La Domus Romana: Arquitectura, Parts i Vida Quotidiana

La Domus Romana

Les domus eren els habitatges de les famílies d'un cert nivell econòmic. El cap de família (pater familias) portava el títol de dominus. L'erupció del Vesuvi al 79 dC, que va sepultar Pompeia i Herculà, ha conservat moltes d'elles en un magnífic estat i ha permès als arqueòlegs realitzar estudis sobre la seva arquitectura. En general, es tendeix a confondre la domus amb el model estàndard de casa romana, però això està bastant allunyat de la realitat, ja que un altíssim percentatge de la població vivia en un altre tipus d'habitatges, de materials peribles, que fins a dates recents no s'han començat a estudiar amb més rigor.

Les mesures d'una domus de grans dimensions podien arribar a 120 metres de llarg per 30 metres d'ample. El model habitual constava d'una sola planta. A l'entrada de la casa hi havia una porta vigilada per un esclau porter (cella ostiarii o ianitor). Aquesta porta no donava directament al carrer, sinó que es trobava al mig d'un vestíbul (vestibulum), de reduïdes proporcions. Després d'accedir a la casa pel vestíbul s'arribava, a través de la gola, a l'atri (atrium), element característic de la domus, un pati cobert i amb una obertura central (el compluvium) per la qual entrava l'aigua de pluja (que es recollia en l'impluvium). L'atri constituïa el centre de la vida domèstica; en ell s'exhibien les estàtues dels avantpassats (maiorum imaginis) i es feien ofrenes als déus protectors de la domus (al lararium). També tenia lloc a l'atri la salutatio matutina dels clients vinculats a l'amo de la casa. El tablinum (annex a l'atri) va ser inicialment la peça on dormia l'amo de la casa, però es va acabar convertint en el seu despatx, el que incloïa la funció d'arxiu. El triclinium era l'estança on se celebrava el sopar (el menjar vespertina, que se celebrava com a reunió familiar o amb els amics), i disposava de klynai perquè els comensals es recostessin. Els cubiculum servien de dormitoris. Altres estades eren la cuina (culina) i els banys. També existien cellers subterranis. A partir del segle II a. C. comencen a construir-se peristils (peristylium) per influència grega; eren patis enjardinats envoltats de columnes, que aniran guanyant protagonisme en detriment de l'atri, que perd la seva funció cap al segle I d. C.