El Dret, la Constitució i els Poders de l'Estat a Espanya

Clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,7 KB

El Dret: Concepte i Fonaments

Des del punt de vista de les relacions humanes, es pot definir el dret com un conjunt de principis i normes que serveix per regular la convivència en una societat.

Classes de Dret

  • El Dret Públic

    És l’encarregat de regular les relacions en què pren part l’administració quan actua exercint les funcions públiques que són l’objecte de la seva activitat. Branques del dret públic: dret penal, dret administratiu, dret fiscal.

  • El Dret Privat

    S’encarrega de regular les relacions que s’estableixen entre els particulars, tenint en compte que a vegades l’administració també pot actuar com si es tractés d’un particular. Branques de dret privat: dret civil, dret mercantil.

Fonts del Dret

  • La Llei

    Norma emanada del poder legislatiu d’acord amb un procediment establert, d’abast general i d’obligat compliment.

  • El Costum

    Consisteix en una forma habitual d’obrar o procedir establerta per la tradició o per la repetició dels mateixos actes en una comunitat, i que es pot arribar a convertir en obligatori. Ha de complir dos requisits: només es pot utilitzar si no existeix una llei aplicable i ha de ser provada en cada cas per la part que l’al·legui, ja que es tracta d’una norma no escrita.

  • Els Principis Generals del Dret

    Normes no escrites que serveixen per interpretar el dret, encara que són aplicables només en defecte de llei i costum.

  • La Jurisprudència

    Criteri reiterat pel Tribunal Suprem en interpretar i aplicar les normes per resoldre els conflictes.

La Constitució Espanyola de 1978

Aprovada l’any 1978, és la norma més important de l’Ordenament Jurídic espanyol:

  • Norma Suprema

    Cap altra norma la pot contradir i, a més, conté els principis bàsics de l’organització de l’Estat i les seves institucions, així com els drets i els deures fonamentals dels ciutadans.

  • Norma Democràtica

    Ratificada mitjançant referèndum el 6 de desembre del 1978.

  • Norma Rígida

    Només s’ha modificat una vegada des de la seva aprovació.

  • Norma Escrita i Extensa

    Consta de 169 articles dividits en deu títols més un de preliminar.

Les Lleis

  • Lleis Orgàniques

    Tracten temes d’especial importància, com ara: drets fonamentals i llibertats públiques, règim electoral, Estatuts d’Autonomia i qualsevol altre que estableixi la Constitució. Per a la seva aprovació o modificació, és necessària la majoria absoluta del Congrés.

  • Lleis Ordinàries

    Qualsevol altra llei que no tracti sobre els assumptes reservats a la Llei Orgànica i, per tant, per a la seva aprovació o modificació només necessita la majoria simple dels vots.

Normes amb Rang de Llei

  • Reials Decrets-Lleis

    Només es poden aprovar en casos d’urgent i extraordinària necessitat, que s'haurà d’acreditar. Els elabora el Govern però han de ser ratificats pel Parlament.

  • Reials Decrets Legislatius

    El Parlament aprova una Llei de Bases en què fixa els criteris que ha de seguir el Govern per elaborar el text articulat.

  • Textos Refosos

    Quan existeix una pluralitat de textos que regulen una mateixa matèria, s'encomana al Govern que els unifiqui en un text únic per simplificar-ne la regulació legal.

Jerarquia de les Normes

Per evitar conflictes a l’hora d’aplicar les normes, s’estableix un ordre de prioritat que es denomina Principi de Jerarquia Normativa, i implica que la norma de rang superior preval sobre la inferior. En cas que dues normes d’igual rang regulin la mateixa matèria, en la seva aplicació tindrà preferència en primer lloc la norma que tracti de forma més específica el cas i, en segon lloc, la norma posterior sobre l’anterior.

La Separació de Poders

La Constitució defineix Espanya com un Estat social i democràtic de dret, amb els següents fonaments:

  • La Sobirania Popular
  • El Reconeixement dels Drets Fonamentals dels Ciutadans
  • El Principi de Legalitat
  • La Divisió de Poders en Legislatiu, Executiu i Judicial.

El Poder Legislatiu

Correspon a les Corts Generals, integrades per dues cambres: el Congrés dels Diputats o cambra baixa i el Senat o cambra alta. Els seus membres s’agrupen segons la seva ideologia política i gaudeixen d’immunitat i inviolabilitat per protegir l’exercici de les seves funcions constitucionals.

El Congrés dels Diputats

També denominat Parlament, ha de comptar amb un mínim de 300 i un màxim de 400 diputats. En l’actualitat, compta amb 350 diputats, elegits en cada circumscripció electoral, que és la província, i segons un sistema proporcional. Entre els diputats s’elegeixen el President, que és el seu màxim representant, i la Mesa, que és l’òrgan rector.

