Dret, Drets Humans i els Reptes de l'Estat Modern

Concepte i classes de dret

El dret és un sistema de regles públiques que regeix les relacions entre les persones i que compta amb el suport del poder coactiu de les institucions polítiques.

Dret natural i dret positiu

Dret natural: És el conjunt de regles de caràcter universal i superior enfront de les legislacions concretes dels estats. Serveix de criteri per jutjar els sistemes jurídics.

Dret positiu: És el conjunt de lleis vigents en un determinat país.

Els defensors del positivisme jurídic consideren que no existeix el dret natural, mentre que els iusnaturalistes defensen la prioritat del dret natural. Existeix una posició intermèdia que, sense admetre un suposat dret natural, considera que hi ha uns principis suprems de dret —com la igualtat, la llibertat i el respecte a la dignitat de les persones— als quals les lleis vigents s'han d'ajustar.

Els drets humans

Són drets que corresponen als éssers humans pel fet de ser-ho i pretenen tenir validesa universal, siguin o no reconeguts per un estat.

Fases o generacions dels drets humans

1. Drets de primera generació (Llibertat): Corresponen als segles XVII i XVIII i inclouen els drets civils i polítics.
2. Drets de segona generació (Igualtat): Identificats com a drets econòmics, socials i culturals, van ser promoguts pel moviment obrer durant els segles XIX i XX.
3. Drets de tercera generació (Solidaritat): Inclouen el dret a viure en una societat en pau, a desenvolupar-se en un medi ambient sa i el dret dels pobles al seu propi desenvolupament.

Reptes de l'Estat

L’Estat s’entén com un conjunt d’institucions que té la funció de vetllar pel bé comú. Se li atribueixen tres funcions principals:

1. Defensa dels drets humans: Perquè tothom pugui desenvolupar les seves pròpies capacitats, l'Estat ha d'afavorir especialment els més dèbils. Una tasca fonamental dels estats és difondre i donar a conèixer els drets humans.
2. Defensa i promoció dels valors liberals i democràtics: En societats on es dona el pluralisme moral, polític, religiós i filosòfic, és imprescindible compartir uns valors de justícia. Aquests valors es resumeixen en el respecte als drets humans, la defensa de la llibertat, la igualtat, la solidaritat i una actitud de diàleg i respecte actiu.
3. Pau interna i internacional: L'Estat té la funció de proporcionar mecanismes per a la resolució de conflictes. En l'ordre intern, ha de garantir l'ordre públic, la seguretat ciutadana i l'harmonia social. A nivell internacional, té l'obligació de defensar els ciutadans davant de possibles agressions o ingerències d'altres estats. Per aconseguir-ho, l'Estat necessita bones lleis.