Dolor Abdominal i Hemorràgia Digestiva: Guia Clínica Completa

Dolor Abdominal: Causes i Tipus

• Símptoma freqüent que pot aparèixer en la majoria de trastorns abdominals. També pot ser la manifestació principal de malalties localitzades fora de la cavitat abdominal i malalties sistèmiques.

Etiologia del Dolor Abdominal

• Abdominal: Digestiu (apendicitis, GEA, còlic biliar), esplènic, urinari (RAO), genital/ginecològic (gestació ectòpica), vascular (aneurisma)…
• Extra-abdominal: Cardíac (IAM) o pulmonar (pneumotòrax).

Dolor Abdominal Agut: Definició

• En aquest cas, el dolor percebut (símptoma) a la regió abdominal és d'instauració inferior a 24 hores d'evolució i no ha estat diagnosticat anteriorment.

Abdomen Agut: Síndrome i Gravetat

• En aquest cas, parlem d'una síndrome i, a part del dolor abdominal, el pacient presentarà repercussió multisistèmica i la seva vida pot estar compromesa.
• El pacient pot presentar febre, inestabilitat hemodinàmica o signes d'irritació peritoneal (defensa).

Valoració Clínica del Dolor Abdominal

1. Valoració Inicial General del Malalt (A-E)

• Valorar la permeabilitat de la via aèria, la dificultat respiratòria, descartar alteracions hemodinàmiques (hipotensió, mala perfusió perifèrica, taquicàrdia), alteració del nivell de consciència…
• Valorar postura del pacient (immobilitat i posició fetal?).

2. Antecedents Patològics

• Medicació (AINEs, ATB, corticoides, irritació mucosa gàstrica?)
• Intervencions quirúrgiques (obstrucció per adherències post-IQ?)
• Episodis similars previs.
• Hàbits tòxics (irritació mucosa gàstrica per cafè o tabac?).
• Data última menstruació.
• Antecedents cardiològics.
• HTA (accidents vasculars?) o DM.

3. Clínica del Dolor Abdominal

• Tipus de dolor (continu, còlic amb espasmes intermitents).
• Localització (cal tenir coneixements anatòmics) i valorar irradiació.
• Forma de presentació (sobtat o gradual).
• Durada perllongada (>6 hores de dolor intens?).
• Evolució i resposta a l'analgèsia.
• Intensitat del dolor i canvis evolutius (EVA).
• Factors que el modifiquen (s'agreuja o millora?).

Simptomatologia Acompanyant

• Síndrome tòxica (per intoxicació per drogues amb desorientació, mareig, nàusees i vòmits).
• Digestiva (nàusees/vòmits, pirosi, anorèxia, etc.).
• Urològica.
• Ginecològica (dona gestant).
• Respiratòria.
• Cardiològica (hemodinàmicament estable).
• Febre?

4. Exploració Física

Inspecció Visual

• Lesions cutànies.
• Distensió abdominal.
• Peristaltisme alterat.
• Hèrnies i eventracions.
• Ferides.
• Hematomes.

Palpació Abdominal

• Defensa muscular.
• Masses palpables.
• Descompressió dolorosa.
• Globus vesical.
• Maniobra de Blumberg: descompressió dolorosa a fossa ilíaca dreta.
• Maniobra de Murphy: dolor a la palpació a l'hipocondri dret en inspiració.

5. Diagnòstic Diferencial

• Síndrome coronària aguda (SCA): símptomes SCA?, pacient cardiopata?
• Aneurisma d'aorta.
• Ruptura esplènica.
• Apendicitis (dolor FID, febre, Blumberg+?).
• Ruptura d'embaràs ectòpic (pacient gestant?).
• Perforació de víscera buida.
• Oclusió intestinal (vòmits fecaloideus?).
• Sospita d'isquèmia intestinal.

Criteris de Trasllat Hospitalari Urgent

• Dolor abdominal intens, continu, progressiu i/o amb focalitat a la fossa ilíaca dreta.
• Afectació franca de l'estat general.
• Vòmits biliosos i/o fecaloideus.
• Signes de peritonisme (contractura abdominal involuntària i/o de rebot…).
• Distensió abdominal.
• Signes d'augment de líquid o sang a la cavitat abdominal.
• Hèrnia no reductible.
• Sospita d'origen quirúrgic.
• Rectorràgia.
• Immunodepressió o tractament amb corticoides i/o opioides.
• Traumatisme abdominal important.
• Dolor abdominal sense causa, etiologia o diagnòstic evident.

Hemorràgia Digestiva: Tipus i Causes

Una hemorràgia digestiva és una pèrdua de sang que s'origina en qualsevol segment del tub digestiu, des de l'esòfag fins a l'anus. Segons la zona en què s'originen, es divideixen en:

• Hemorràgia digestiva alta (HDA): es produeix en el tub digestiu alt (esòfag, estómac i part de l'intestí prim).
• Hemorràgia digestiva baixa: es produeix en el tub digestiu baix (part de l'intestí prim, intestí gros, recte i anus).

Etiologia de l'Hemorràgia Digestiva

Podem destacar les següents:

• Úlceres a l'estómac o al duodè, i altres malalties que erosionen la mucosa del tub digestiu alt, com esofagitis, gastritis i duodenitis. Són les causes més freqüents d'HDA.
• Varius esofàgiques, en persones amb cirrosi hepàtica.
• Síndrome de Mallory-Weiss.
• Carcinomes.

Clínica de l'Hemorràgia Digestiva

• Hematèmesi: Vòmit amb sang més o menys vermella o fosca, segons la seva procedència. Si té aparença de “posos de cafè” vol dir que ve de l'estómac i s'ha barrejat amb l'àcid gàstric.
• Melena: Sang en defecar, digerida, de color fosc i olor fètida que indica origen al tracte digestiu alt (estómac).
• Rectorràgia (o hematoquècia): Sang vermella brillant no digerida que ve del recte o tracte digestiu baix.
• Signes i símptomes d'hipovolèmia o anèmia.

Actuació Inicial davant l'Hemorràgia Digestiva

• Valoració ABCD.
• Activació 3-14 si inestabilitat hemodinàmica o hemorràgia profusa.
• Recollir sang en un empapador o drap i traslladar a l'hospital per a valoració.
• Valorar Trendelenburg si hipotensió.