Drets Socials, Econòmics i Culturals: Una Visión General
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,26 KB
Drets Socials, Econòmics i Culturals
Els primers drets d’aquest tipus a ser reconeguts van ser el dret a l’educació, a l’associació sindical, a la vaga i a les garanties de seguretat i higiene de treball. Alguns documents importants d’aquesta nova fase de reconeixement de drets de ciutadania són els següents:
- La Constitució francesa recull algunes disposicions que protegeixen els treballadors i l'ensenyament primari gratuït.
- En la dècada de 1880 es va impulsar l’assegurança de la malaltia, l’assegurança contra accidents laborals i les pensions per a la vellesa.
- La Constitució mexicana de 1917 reconeix els drets laborals i les prestacions de la seguretat social, sense discriminació per raó de sexe.
- La Constitució alemanya de 1919 regula els drets socials, econòmics i culturals i dissenya “l’estat social de dret”.
Ciutadania Social
- En el segle XX s’ha consolidat la noció de “ciutadania social”, amb la publicació del llibre de Thoms H. Marshall anomenat “Ciudadanía y clase social” (1950).
- L’autor defineix la ciutadania com el conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat.
- La ciutadania social inclou els drets socials com el treball, l’educació, l’habitatge, la salut i les prestacions socials en els casos de vulnerabilitat especial. La protecció d’aquests drets vindria garantida a l'estat social de dret.
- Històricament ha estat anomenat “estat de benestar”, del qual hem gaudit sobretot en alguns països europeus. L’estat de benestar ha suposat sens dubte un gran avanç, però que avui no deixa de tenir els seus problemes. Satisfer als ciutadans pot aconseguir-ho un estat de justícia, no un estat de benestar.
Origen i Legitimitat del Poder Polític
| DOS ASPECTES DE QUALSEVOL INSTITUCIÓ | |
|---|---|
| ORIGEN | LEGITIMITAT |
| Respon a la pregunta: Com va sorgir? | Respon a la pregunta: Hi ha bones raons per acceptar-ne l’existència? |
| És una qüestió “de fet” | És una qüestió “de dret” |
| Estudiar-lo correspon a la història | Estudiar-la correspon a la filosofia |
| Es pot investigar amb independència de la legitimitat | Es pot establir amb independència de quin fos el seu origen |
| Origen de l’estat per Nietzsche: l’origen violent d’un regne és la clau per entendre la realitat política | Què legitima l’estat per Locke: el criteri de legitimitat del PP és que compleixi bé la seva funció |
1. Origen i legitimitat poden combinar-se de maneres diferents
- Origen positiu i legitimitat positiva: origen bo i actualment legítima.
- Origen negatiu i legitimitat negativa: origen dolent i actualment no legítima.
- Origen negatiu i legitimitat positiva: origen dolent i actualment legítima.
- Origen positiu i legitimitat negativa: origen bo i actualment no legítima.