La dominació europea del món (1870-1914)
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,26 KB
La Segona Revolució Industrial
La segona revolució industrial va canviar l'estructura de la producció mundial al segle XIX. Hi va haver moltes innovacions tecnològiques que van impulsar la segona fase de la industrialització. Les principals innovacions van ser:
- Noves fonts d'energia: Electricitat i petroli que van destronar al carbó. L'electricitat va innovar la indústria, telecomunicacions, l'enllumenat, l'oci i el transport.
- Nous mitjans de transport: L'electricitat es va aplicar al ferrocarril i va renovar el transport urbà (tramvia i metro). El petroli i els seus derivats es van fer servir com a principal combustible dels automòbils, els vaixells i l'aviació.
- Expansió de xarxes de telegrafia i el telèfon: Difusió instantània d'informació.
- Desenvolupament de nous productes (vidre, fibres artificials, adobs i tints químics, cautxú, explosius).
La innovació tecnològica i la nova organització del capital i del treball van impulsar als sectors productius nous, com la indústria siderúrgica, les indústries química i alimentària.
Els nous mètodes de producció
El Taylorisme és un sistema d'organització científica de la producció que va aparèixer a la Segona revolució industrial al segle XIX. La seva finalitat era incrementar la producció, fent una divisió de treball eliminant els temps morts, marcant els temps de producció i fent una producció en massa. Aquest sistema va donar pas al Fordisme, que combinava la producció en sèrie amb els incentius salarials.
L'organització de les colònies
Colònia:
El territori conquerit no tenia govern propi i depenia totalment de la metròpoli. L'Índia britànica, Àfrica Equatorial Francesa i Àfrica Occidental Francesa en són exemples.Protectorat:
El territori conservava un govern indígena, tot i que gran part de les funcions rellevants les exercia la metròpoli. Egipte i Birmània per Anglaterra, i Tunísia, Laos i Cambodja per França.Domini:
El territori tenia una organització política pròpia, però estava sotmès a la sobirania britànica. El Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i la Unió Sud-africana són exemples de colònies de poblament britàniques.