Dret Societari, Concursal i de la Competència: Guia Essencial

La Junta General

La Junta General és l'òrgan suprem de les societats mercantils, encarregat de prendre les decisions més rellevants.

Constitució de la Junta

El primer pas és formar la taula de la Junta, és a dir, designar un president i un secretari. En les Societats Limitades (SL), la llista s'ha d'incloure en l'acta. En les Societats Anònimes (SA), la llei no obliga a fer-ho, però en la pràctica, se sol fer igual. Les SA, per a la validesa de la Junta, necessiten un quòrum mínim (mínim 25% del capital subscrit). En les SL no hi ha quòrums ni primera i segona convocatòria. Els acords es prenen per majoria de vots vàlidament emesos.

Dret d'Informació

En les SL, es pot demanar informació per escrit abans o verbalment durant la Junta, per tal d'obtenir més informació. En les SA, es poden demanar aclariments fins al setè dia abans del previst per a la Junta i s'han de contestar per escrit.

Acta de la Junta

Després de celebrar la Junta, els acords s'han de fer constar en una Acta que s'ha d'aprovar en la mateixa Junta o dins dels 15 dies següents pel President i dos socis interventors.

Impugnació dels Acords

És un procés judicial que pretén discutir la decisió que s'ha pres en un acord. Podem impugnar acords quan es consideri que aquell acord és contrari a la llei, a l'ordre públic, etc. Caduca a l'any.

L'Òrgan d'Administració

Els administradors s'encarreguen de la gestió interna i de la representació de la societat. Per a ser administrador, no cal ser soci. Poden ser persones físiques o jurídiques. Els anomena la Junta.

En les SL, el càrrec és indefinit (tret que els estatuts diguin el contrari). En les SA, els estatuts han de fixar el temps, mai superior a 6 anys, tot i que poden ser reelegits.

Deures dels Administradors

• Estàndard de diligència d'un ordenat empresari.
• Deure de lleialtat dels administradors.

La Responsabilitat dels Administradors

Els administradors responen davant de la societat, dels socis i dels creditors socials pels danys causats per actes o omissions que són contraris a la llei. Aquesta responsabilitat la poden demanar els socis quan un administrador no ha actuat segons li pertocava.

Consell d'Administració

Quan hi ha dos o més administradors, es pot configurar un consell d'administració. En les SL, els estatuts han de regular el règim del Consell. En les SA, si els estatuts no diuen res, el Consell s'autorregula. Les reunions del consell les convoca el President. Si l'acord és per delegar permanentment facultats, cal majoria de 2/3 parts dels membres del Consell. Hi ha un llibre d'actes del Consell, on les actes les ha de signar el president i el secretari.

Impugnació d'Acords del Consell

Els poden impugnar els administradors dins dels 30 dies següents a la seva adopció. També els socis que representin com a mínim l'1% del capital social.

Modificació dels Estatuts Socials

La modificació dels estatuts socials és un procés clau per adaptar la societat a noves necessitats o circumstàncies.

Procediment de Modificació dels Estatuts

1. Informe escrit de l'administrador o socis autors de la proposta.
2. Anunci de la convocatòria de la Junta.
3. Dret dels socis a examinar el text íntegre de la modificació.
4. L'acord s'ha d'adoptar segons les majories establertes per a les SL i SA.
5. Escriptura pública i inscripció al Registre Mercantil.

Augment de Capital Social

És aquella modificació estatutària per la qual s'eleva el capital social que figurava en els estatuts. L'òrgan que té la competència per decidir l'augment de capital és la Junta General. En les SA, pot delegar en els administradors només la data en què es fa aquest augment. Hi ha unes limitacions: l'import no pot ser superior a la meitat del capital social i té un termini de 5 anys.

Classes d'Augment de Capital

• Dineràries o no dineràries.
• També es pot fer a càrrec de les reserves.

Reducció del Capital Social

És una modificació estatutària on es redueix el capital social. Hi ha diferents classes de reduccions de capital:

• Hi ha una reducció real quan hi ha una sortida de béns o drets.

