Estat de Dret, Estat Social i Democràtic de Dret, i el President del Govern

Clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,43 KB

DEFINICIÓ D'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET

Estat de Dret: Correspon a una organització política que implica la submissió de l’Estat a la llei i exclusió de tota l’arbitrarietat tant en les relacions privades com públiques. Materialment s’identifica l’Estat de Dret amb el reconeixement del dret del ciutadà davant a l’Estat. Els principis de l’Estat de Dret són:

  • Legalitat: Materialització jurídica del valor de la llei com expressió de la voluntat general.
  • Jerarquia normativa: Sanciona l’existència d’una escala jeràrquica que suposa que cap norma pot contravenir el que disposa una norma superior.
  • Publicitat de les normes: Les lleis entraran en vigor als 20 dies de la seva publicació a la B.O.E. L'article 91 estableix que el rei sancionarà, promulgarà i ordenarà la publicació de les normes.
  • Irretroactivitat: Les sancions favorables tenen un caràcter retroactiu.
  • Seguretat jurídica: fa cert el dret. Tot allò que sigui aprovat s’ha d’aplicar.
  • Responsabilitat: tenen un ampli desenvolupament a la Constitució. L’article 106 declara la responsabilitat de l’Administració pel funcionament dels serveis públics.
  • Interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics: prohibició que recau sobre els poders públics per l’ús de tècniques que poguessin ser discrecionals i segons la seva pròpia voluntat.

Estat democràtic

Tenim una organització de les institucions des de la perspectiva del seu caràcter representatiu i segons el model de la separació de poders. Prima la participació política a través dels partits polítics que tenen rellevància suprema pel funcionament de l'Estat.

Estat social

Implica que l’Estat haurà de fer reals i efectius els drets socials.

EL PRESIDENT DEL GOVERN

8.-EL PRESIDENT DEL GOVERN (FET)

És la figura fonamental del govern i el nomena el Rei mitjançant un Reial Decret, prèviament ratificat pel president del Congrés. El sistema constitucional pel qual es nomena el president és: el Rei fa una prèvia consulta amb els representants parlamentaris i a través del president del Congrés proposa a la càmera un candidat a la presidència. Aquest exposa davant el Congrés el seu programa polític i el futur Govern que vol conformar. Si el Congrés li dóna la majoria absoluta, se li atorga la confiança. En cas contrari, se sotmet a una altra votació i si s'obté la majoria simple se li dóna la confiança. Si no s'obté aquesta majoria simple, es presenta un altre candidat d'un altre grup polític. Si no s'obté la majoria simple amb cap candidat es dissolen les cambres i es convoquen noves eleccions. El president pot cessar després de la celebració d'eleccions generals, en cas de pèrdua de confiança parlamentària, quan dimiteix o per defunció.

Per ser president, a més d'aconseguir aquesta confiança cal ser espanyol, major d'edat, gaudir de sufragi actiu i passiu i no estar inhabilitat per a l'exercici del càrrec per una sentència ferma.

Les funcions del president estan recollides a l'article 98. Se li atribueix una competència genèrica, dirigir l'acció del govern i altres com les de coordinar les funcions dels membres del govern. Aquest tindrà responsabilitats judicials (civils o penals) i polítiques on el president haurà de posar en pràctica el seu programa de govern.

Entradas relacionadas: