Dualisme i Monisme: Ànima, Ment i Cos des de l'Evolució

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,29 KB

Dualisme i Monisme: Crítica i Perspectives Actuals

El Monisme Materialista: Una Sola Realitat

La teoria de l’evolució suposa l’adopció d’un punt de vista monista materialista (l’ésser humà és una sola entitat física) que s’oposa al punt de vista tradicional sobre l’existència de l’ànima. Des d’una perspectiva monista materialista, nosaltres no som sinó producte de l’evolució. El monista materialista afirmaria que l’única realitat que existeix és el cos, no hi ha cap realitat interior. També afirmaria la necessitat d’explicar-ho tot mitjançant termes rigorosament científics. En aquest intent d’explicar-ho tot amb metodologia científica, exposaria que els sentiments són provocats per reaccions fisicoquímiques que ocorren en el nostre cervell. Un altre element seria una aposta metodològica per una idea com la següent: els fenòmens s'han d'explicar sempre en termes de realitats inferiors que les fan possibles.

El Dualisme Psicofísic: Dues Dimensions Humanes

El dualisme psicofísic afirma que l’ésser humà posseeix dues dimensions, una física o corporal i una psíquica o espiritual, anomenada ànima (principi de vida i de moviment) o esperit (enteniment i raó). Aquesta divisió es basa en la constatació de l’existència d’uns productes psíquics (caràcter, personalitat, sentiments) i intel·lectuals (art, sistemes d’idees, etc.) que semblen transcendir els límits de la mera vida animal. El dualisme psicofísic s’oposa al monisme materialista. Quan portem el dualisme fins a l’extrem, podem acabar en un espiritualisme, es passa a afirmar que l’ésser humà és esperit. Per a Plató, l’ànima és eterna, és aquella part que es troba més pròxima a les coses divines. El mateix Descartes distingeix entre *Res Cogitans* i *Res Extensa*. Ambdós no deixen de ser dualistes psicofísics. En el dualisme no es nega l’existència del món sensible; tenim notícia de les coses a través dels sentits, però hi ha una realitat que se'ns escapa, no podem donar compte d’ella en termes objectius. Des d’un punt de vista metodològic, allí on hi ha autors que subratllen que únicament podem adoptar l’actitud científica, hi ha d'altres que plantegen la necessitat de complementar aquesta perspectiva amb una metodologia de caràcter comprensible.

El monista materialista considera que només es pot parlar d’allò que científicament és pràctic. Fora d'aquí és un caprici. Inclús el conductisme no deixa de ser un monisme; tot són reaccions fisicoquímiques (sentiments). Des del dualisme no es nega l’existència de Déu. Es considera que l’ànima o l’esperit és la nostra essència, el que ens defineix.

Variacions del Monisme i Dualisme

Hi ha diferents monismes i diferents dualismes més o menys estrictes segons la perspectiva. Les teories descrites anteriorment són posicions pures, però hi ha d'intermèdies.

L'Emergentisme: Més enllà de la Matèria Viva

En una perspectiva monista hi ha una postura emergentista, com per exemple la de Mario Bunge. Per a ell no podem negar que som matèria viva, però som alguna cosa més en termes evolutius. Aquesta altra cosa ens permet parlar d’entitats, com la consciència, la ment, fins i tot com en el cas de Popper, Eccles (Premi Nobel) i Searle, permet parlar de l’ànima (indiscutiblement, el discurs sobre l’ànima no té res a veure amb el discurs que podem trobar en el cristianisme; en el cristianisme es subratlla que l’ànima és una realitat creada per Déu). Des del punt de vista d’aquests autors, se subratlla que el cervell és un sistema operatiu obert. A. Bartrà, en *Antropologia del cerebro*, diu que existeix un “exocervell”.

Ment i Cos: Una Distinció Actual

Actualment, en comptes de parlar de dualisme ànima-cos, es diferencia entre ment i cos. Encara que la conducta humana sembla transcendir la barrera biològica, sabem que el funcionament de la ment és, en última instància, resultat d’una sèrie integrada de processos fisicoquímiques, ja que hem desenvolupat evolutivament determinades àrees cerebrals que es corresponen amb funcions definides del comportament intel·ligent.

El Cervell com a Òrgan Físic

Quan parlem de cervell, fem referència a l’òrgan físic que podem dividir en parts funcionals, hemisferis, àrees i elements.

La Ment: Consciència i Pensament Superior

En canvi, quan fem referència a la ment, parlem dels resultats de totes les funcions cerebrals superiors. La ment no és un objecte físic sinó el fruit d’una part dels processos fisicoquímiques del cervell: la consciència i el pensament que idea, simbolitza i és capaç d’expressar-se amb el llenguatge. Per exemple, la nostra capacitat de decidir depèn d’una àrea del cervell, però també de les relacions neuronals que permeten aprendre de l’experiència passada.

L'Ànima: Concepte Cultural i Perspectiva Evolutiva

En tot cas, el concepte d’ànima està molt arrelat en gairebé totes les cultures humanes. No es tracta d’eliminar el seu sentit poètic, màgic o literari, sinó més aviat d’acceptar que som un animal que procedeix per evolució d’altres espècies animals i que, per tant, les diferències entre uns i altres no poden ser d’essència, sinó de grau.

Entradas relacionadas: