El Dorífor de Policlet: Art Grec Clàssic, Característiques i Iconografia

El Dorífor de Policlet i l'Art Grec Clàssic

Característiques de l'Art Grec Clàssic:

• Religiositat: Art sagrat que representava divinitats i herois. Els antics grecs tenien una relació amb els déus més propera que altres cultures de l’antiguitat, ja que aquests tenien comportaments molt «humans».
• Recerca de la bellesa: Per als grecs, la bellesa resideix en la simetria, la proporcionalitat, l’equilibri i la mesura.
• Racionalitat: Per aconseguir la bellesa ideal, l’harmonia, l’equilibri i la proporció, recorren a fórmules matemàtiques i se cenyeixen a un cànon.
• Antropocentrisme: Art humanitzat, basat en les proporcions humanes, en concret de l’home jove adult.

Evolució de l'escultura durant el primer classicisme:

Pel que fa a l’escultura, al llarg del primer classicisme (o clàssic sublim) podem apreciar la següent evolució:

A la primera meitat del segle V aC l’escultura comença a trencar la rigidesa compositiva dels kuroi. S’evoluciona cap a:

• una més gran naturalitat de les formes,
• una captació major del moviment,
• una preocupació per explorar les emocions i els diferents estats.
• La figura de l’home (especialment nu), esdevé definitivament el símbol de la bellesa (Auriga de Delfos, Guerrers de Riace).

En la segona meitat de segle, durant el govern de Pèricles, Atenes esdevé el gran centre polític i artístic de l’Hèl·lade.

• Els escultors arriben a un domini total de la tècnica que permet establir uns cànons o models de bellesa ideal, basats en les proporcions entre les diverses parts del cos.
• Els cossos apareixen en actituds de repòs i expressió serena.
• En les figures vestides, el tractament de la roba permet suggerir les formes ocultes, en comptes d’amagar-les com es fa en l’època arcaica.
• Les tres grans figures són: Miró, Policlet i, sobretot, Fídies.

El Dorífor és una escultura exempta.

Permet una visualització multifacial ja que, tot i que és des de la perspectiva frontal des d’on s’aprecia millor tota la seva harmonia, la part posterior de l’obra ens mostra també un treball exaustiu, en la musculatura de l'esquena i els glutis.

L’obra original, desapareguda, era de bronze i realitzada mitjançant la tècnica de fosa a la cera perduda.

El Dorífor ens ha arribat gràcies a les còpies en marbre d’època romana. La més coneguda és la talla del Museu Arqueològic de Nàpols, d’acabat perfecte i polit.