El Senat

És la cambra de representació territorial. Els senadors s'elegeixen de dues maneres: la majoria en la circumscripció provincial, i la resta un per comunitat autònoma i un altre més per cada milió d’habitants. En l’actualitat, el Senat està integrat per 262 senadors. A l’igual que en el Congrés, els senadors es constitueixen en grups parlamentaris i els seus òrgans de govern també són el president i la mesa.

El Poder Executiu

El Govern dirigeix la política interior i exterior, l’administració civil i militar i la defensa de l’Estat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària, d’acord amb la Constitució i les lleis.

El President del Govern és designat entre els diputats elegits en les eleccions legislatives, ja sigui per majoria absoluta, en primera votació, o per majoria simple en segona, i és l’encarregat de formar Govern. Els membres del Govern són: el president, el vicepresident o vicepresidents, els ministres.

El President és l’encarregat d'elegir els ministres del Govern, dirigir-los i coordinar-los. Els seus membres es reuneixen en el Consell de Ministres i en comissions delegades.

L'Administració Pública

Serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb plena submissió a la llei i al dret.

El Poder Judicial

Encomanat als jutges i magistrats, encarregats de resoldre sobre l’aplicació del dret quan es produeixen situacions de conflictes o quan s’incompleix la llei.

L'article 117 de la Constitució disposa que:

La justícia emana del poble i s'administra en nom del rei per part de jutges i magistrats integrants del Poder Judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei.

El Consell General del Poder Judicial

L'òrgan encarregat del govern dels jutges i magistrats és el Consell General del Poder Judicial. Està integrat pel President del Tribunal Suprem, que el presideix, i per vint membres, proposats pel Congrés dels Diputats i pel Senat.

Organització dels Jutjats i Tribunals

  • Nivell municipal: Jutjats de Pau.
  • Nivell de partit judicial: Jutjats de Primera Instància o Instrucció, Jutjats de Violència contra la Dona.
  • Nivell provincial: Jutjat Penal, Contenciós Administratiu, Social, de Menors, de Vigilància Penitenciària i Mercantil; Audiències Provincials.
  • Nivell autonòmic: Tribunals Superiors de Justícia de les comunitats autònomes.
  • Nivell nacional: Jutjat Central Penal, Contenciós Administratiu, d'Instrucció i de Menors; Audiència Nacional i Tribunal Suprem.

Des del punt de vista territorial i de les funcions a desenvolupar, existeixen diferents tipus d’administracions:

  • General de l'Estat (AGE)
  • Autonòmica
  • Local

L'Administració General de l'Estat, sota la direcció del Govern i amb plena submissió a la llei i al dret, serveix amb objectivitat els interessos generals, desenvolupant funcions executives de caràcter administratiu.

Divisió de l'Administració General de l'Estat

  • Òrgans Centrals: Consell de Ministres, Comissions Delegades del Govern, Ministeris i Serveis Comuns.
  • Òrgans Territorials: Delegats del Govern a les comunitats autònomes, Subdelegats del Govern a les províncies i Directors Insulars a les Illes.
  • Administració General de l'Estat a l'Exterior: Ambaixadors, representants permanents davant d'organitzacions internacionals i oficines consulars.
  • Organismes Públics: Organismes autònoms, entitats públiques empresarials i agències estatals.
Els Òrgans Centrals de l'AGE

Els ministres es reuneixen periòdicament al Consell de Ministres, presidit pel President del Govern per adoptar acords i prendre decisions.

Quan es tractin temes que afectin a diversos ministres, també es podran crear comissions delegades del Govern.

Òrgans Superiors dels Ministeris
  • Ministres: Que dirigeixen els sectors d’activitat administrativa integrats al seu ministeri.
  • Secretaris d'Estat: Que s'encarreguen de dirigir i coordinar les direccions generals al seu càrrec.
Òrgans Directius dels Ministeris
  • Subsecretaris: Dirigeixen els serveis comuns del ministeri.
  • Secretaris Generals: En tenir caràcter excepcional, les seves funcions es determinaran en cada cas.
  • Secretaris Generals Tècnics: Tenen funcions relatives a producció normativa, assistència jurídica i publicacions.
  • Directors Generals: Encarregats de la gestió d'una o diverses àrees funcionalment homogènies del ministeri.
  • Subdirectors Generals: Responsables de l'execució dels projectes, objectius o activitats que els siguin assignats.
Els Serveis Comuns dels Ministeris

S’organitzen en cada ministeri i es corresponen funcions d’:

  • Assessorament
  • Suport tècnic
  • Organització i recursos humans
  • Sistemes d’informació i comunicació
  • Producció normativa
  • Assistència jurídica
  • Gestió financera
  • Gestió de mitjans materials i serveis auxiliars
  • Seguiment, control i inspecció de serveis
  • Estadística per a finalitats estatals
  • Publicacions

Entradas relacionadas: