Dret de la Persona: Capacitat Jurídica, d'Obrar i Modificacions

T.5 El Dret de la Persona i la seva Actuació

Precisions Terminologies: Persona i Capacitat

La paraula persona prové de persona en llatí (PER + SONARE), expressió que en els seus orígens es posaven els actors en l’època romana per a designar l’ésser humà.

Forma vulgar de "persona"

Persona és home, és dona, és igual a l’ésser humà.

Forma jurídica de "persona"

Subjecte de dret: tot aquell que és capaç de drets i obligacions, el que és capaç en definitiva de crear o participar en relacions jurídiques. En l’antiga Roma no tot home era subjecte de dret, com ara els esclaus, que no tenien cap dret. Avui dia, no tot subjecte de dret és home, dona o ésser humà, perquè existeixen organitzacions formades per persones que també són titulars de drets o obligacions, tot i ser subjecte de dret, anomenades persones jurídiques per a distingir-les de persones físiques.

Es pot dir, doncs, que ser home o dona a Roma era condició necessària però no suficient per a poder ser subjecte de dret. Si no eres ciutadà romà, cap de família (pater familias) o no tenies l’estatus de llibertat, no era suficient per a ser reconegut com a subjecte de dret. Avui dia, és al contrari: ser home o dona és condició suficient però no necessària, ja que existeixen altres organitzacions (persones jurídiques) que poden ser subjectes de dret.

L’ordenament jurídic atorga a una persona l’aptitud per a ser titular de drets i obligacions, per a poder exercir-los. Aquesta aptitud (que ve d’apte) és reconeguda com a capacitat.

Delimitació Conceptual de la Capacitat Jurídica i de la Capacitat d’Obrar

Resulta fonamental saber diferenciar entre el concepte de capacitat jurídica i capacitat d’obrar:

1. Capacitat Jurídica

Aptitud per a ser titular de drets o obligacions, de relacions jurídiques. És per això que tota persona nascuda ja té la capacitat jurídica. Quan parlem de personalitat, fem referència a tot això des d’un punt de vista jurídic (Ex: menors d’edat).

Característiques de la Capacitat Jurídica

• General i abstracta: conté potencialment tots aquells drets dels quals l’home pot ser titular.
• Única i indivisible: no es pot fragmentar ni limitar. No es té un poc o un molt de capacitat jurídica pel simple fet de néixer i ser persona.
• Permanent o estàtica: es manté invariable sempre, fins que la persona mor.

2. Capacitat d’Obrar

Aptitud per a poder exercitar aquestes obligacions i aquests drets. S’ha de completar necessàriament per un poder d’actuació.

Característiques de la Capacitat d’Obrar

• Contingent: pot o no succeir.
• Variable i dinàmica: pot no tenir-se i faltar per complet. Es pot graduar i limitar. No és invariable, es pot anar modificant a més o a menys. Es dona per fet que és una capacitat plena, però existeixen unes certes circumstàncies que poden modificar la capacitat d’obrar.

Circumstàncies Modificadores de la Capacitat d’Obrar

Es dona per fet que és una capacitat plena, però existeixen unes certes circumstàncies que poden modificar la capacitat d’obrar.

L’Edat: Minoria d’Edat, Majoria d’Edat i Emancipació

L'edat és un període de temps que transcorre des del naixement i que determina la capacitat d'obrar de la persona.

1. Minoria d’Edat

S'ostenta fins que no s'arriba als 18 anys com a regla general. Però això no vol dir que aquella persona no pugui fer res. El menor pot actuar per si sol, segons la seva capacitat natural, en relació amb els drets de la personalitat.

L’interès superior del menor es pot considerar com un dret, un principi o una norma de procediment. El dret del menor és un dret que ha de ser alguna cosa que s’imposi a altres drets, és a dir, superior a altres i amb més necessitat de protecció. És un principi, ja que si una disposició admet més d’una interpretació, s’escull la que és més satisfactòria.

2. Majoria d’Edat

Quan la persona compleix els 18 anys. Així ho estableixen el Codi Civil, la Constitució Espanyola i el Codi Civil de Catalunya. Tot i tenir capacitat plena, sempre hi ha petites excepcions (Art. 235: per a poder adoptar cal tenir un mínim de 25 anys).

3. Emancipació

Situació entremig de majoria i minoria d’edat. Una persona emancipada és una persona menor d’edat, el que passa és que per a determinades coses, se l’equipara a un major d’edat. S’ha d’inscriure també en el Registre Civil; qualsevol persona podria comprovar els fets anant al Registre Civil. Mentre no s’inscrigui, no produirà efectes davant terceres persones.

Es pot donar per dues vies:

• Matrimoni: produeix el dret a l’emancipació. Actualment, es pot contraure matrimoni amb 16 anys, la qual cosa comporta l'adquisició automàtica de l'emancipació.
• Concessió:
  • Per consentiment dels pares o tutors:
    • Que el menor tingui 16 anys i que els pares o tutors ho concedeixin.
    • En cas que vingui a través del tutor, es requereix l’autorització judicial a través del Ministeri Fiscal.
    • Ha de ser en escriptura pública o davant un jutge que s’encarregui d’acreditar-ho.
  • Per resolució judicial: Això succeeix en principi per iniciativa dels propis menors i comporta una situació de conflicte entre el menor i les persones que estan al seu càrrec.
    • El menor ha de tenir 16 anys.
    • Si existeixen causes que creïn perill davant la integritat del menor.
    • Si es dificulta greument la potestat parental o de la tutela.
    • En aquest cas, sempre es requerirà l’audiència dels pares o tutors legals i del Ministeri Fiscal.

Hi ha certs negocis per als quals es necessita el consentiment dels pares (fer un préstec, gravar un bé immoble com ara fer una hipoteca, transmetre la propietat o domini d’una cosa / una empresa / objectes d’extraordinari valor).

La Incapacitació

És una situació en la qual es troba la persona, un estat civil. Serveix per a restringir la capacitat de la persona (art. 200 del Codi Civil). Es declara per malalties o deficiències de caràcter físic o psíquic que siguin persistents i que impedeixin a la persona governar-se per si mateixa. Només pot declarar-se per un jutge i mitjançant un procediment judicial previ, que acaba en sentència judicial. Aquesta sentència judicial és constituent, graduable i revisable.

• Constituent: La incapacitació neix amb la sentència. És necessària aquesta sentència i en aquell moment es constitueix aquesta situació d'incapacitació.
• Graduable: Fixa l'extensió o els límits, el grau. És la sentència la que ho mesura.
• Revisable/no definitiva: Sempre és susceptible de revisió, ja que hi pot haver una millora.

La Prodigalitat

Alguns podrien considerar-la un cert grau d’incapacitació, en l’ordre estrictament econòmic. El pròdig denota un problema en l’ordre econòmic i malgasta el seu patrimoni en el seu perjudici, afectant normalment a subjectes més propers que depenen d'ell. La prodigalitat es tracta també d’una malaltia i ha de ser declarada amb un cert grau d’incapacitació.

El Sexe

Aquest punt no conté informació addicional en el document original.