Donatello: Anàlisi de l'Escultura David i el seu Significat

El David de Donatello: Una Obra Mestra del Renaixement

Anatomia i Perfecció Escultòrica

Les seves corbes compositives deixen veure una anatomia jove i perfecta. Per aconseguir aquest efecte, l’autor va fer servir el moviment de l’escultura per crear la corba praxiteliana que dona lloc al contrapposto. També ajuda a crear aquest efecte de perfecció la perfilació dels músculs de la zona abdominal i de les cames. Encara que el cos estigui en tensió per la postura en la qual es troba l’escultura, el fet de tenir la mà recolzada sobre un dels malucs, una cama recolzada a terra i la sensació que ens transmet el rostre, gràcies a les proporcions molt estudiades de la facció, recrea a la perfecció l’expressió de serenor i tranquil·litat.

Estil i Innovació del Quattrocento

L’estil és clarament del Renaixement del Quattrocento. Segueix el model clàssic grec de l’escultura i la temàtica d’aquesta escultura és religiosa, ja que representa una escena bíblica. Aquesta obra va tenir molta transcendència posteriorment perquè és considerada el primer nu de bronze després de l’Antiguitat. També es considera que l’autor va ser el primer a inaugurar els primers cànons de bellesa renaixentista i a recuperar l’estudi de la perfecció del cos humà.

Models, Influències i Referències Clàssiques

Encara que es tracti d’un tema bíblic, l’autor d’aquesta obra va agafar com a referència obres de l’escultor Praxíteles i va intentar copiar la seva corba praxiteliana amb un lleuger contrapposto.

Funció i Múltiples Significats del David

Aquesta escultura representa una escena bíblica. David era un jove que pasturava un ramat d’ovelles. Durant aquella època hi havia un gegant que atormentava els pastors perquè els prenia els ramats i se’ls menjava. David va oferir-se davant el rei d’Israel per acceptar el desafiament amb el gegant. Amb una fona va llançar una pedra al cap del gegant, que va caure desmaiat a terra. David va aprofitar l’ocasió per tallar-li el cap i sortir guanyador del desafiament, i més tard va ser coronat rei d’Israel.

Històricament, s’ha interpretat que l’elm amb visera i ales de Goliat era una al·lusió als ducs de Milà que durant aquella època amenaçaven la ciutat de Florència. David és la figura del defensor, per aquest motiu Donatello el va representar amb un barret típic dels pagesos florentins.

Hi ha també interpretacions paganes que diuen que el jove representat no és David sinó el déu pagà Mercuri amb el cap del gegant Argos.