Modalitats d'Execució de la Reducció

• La reducció pot efectuar-se amortitzant o eliminant accions/participacions.
• Reduir el valor nominal de les accions o participacions.
• Reducció mitjançant agrupació d'accions per al seu canvi.

Ha d'estar acordada per la Junta General, i en aquest acord s'haurà d'establir la xifra de reducció, la finalitat de l'acord i el procediment de com es farà. Després ha de ser publicat al BORME. Els creditors no es podran oposar quan sigui per pèrdues.

Dissolució i Liquidació de Societats

Noció de Dissolució

És el pas previ per a la dissolució de la societat, per tal que deixi de tenir una activitat comercial.

Causes de Dissolució

• Dissolució automàtica per durada determinada.
• Dissolució per causa legal o estatutària: en aquest cas es necessita l'adopció d'un acord per part de la Junta General.
• Dissolució en cas de concurs, en casos especials.
• Dissolució voluntària.

Liquidació

Aquesta fase va dirigida a procurar el pagament als creditors i el cobrament dels crèdits pendents:

• La Junta General haurà de reorientar les seves competències a la liquidació.
• Els administradors hauran de custodiar i conservar el patrimoni social fins al cessament.

Extinció de la Societat

És el procés mitjançant el qual l'empresari realitza els tràmits necessaris per produir el tancament de l'empresa o el negoci.

Dret Concursal

El Dret Concursal és la branca del Dret Mercantil formada per les normes substantives i processals que tenen per objecte la regulació del concurs de creditors.

Definició de Concurs Col·lectiu

Sistema que es caracteritza per recaure sobre tot el patrimoni del deutor i per sotmetre la generalitat dels creditors a la comunitat de pèrdues que pogués derivar-se de la insolvència del deutor.

Pressupòsits Essencials del Concurs

1. Pressupòsit subjectiu: La llei sotmet a un mateix procediment denominat concurs a qualsevol deutor.
2. Pressupòsit objectiu: La insolvència actual o imminent com a requisit essencial.
3. Pressupòsit formal: Se li demana al jutge competent que declari la situació de concurs.

Fases del Concurs de Creditors

1. Fase comuna: S'inicia amb la sol·licitud de declaració del concurs de creditors al jutjat competent. Si la sol·licitud és admesa a tràmit, es publica al BOE i es dona termini als creditors perquè presentin de manera justificada la sol·licitud de cobrament dels deutes pendents de pagament.
2. Fase de conveni: L'objectiu és que el deutor arribi a un acord amb els seus creditors. Per això és el moment en què les dues parts presenten les propostes de conveni per evitar la liquidació del patrimoni.
3. Fase de liquidació: S'inicia quan no s'ha aconseguit assolir cap acord entre deutor i creditors a l'etapa anterior.
4. Fase de qualificació: El concurs de creditors finalitza amb aquesta darrera fase. En aquesta etapa el jutge dictarà sentència i determinarà si el concurs ha estat fortuït o culpable.

Classes de Crèdits Concursals

• Crèdits privilegiats:
  • Crèdits amb privilegi especial.
  • Crèdits amb privilegi general.
• Crèdits ordinaris.
• Crèdits subordinats.

Els crèdits privilegiats i subordinats s'estableixen en una llista taxada, mentre que els crèdits ordinaris es defineixen per exclusió.

Conveni Concursal i Liquidació

És un procés que consta d'una fase comuna amb dues possibles solucions: un conveni amb els creditors per a la continuació de la societat o la liquidació de la societat.

Informe de l'Administració Concursal (AC)

És una fotografia del deutor elaborada a partir de l'examen de la documentació de la concursada des d'un punt de vista comptable, financer i jurídic. Presentat l'informe, les parts personades podran discutir-ne el contingut, tant pel que fa a l'actiu i la valoració, com al passiu i la qualificació, per mitjà de l'incident concursal dins dels 10 dies següents a la publicació de l'informe.

Conveni Concursal

Permet la finalització del concurs de creditors que consisteix en un acord entre el concursat i el conjunt dels seus creditors pel qual substitueixen els deutes originals del primer per un pla de pagament que pot incloure"quit" i/o esperes.

