El dret objectiu: concepte de norma jurídica i la seva distinció d'altres figures afins

Realitzem una sèrie de conductes i podem exigir dels demés determinades conductes. Per a que això funcioni, és necessari que existeixi un conjunt de regles que així ho estableixin i en virtut del qual i si es produeixen determinats fets, té unes conseqüències. Les regles de conducta serien les normes jurídiques. No totes les normes de conducta són normes jurídiques. S'assemblen, però no ho són. Parlem d'usos socials, normes morals i normes religioses que són figures afins (s'assemblen a la norma jurídica i tenen connexió amb aquesta). Usos socials --> pràctiques generalment admeses com per exemple: fer un regal a qui et convida en un casament/aniversari. Normes morals --> deixar-li diners a un amic que passi una situació econòmica. Normes religioses --> determinada confessió religiosa. Quan es parla de norma jurídica es parla de regla de conducta amb un caràcter general i que en el seu conjunt es forma l'ordenament jurídic. Quan s'escolta aquest concepte, és exactament això, norma jurídica com a regla de conducta per naturalesa general. S'han de complir i dur al cas ja que en cas contrari poden ser penalitzades o imposades coactivament per l'Estat (compliment obligatori)

Característiques de les normes jurídiques: Imperativitat: tota norma ordena o prohibeix alguna cosa. Imposa una acció o bé que no es faci aquesta mateixa. La conseqüència de saltar-se una norma és la sanció (multa o pena / pena pecuniaria --> pagar multa amb diners). Generalitat: la norma és un mandat general, que es dirigeix a un nombre indeterminat de persones/indefinit. Abstracció: La norma no contempla totes les situacions i per tant s'haurà d'adaptar a un cas concret que l'encarregat serà el tribunal. Coercibilitat: la norma jurídica es pot imposar fins i tot per la força (de manera coactiva). En cas d'incompliment, hi haurà cossos d'autoritat que obligarà a complir-la.

Classificació de les normes jurídiques:

1. Les normes del dret públic i de dret privat: Dret públic --> regulen l'organització i activitat de l'Estat o qualsevol ens públic. Dret privat --> tota la resta.
2. Les normes imperatives i les dispositives: totes les normes imposen un acció abstenció. No totes obliguen de la mateixa forma. Algunes normes no donen un marge de maniobra, no donen marge a les particulars d'autoregular-se.
3. Les normes rígides i les elàstiques: Rígides --> La norma té matisos que tenen un contingut invariable rígid. Exemple art 32 CC. Una persona deixa d'estar viva quan mor. Extinció d'una persona civil. DAH. Elàstiques --> matisar l'aplicació de la norma. 1154 CC. El jutge canviarà equitativament la pena quan l'obligació principal sigui en part o en totalitat del deutor.
4. Les normes regulars i les excepcionals: Regular --> Normes que es limiten a cumplir la finalitat aplicant el principi general del dret. Normes excepcionals --> s'oposen a les anterior i s'oposen diferents a les aplicacions generals. S'apliquen en deteminats supòsits. AKA casos concrets.
5. Les normes comuns i les especials: Normes comuns --> Són aquelles que regulen la realitat amb totalitat i regulen com si fos un tot. Normes especials --> Són les que regulen matèries concretes o determinades.
6. Les normes generals i particulars: àmbit d'aplicació si s'apliquen en un territori concret o ampli: Normes generals --> Tot territori UE. Particulars --> Normes del dret civil català...

T.3 El dret objectiu. La norma jurídica. La interpretació:

A) Concepte: Quins instruments tenen el tribunal de justícia o qualsevol persona que pugui interpretar-la però la que val és la del tribunal de justícia / jurista. Per interpretar la norma. B) Elements o mètodes d'interpretació: Gramatical→ per interpretar una norma cal estar al sentit de les seves paraules el que diu. Quan les coses són clares no cal interpretar // in claris non fit interpretatio Lògic / teleològica à Cal anar més enllà de les paraules el que es pretenia. Atén la finalitat Històriaà Per cometre una tasca interpretativa cal estar en els precedents legislatius. Sistemàtic→ Hincapié sobre el conjunt de normes que estan vinculats entre sí. Als quals són coordinats harmonitzats i que cal interpretar la norma dins del sistema jurídic. Sociològic→ Diu que per interpretar una norma cal interpretar l'entorn social. ja que la norma s'aplica en l'entorn d'una societat. C) Classes d'interpretació de la norma: La norma es pot interpretar de diversos modes. La interpretació donada a la norma. Declarativa→ Si el sentit de la norma coincideix amb la literalitat la seva interpretació és declarativa. Extensiva→ Expandeix el que diu la norma, al principi és una cosa, però si es fa una interpretació és més que l'evident... (cas filla i filla). Restrictiva→ Al revés el que diu la norma Extensiva . Correctora→ Quan fem una interpretació literària. Requereix una correcció. L'herència dels fills es reparteix en parts iguals. NO vol dir això sinó proporcional.