Drets Naturals i Llei de la Naturalesa

Els éssers humans en estat de naturalesa estaven en un estat de llibertat on cada un ordena les seves accions i disposa de possessions i persones com jutja oportú, dins dels límits de la llei de la naturalesa. D’independència on no ha de demanar permís ni dependre de la voluntat de cap altra persona. I d’igualtat on res hi ha més evident que el fet que criatures de la mateixa espècie i rang, nascudes totes elles per gaudir dels mateixos avantatges naturals i per fer ús de les mateixes facultats, hagin de ser també iguals entre si, sense subordinació o subjecció de les unes a les altres. Per tant, tot poder i jurisdicció és recíproc, i ningú en gaudeix en més mesura que la resta.

L’estat de naturalesa compta amb una llei de naturalesa que el governa i que repercuteix en tothom i la raó, que és aquesta llei, ensenya que essent tots els éssers humans iguals i independents, cap d’ells ha de causar dany a un altre en aspectes de vida, salut, llibertat o possessions

Els drets naturals de l’individu són La llibertat i la propietat on dins d’aquesta, s’hi inclou:

1)La propietat de la persona mateixa. El dret a l’existència i a la salut.

2)La propietat privada. Que permet als éssers humans disposar dels béns necessaris per poder subsistir. Té el seu origen en el treball (el pot tenir en l’herència).

Els drets naturals no són il·limitats, respecte a:

a)La propietat privada: ningú la pot acaparar de manera que no quedi res per als altres o es perdi abans de poder ser utilitzat.

b)La llibertat: el límit és la llei de la naturalesa, com ja hem assenyalat abans: ningú ha de danyar els altres en els seus drets naturals

El dret de jurisdicció recíproc te l’objectiu de vetllar per la pau i la preservació de la humanitat. Tot ésser humà té el dret de castigar un altre quan viola els seus drets naturals i de ser executor de la llei de la naturalesa. Tots poden fer el mateix perquè l’estat natural és un estat de perfecta igualtat on no hi ha superioritat ni jurisdicció de l’un sobre l’altre. L’ésser humà castigarà a un altre segons els dictats de la raó i de la consciència, amb la assignació de les penes proporcionals que serveixin per a què el criminal repari el dany i s’abstingui de recaure en l’ofensa. Davant aquesta violació existeixen dos tipus de drets: el de càstig i el de reparació

a)El dret de castigar el crim a fi de contenir-lo i d’evitar que es torni a cometre (dissuadir de noves transgressions). Aquest dret el té tothom.

b)El dret de buscar reparació, és a dir, de compensar la part que ha estat perjudicada. Aquest dret només pertany a qui ha estat agreujat.