Dones Pioneres en Psicologia: Història, Lluites i Contribucions

Història, Ciència i Feminisme

La perspectiva feminista en la història de la ciència no es limita a recuperar figures femenines, sinó que també qüestiona la pràctica i la teoria científica. Aquesta aproximació busca:

• Contribuir a la reivindicació dels drets de les dones a través de la ciència.
• Denunciar i construir una ciència no sexista, lliure de teories masclistes, racistes, classistes, etc.
• Utilitzar el coneixement per a fins polítics i socials.

El concepte de Herstory (història d'elles) implica:

• No narrar la història de les dones com si fossin homes.
• Contextualitzar el paper de les dones dins la història, incloent-hi les figures anònimes i el seu impacte en el seu propi context.

En intentar construir una història feminista, pot semblar que les figures destacades són excepcionals, eclipsant la contribució de moltes altres. No obstant això, l'entrada de les dones va transformar profundament la psicologia, revelant el seu context i el paper que van tenir, incloses les dones anònimes.

Exclusions i Lluites en Ciència

A finals del segle XIX, les dones van enfrontar diverses formes d'exclusió en l'àmbit científic:

Exclusions Teòriques

• Teories mèdiques, biològiques i psicològiques que presentaven la dona com a mentalment inferior.
• Arguments biològics i socials utilitzats per oposar-se a la seva incorporació a l'educació superior i a la ciència.
• Producció de discursos científics que lligaven la feminitat exclusivament a la maternitat.

Exclusions Físiques

• Formals: Prohibició de cursar estudis superiors; barreres burocràtiques; manca de reconeixement oficial; impossibilitat d'accedir a llocs de recerca de prestigi, entre d'altres.
• Informals: La presència dominant d'espais masculins com laboratoris, cafès, aules i halls universitaris, que dificultaven la seva integració.

Autoexclusions

La construcció de la pròpia identitat i d'una subjectivitat que no permetia qüestionar el rol social assignat. Aquelles que ho feien, sovint se sentien anormals, etiquetades com a “marimacho” o “bitxo raro”.

Teories Mèdiques sobre la Inferioritat Femenina: Un Exemple

Un exemple paradigmàtic d'aquestes teories és l'obra de Roberto Nóvoa Santos, La indigencia espiritual del sexo femenino.

La Indigencia Espiritual del Sexo Femenino (1908)

"Anatómica y psicológicamente el cerebro de la hembra humana está, en general, entre el de las bestias y el del macho."

En aquesta obra, Nóvoa Santos argumentava, entre altres coses:

• La diferència en el temps de reacció entre homes i dones, afirmant que un tiempo de reacción consciente menor indicava una superioridad mental i psíquica masculina, ja que el seu cervell treballava a un ritme més alt.
• Que la dona experimentava un retrocés en l'organització de la seva consciència a causa de la "encomienda sagrada de la procreación".
• Que una dona sàvia estava "fatalmente condenada o a la esterilidad o a echar seres enfermos al mundo".
• Que llegir "debilitaba el aparato reproductor".
• Que alimentar el cervell era "a expensas del aparato generador", convertint la dona en "morbosa" (malaltia patològica).