Dona i Ocell: Simbolisme i Interpretació

Dona i Ocell: Simbolisme i Interpretació

El primer que suggereix el títol (tema), Dona i ocell, és fer-ne una lectura figurativa: una forma femenina amb capell i un ocell que hi descansa a sobre. Hem de tenir en compte que Dona i ocell és sobretot un exemple molt clar de l’univers iconogràfic desenvolupat per Joan Miró al llarg de la seva vida com a artista. Per tant, hem de prestar atenció al valor sígnic dels elements representats.

Simbolisme i elements

Amb aquesta escultura, veiem que Miró estableix una connexió entre el món masculí (forma fàl·lica del cos central de l’escultura) i el món femení, representat en l’obra per una marcada incisió negra, en una clara al·lusió al sexe femení (vulva). L’escultura esdevé un tot hermafrodític que combina elements de genialitat femenina i elements fàl·lics i al capdamunt del qual hi ha situat un cilindre, que ha estat considerat per alguns autors, la representació sintètica i estilitzada d’un nadó enfaixat. Finalment, l’escultura és coronada per un ocell, representat amb la forma d’una lluna en quart creixent.

Destacarem també com una part de la superfície dels diferents cossos que integren l’escultura, es troben recoberts de trencadís de colors típicament mironians (groc, vermell, blau i verd) dotant-la d’una gran expressivitat i vitalitat. Per últim, cal remarcar com la base de l’escultura es situa sobre un petit llac artificial.

Interpretació de l'obra

Podríem afirmar que el significat de Dona i ocell, és el de ser “un cant, una exaltació de la vida”. Un aspecte que de manera recurrent Miró va tractar a les seves obres al llarg de la seva trajectòria artística. És un clar exponent del llenguatge i de la iconografia personal de Miró i el seu caràcter sintètic i al·legòric pot dificultar la interpretació de l’obra. Mitjançant el seu llenguatge personal, Miró ens presenta una estructura de caràcter hermafrodític, que no és més que una representació de la dona, tal com ell la concep: com tot un univers, un generador de vida, i que per acomplir el seu destí, necessita del seu contrapunt masculí. En definitiva, una escultura en la qual s’expressa una connexió entre el món femení i el masculí representats en l’escultura per la marcada incisió negra, en al·lusió al sexe femení i en la forma fàl·lica del volum principal, en al·lusió al món masculí. Al capdamunt del qual Miró hi situa un cilindre, que segons alguns autors podria suggerir la forma d’un nadó enfaixat, la qual cosa, vindria a reforçar la idea com a ésser generador de vida.

Aquesta idea que Dona i ocell és un cant, una exaltació de la vida, es veu reforçada pel fet que l’escultura emergeix d’un llac artificial ple d’aigua, referent inequívoc de vida i fecunditat. Una imatge de vida, que finalment l’artista corona amb un ocell, en forma de lluna creixent, un element poètic amb el qual Miró apropa o connecta la realitat terrenal humana amb la immensitat del cosmos: el cel i les estrelles. També destacarem que Dona i ocell presenta un significat iconogràfic relacionat amb un dels pobles més representatius del Mediterrani: els romans.

Context i ubicació

Aquesta escultura forma part d’un conjunt de tres obres amb les quals Miró volia donar la benvinguda als que arriben a Barcelona, ja sigui per aire, mar o terra. Miró va realitzar l’obra per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, el qual estava preparant els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. En el cas de Dona i ocell, per la seva ubicació en un espai a mig camí entre l’Estació de Sants i la Gran Via, portes d’entrada a la ciutat amb ferrocarril i carretera respectivament, donaria la benvinguda als visitants que arriben a Barcelona per terra. És aquí on, atenent a l’evident forma fàl·lica del cos principal de l’escultura, l’obra de Miró entroncaria amb el costum existent a l’Antiga Roma de gravar un fal·lus a les portes d’entrada de les ciutats, per desitjar salut i força als que hi arriben.