Drets Fonamentals: Titularitat, Eficàcia i Dimensions

Drets Fonamentals: Origen i Evolució

Els drets fonamentals apareixen històricament perquè no tots els estats eren monarquies absolutes. Hi havia estats liberals on la burgesia volia que l'estat reconegués més drets, especialment per a la industrialització. L'Habeas Corpus és un dels primers drets fonamentals, sorgit al segle XVII a Anglaterra. La monarquia anglesa, no prou forta per imposar-se sense concessions, va aprovar la Bill of Rights (1689). Aquests eren concessions als súbdits; el rei s'autolimitava. Els drets fonamentals es consideren drets naturals, preexistents a la Constitució i a la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) de 1948.

Dimensions dels Drets Fonamentals

La secció primera del títol 2, capítol 1 de la Constitució Espanyola tracta dels drets fonamentals i les llibertats públiques. No tots els drets fonamentals són drets públics subjectius; alguns són drets de personalitat, amb facultats no patrimonials.

Els drets fonamentals tenen una dimensió objectiva: són normes que concreten valors objectius d'un estat democràtic. L'article 10.1 de la Constitució, sobre la dignitat, és un fonament de l'ordre polític i la pau social. La vulneració d'un dret fonamental té una "vis expansiva".

Funcions dels Drets Fonamentals

• Dret civil: Apareix amb les revolucions liberals, impulsat per la burgesia per a la creació d'un estat industrial i el comerç, amb mínima intervenció estatal.
• Dret polític i social: Necessiten l'estat per a la seva existència (Europa occidental).

No hi ha drets fonamentals fora de la secció primera, però hi ha articles com el 68.1, 103.3, 105 i 125 que tenen forma de dret subjectiu i limiten els poders públics, però no tenen garanties jurisdiccionals com els drets fonamentals. Són modificables per l'article 168 i tenen Reserva de Llei Orgànica. El Capítol 2 (drets constitucionals) es regeix per l'article 167 i reserva de llei orgànica. Els principis rectors de la política social són drets socials i de prestació, no drets subjectius; necessiten una llei que els normalitzi i els converteixi en drets fonamentals, donant-los garanties.

Titularitat i Destinataris dels Drets Fonamentals

La titularitat d'un dret és la concreta atribució constitucional de l'ordenament a favor d'un individu. L'article 13 estableix que espanyols i estrangers tenen drets fonamentals, entesos per tractats o lleis (drets de configuració legal), com els drets del segle XIX, on la llei definia l'abast del dret. L'article 13.2 garanteix els mateixos drets, excepte el de sufragi (principi de reciprocitat). Els ciutadans de la UE no necessiten un tractat unilateral per participar al Parlament Europeu. La STC 115/1987 estableix la igualtat en els drets de dignitat.

Persones Jurídiques i Menors

Les persones jurídiques estan regulades com una ficció de persones físiques o amb una regulació diferent. Són titulars de drets fonamentals en la mesura que sigui possible (art. 19.3).

Els menors (art. 162) i els incapaços (art. 200) també són destinataris dels drets fonamentals. Els poders públics no poden anar en contra dels drets (vinculació negativa, art. 9.1).

Eficàcia dels Drets Fonamentals entre Privats

Hi ha dues interpretacions possibles sobre l'eficàcia dels drets fonamentals entre particulars:

1. Els tribunals poden protegir els drets dels particulars directament enfront d'altres particulars (eficàcia directa).
2. El Tribunal Constitucional (TC) protegeix indirectament a una persona que no ha estat protegida degudament pel tribunal ordinari (eficàcia indirecta). La STC 177/88 sembla defensar l'eficàcia indirecta.

El TC utilitza el criteri de justícia material per protegir situacions que ho requereixin.