Dualisme ontològic segons Plató i crítica de Nietzsche

Dualisme ontològic segons Plató

D’altra banda, Plató considera l’existència de dos mons diferenciats (dualisme ontològic): d’una banda, hi ha el món material o món sensible, on hi ha tot allò que es torna vell i mor, i de l’altra, el món de les idees o món intel·ligible, on hi ha les essències de tot allò que existeix, les quals són el conjunt de totes les característiques fonamentals que fan que una cosa sigui allò que és i no res de diferent, i són perfectes i eternes, per tant no envelleixen ni moren. Segons Plató hi ha una idea suprema, perfecta i universal que és la idea del Bé (la qual és l’origen o causa última de tot allò que existeix).

A més a més, Plató classifica les idees segons la següent jerarquia: al cim de la piràmide, hi ha la idea del Bé, a sota hi ha les idees de la unitat, la semblança i la multiplicitat, a continuació les idees de bellesa, bondat i justícia; i per últim els arquetips, que són les idees més simples, com la de taula o la de gos. Plató exposa les diferències entre els dos mons amb l’al·legoria de la línia, segons la qual en un extrem trobem el món visible o sensible (el qual copsem amb els sentits) on hi ha el coneixement imperfecte i incomplet, és a dir, la doxa o opinió (La doxa és el conjunt de la pistis (creença), que està relacionada amb els objectes sensibles com els animals, les coses fabricades o les plantes; i la eikasia (imaginació), que està relacionada amb les imatges com ara les ombres i els reflexes), i en l’altre extrem trobem el món intel·ligible (el qual copsem amb la raó) on hi ha el coneixement d’idees eternes i immutables, és a dir, l’episteme o ciència/saber veritable (l’episteme és el conjunt de la dianoia (pensament), que està relacionada amb els objectes matemàtics, com els nombres o les figures geomètriques; i el noesi (coneixement), que està relacionat amb les idees com la bellesa, la justícia o l’amistat).

Cal ressaltar que per copsar el coneixement del món de les idees d’ha de dur a terme la dialèctica, procés de la raó mitjançant el qual es pot copsar el coneixement veritable. Plató establí que les persones podem copsar el món de les idees gràcies a que aquestes ja es troben al nostre interior, és la teoria de la reminiscència (anamnesi). Segons aquesta teoria, la nostra ànima ja havia estat en contacte amb les idees abans del nostre naixement, però en unir-se amb el cos les vam oblidar i per això ens resulten familiars però no les recordem. El fet de recordar-les gràcies a relacionar-nos amb les coses que ens envolten és la reminiscència.

Crítica de Nietzsche