Proposta de Conveni

Estan legitimats per fer una proposta de conveni el deutor i una cinquena part dels creditors. Haurà de contenir proposicions de quita, espera, o totes dues conjuntament. L'espera no podrà ser superior a deu anys. Acompanyada d'un pla de pagament.

Aprovació Judicial del Conveni

El jutge dictarà resolució aprovant o rebutjant el conveni. S'haurà de complir des de la data de la sentència que l'aprovi.

Compliment del Conveni Concursal

Cada 6 mesos, el deutor presentarà davant del jutge del concurs un informe sobre el compliment del conveni.

Liquidació Concursal

Té com a propòsit transformar els drets i els béns de la massa activa de la societat en diners per tal de garantir als creditors el pagament dels seus crèdits segons la preferència establerta a la llei.

Sentència de Qualificació

Declararà el concurs com a fortuït o com a culpable. Si el qualifiqués com a culpable, expressarà la causa o causes en què es fonamenti la qualificació.

Concurs Culpable

El concurs es qualificarà com a culpable quan en la generació o agreujament de l'estat d'insolvència hi hagi hagut dol o culpa greu del deutor.

Dret de la Competència

El Dret de la Competència regula les pràctiques empresarials per assegurar un mercat lliure i lleial.

Principi de Llibertat d'Empresa

Reconeix a tot ciutadà el dret a desenvolupar lliurement una activitat empresarial i exercitar-la en un entorn on hi hagi una competència lliure i lleial. Per tant, perquè funcioni el mercat, hi ha d'haver competència.

Defensa de la Competència

En relació amb la Llei de Defensa de la Competència, cal destacar:

1. Àmbit objectiu: Tots els sectors econòmics.
2. Àmbit subjectiu: Tots els operadors econòmics.
3. Àmbit territorial: Si és a Espanya.
4. Àmbit competencial: És garantir, preservar i promoure el correcte funcionament i la transparència de la competència.

Conductes Col·lusòries

1. Existència d'acord, decisió, recomanació, pràctica concertada o conducta conscientment paral·lela.
2. Efecte restrictiu de competència.
3. Que afecti a tot o part del mercat nacional.

L'Abús de Posició Dominant

No es prohibeix tenir una posició de domini en el mercat, sinó l'abús d'aquesta posició, ja que pot obstaculitzar la competència efectiva. Hi ha abús quan l'empresa dominant utilitza el seu poder de forma injustificada o imposada, no per mèrits propis. L'objectiu és evitar conductes que dificultin la lliure competència.

Falsejament de la Lliure Competència per Actes Deslleials

Actes de competència deslleial que falsegin de manera sensible la lliure competència i perjudiquin l'interès públic. A diferència dels articles 1 i 2, no enumera conductes concretes i fa una referència general a la competència deslleial.

Òrgans Competents en Defensa de la Competència

• Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC): És una entitat de dret públic, que té personalitat jurídica pròpia, que pertany al Ministeri d'Economia, però actua amb plena autonomia orgànica i funcional, i amb total independència de l'administració pública.

Repressió de la Competència Deslleial

Es prohibeix tot comportament que resulti contrari a la bona fe i anticompetitiu.

Notes Bàsiques del Concepte

1. La llei prohibeix els actes de competència deslleial amb la finalitat de protegir la competència en interès de tots els que participen en el mercat.
2. Els subjectes que operen en el mercat, difonent o promovent prestacions pròpies o alienes, poden ser empresaris o no.
3. No cal una relació de competència entre el subjecte actiu i el passiu.
4. La deslleialtat de l'acte de competència es valora tenint en compte que el comportament del subjecte resulti objectivament contrari a les exigències de la bona fe.

Enumeració dels Principals Actes de Competència Deslleial

1. Actes d'engany.
2. Confusió amb l'activitat, les prestacions o l'establiment aliens.
3. Omissions enganyoses.
4. Les pràctiques agressives.
5. Les de denigració.
6. Les de comparació pública de l'activitat.
7. Les d'imitació de les prestacions i iniciatives d'un tercer.
8. Les d'aprofitament indegut o explotació de la reputació aliena.