Dret a la Publicitat: Conceptes i Tipus Il·lícits

Concepte de Publicitat

El dret a la publicitat té origen en el dret a la informació, recollit a l'Article 20 de la Constitució Espanyola. Es defineix com una forma de comunicació realitzada per una persona física o jurídica en l'exercici d'una activitat comercial, industrial, artesanal o professional, amb la finalitat de promoure un producte o servei de forma directa o indirecta.

La publicitat implica dos subjectes principals:

• Un emissor que informa del producte o servei.
• Un receptor que rep la informació.

L'objecte d'aquesta comunicació és el missatge publicitari.

Els missatges publicitaris són difosos pels mitjans de comunicació, generalment a canvi d'una remuneració. No obstant això, també poden ser gratuïts, com és el cas de les campanyes de la seguretat social.

Llei 34/1988, d'11 de novembre: Llei General de Publicitat (LGP)

Principis Rectors de la Publicitat

La publicitat s'ha de regir per uns principis fonamentals per garantir la seva legalitat i ètica:

1. Veracitat: El contingut ha de ser cert i ajustat a la realitat.
2. Identitat: Ha de ser única i original; no es pot copiar un altre anunci.
3. Autenticitat: El text s'ha d'identificar clarament com a text publicitari.
4. In dubio pro consumatore: En cas de dubte, la interpretació ha de ser sempre a favor del consumidor.

Nota important: Si la publicitat no compleix algun d'aquests quatre principis, es considera publicitat il·lícita, tal com s'estableix a l'Article 3 de la Llei General de Publicitat.

Tipus de Publicitat Il·lícita

La Llei General de Publicitat identifica diversos tipus de publicitat il·lícita. A continuació, es detallen alguns dels més rellevants:

1. Publicitat que atempta contra principis constitucionals

   Aquesta categoria inclou la publicitat que vulnera els drets fonamentals de les persones, com ara la discriminació per raça, color, gènere, o qualsevol atac evident als drets constitucionals del ciutadà. Per exemple, la publicitat que ataca el dret a la igualtat entre homes i dones o que vulnera els drets dels menors d'edat.

2. Publicitat Enganyosa

   Es considera publicitat enganyosa aquella en què alguna part de la informació de l'anunci no és verídica (elements, preus, etc.), o que pot confondre el consumidor. Un exemple clar seria una afirmació com la de "Naturhouse: Pots menjar el que vulguis de quantitat i no engreixes", ja que és enganyosa. Les afirmacions que constin en els anuncis sempre han de ser verídiques.

   • L'Article 4 de la Llei General de Publicitat estableix que la publicitat és enganyosa quan:
     • El públic es crea una falsa interpretació.
     • Pot induir a error els seus destinataris.
     • Pot afectar el seu comportament econòmic.
     • Perjudica un competidor.
     • Se silencien dades fonamentals dels béns o serveis.
   • L'Article 5 detalla els criteris per determinar si la publicitat és enganyosa, incloent aspectes com l'origen, el subministrament, el preu, la perillositat del producte, entre d'altres.