumida en una sèrie de normes que ells mateixos van denominar Dogma 95. El fet de subscriure el seu manifest els donava cohesió com a grup, reforçava la idea d'autoria col·lectiva i rebutjava el concepte tradicional d'autor. Es tractava, resumidament, de trencar les regles establertes i retornar al cinema la naturalitat perduda a través de la sobrietat narrativa. Entre aquestes regles destaquen el rodatge càmera en mà (sense grues ni suports), la utilització de decorats naturals, el rodatge amb so directe (sense incorporar banda sonora posterior), rodar sense cap mena de filtres ni llums artificials, i només en pel·lícula de 35 mm en color.

En l'àmbit narratiu, el Dogma 95 no admet canvis temporals ni geogràfics al llarg de la història, i tot passa en el present com si fos un reportatge en directe. Tampoc admeten l'adscripció de la història a un gènere concret. En definitiva, es tractaria de capturar l'instant buscant la veritat més essencial, immediata i no manipulada.

Els noms més destacats entre els seguidors del Dogma 95 són Lars von Trier, Søren Kragh-Jacobsen, Thomas Vinterberg, Åke Sandgren, Lone Scherfig i Kristian Levring. Lars von Trier és el més conegut i l'autor de films com Europa (1991), Trencat les onades (1996), Ballant a la foscor (2000) o Dogville (2003).

La influència del Dogma 95 ha anat més enllà del cinema danès, amb alguns seguidors puntuals com Jean-Marc Barr amb Los Amantes (primera realització Dogma francesa), Harmony Korine amb el film Julian Donkey-Boy (primer treball estatunidenc del Dogma 95), així com el primer film Dogma hispanoparlant de Juan Pinzás, la pel·lícula El Desenlace.