Dualitat de l'ésser humà segons Plató i Aristòtil

Plató

Que establí l'afirmació que el cos és fet de matèria i és d'origen i finalitat mortal, mentre que l'ànima pertany a un altre ordre ('el món de les idees'), és espiritual i pura i tendeix a fugir del cos mitjançant la millora en el coneixement i la pràctica de la virtut. Plató estableix que 'l'home és ànima i el cos és la seva presó'.

Aristòtil

Ésser humà és HYLE MORPHÉ, és a dir, cos i ànima. L'ànima la defineix com un principi vital. És l'essència de l'ésser que existeix amb el cos i en el seu mateix temps. Quan neix, neix l'ànima, quan mor el cos, l'ànima també. És el que ens permet estar vius, per tant, tot el que està viu té ànima. Les plantes tenen ànima vegetativa, nutrició i reproducció, els animals, sensitiva, tenen nutrició, reproducció i percepció sensible i moviment, i els humans tenim l'ànima racional, tenim nutrició, reproducció i percepció sensible i moviment, a més intel·lecte. Aristòtil ens defineix com animal racional que utilitza el coneixement per adquirir saviesa amb la finalitat de ser nobles i dignes. El coneixement ens farà dignes, la saviesa va amb l'ètica, per tant, van juntes. Naixem buits de continguts, no sabem res previ, ANTIINNATISME. La nostra ment és un full en blanc que anem omplint a través de percepcions que associem amb el sentit comú i guardem a la memòria creant experiència.

Dualitat de l'ésser humà

Els dos creuen en la dualitat de l'ésser humà. Mentre que per Plató l'Ésser humà significava la unió accidental entre cos i ànima, per Aristòtil aquests dos elements configuren una unitat substancial, on el cos és la matèria i l'ànima és la forma (Hilemorfisme: l'home és la unitat substàncial). Per Plató l'ànima és la perfecció, pertany al món de les idees i té el veritable coneixement. Té tres parts: la racional (àuriga), l'irascible (caball blanc) i concupiscent (caball negre). Aquestes tres parts estan explicades al mite del carro alat: Quan la racional perd el control de les altres parts, l'ànima, que es representada com un carro que habita al món de les idees, cau al món sensible i oblida les idees, el coneixement. Per recuperar-lo només cal recordar (reminiscència platònica).

Aristòtil, com el seu mestre, creu en la dualitat de l'ésser humà, però, contràriament a aquest, creu que l'ànima, que és el principi de vida i de moviment del cos, viu en tant que ho fa aquest, i no abans, ni tampoc després, ja que no es poden donar per separat. És a dir, l'ànima és la realització del cos, la seva actualització i és inseparable d'ell. L'única part de l'ànima separada del cos és l'intel·lecte. Només una part de l'ànima és inmortal, però l'altre no. Aquest l'enteniment passiu. L'enteniment actiu és el diví i inmortal: és el que actualitza les formes que abstreu de les coses. Aristòtil, a més, distingeix tres tipus d'ànima: vegetativa (realitza les funcions de creixement, nutrició i reproducció), sensitiva (regula el sistema nerviós) i racional (capacitat de pensar i entendre; exclusiva de l'ésser humà).