Una Dona a la Postguerra: Identitat i Resistència a Barcelona
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,62 KB
La Vida d'una Dona al Barri de Gràcia
Aquesta és la història d'una dona que viu al barri de Gràcia de Barcelona, des d'abans de la Segona República fins a la postguerra. Un relat de pressió i alliberament d'una dona que confronta el lector amb qüestions sobre l'existència, la mort i l'amor. La guerra, el conflicte social i polític, i la lluita per la identitat en una societat que li imposa l'autoanul·lació són temes centrals. El procés que porta la protagonista quasi a la bogeria és una temàtica fonamental.
La Veu de la Protagonista
La novel·la, escrita en primera persona del singular, ens fa arribar la veu de la protagonista sense intermediaris. La narració deriva de vegades en l'ús del monòleg interior. La protagonista recorda en veu alta els fets més significatius de la seva vida, com si s'adrecés a un interlocutor silenciós. Predomina l'escriptura parlada, dirigida a aquest interlocutor mut, semblant a un monòleg exterior. Mitjançant l'escriptura parlada, es conten els fets passats; i mitjançant els monòlegs interiors, els fets presents, com al final de l'obra quan parla de les boles a l'església.
Exili i Retorn
Escrita a Ginebra durant l'any 1960 i publicada el març de 1962, l'obra reflecteix l'experiència de l'exili. El 21 de gener de 1939, la protagonista emprèn el camí de l'exili i s'instal·la amb altres escriptors com Pere Calders o Avel·lí Artís-Gener (Tísner), al castell de Roissy-en-Brie, prop de París. Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, ha de fugir i recorrer França i Ginebra. Continua escrivint i publicant obres, i quan la seva relació sentimental acaba, decideix tornar a Catalunya, on morirà dotze anys més tard.
Context Històric i Literari
L'obra abasta tres períodes: 1925-1960, 1960-1975 i 1975-actualitat. Comença abans de la proclamació de la Segona República (1931), continua amb la Guerra Civil (1936-1939) i acaba amb la postguerra. S'emmarca en una generació d'autors que ja escrivien abans de la guerra i que, per les seves idees, van haver d'exiliar-se. Malgrat la censura i les dificultats, aquests autors van continuar escrivint en català, documentant els esdeveniments i el seu patiment. L'exili els va portar a França i, posteriorment, a Mèxic, per sobreviure a la repressió.
El Silenci Imposat
El silenci literari durant el franquisme va ser causat per diversos factors: la censura i la vigilància, l'exili interior (com el d'Enric Valor) i exterior (França, Mèxic), la manca de públic i el desconeixement dels seus gustos, i la carestia d'edicions i la precarietat econòmica del país.