Dualitat de la realitat el mite de la caverna i l’exterior? Mantenen alguna semblança

Escrito el 22 de Agosto de 2020 en catalán con un tamaño de 11,36 KB

-En primer lloc, Plató explica que, en el mite de la caverna, l'interior de la caverna i la llum del foc són en realitat el món que coneixem pels sentits, il·luminat pel Sol. (Sol= Idea de Bé)
En segon lloc, l'autor identifica el pas de l'interior de la caverna a l'exterior amb l'ascens cap al món intel·ligible, el món de les idees.

En conclusió, en el seu mite de la caverna, Plató ens explica de forma molt
interessant el seu dualisme epistemològic i ontològic. Distingeix dues realitats i dos tipus de coneixements ben diferents. Ens fa veure la importància de la raó per conèixer el món intel·ligible, per empènyer a poc a poc a l'ull de l'ànima arrencant-ho de tot allò que està submergit en el fang, en la ignorància. Aquesta "empenta" és possible a través del sistema educatiu que ens presenta el mateix autor, qui distingeix 3 estaments diferents, un dels quals és l'indicat per treure de la ignorància als esclaus del món sensible i convertir-los en persones lliures i residents del món de les Idees.
En tercer lloc, es troba la idea del Be. Aquesta idea és la causa de la bellesa, l'ordre, és la més important al món de les idees. Es considera la veritable realitat i, finalment, és necessari que es conegui per actuar justament, tant sigui en privat com en públic.

-En primer lloc, Plató ens diu, mitjançant un discurs de Sòcrates, que un Estat aconsegueix l'excel·lència per mitjà de la justícia. La justícia és el principal o escencial de l'Estat.

En segon lloc, es defineix el concepte de justícia en l'Estat. Plató diu que cada home ha de fer el que li toca segons la seva ànima.
En tercer lloc, usant l'exemple d'un Artésà que vol ser guerrer, Plató ens
diu que l'intercanvi de funcions entre les tres classes d'homes és la injustícia i per tant la perdició de l'Estat ja que els ciutadans no compleixen les funcions que els corresponen per ser la classe d'home que són i intenten realitzar les funcions que són pròpies de les altres clases d'homes.

«Món visible»: L'interior de la caverna, es percep mitjançant els sentits; és una realitat no transcendent, finita, canviant.

«Món intel·ligible»: Representa l'exterior de la caverna. Només es contempla.

«classe dels guerrers»: Aquella classe d'homes en els està mes desenvolupada l'ànima irascible.
«les tres classes»: La divisió de les persones que formen l'estat tenint en compte les tres ànimes. Una concepció de l'estat.

<<ànima>> : subjecte de coneixement. Pertany al mon intel·ligible, però no és una idea. Segons el mite del carro alat va caure al món sensible i ara es veu empresonada en un cos. Es divideix en tres parts segons la seva naturalesa (racional, irascible i concupiscible) sempre hi predomina una. B)<<la seva pròpia casa>> : es refereix al cos a l'individu en si. En el text esmenta el poser en ordre "la sev...", és a dir que les tres parts de l'ànima (dins "d'aquesta casa") estiguin en concordància.

-L'autor distingeix dos mons. El món sensible es coneix mitjançant els

sentits. Està format per coses materials finites, no trasendents i mutables.
En el seu mite de la caverna és l'interior de la cova. En canvi, el món de les
idees només es coneix mitjançant la raó. És el món intel·ligible que proporciona la veritable realitat, eterna, transcendent immutable En el mite de la caverna és l'exterior de la cova, il·luminada pel sol. La idea del BÉ.

Tambié afirma Plató que l'home en un compost de cos i ànima. El
cos és finit, mutable, canviant i no transcendent habita al món dels
sentits i de l'opinió. En canvi, l'ànima és de la mateixa naturalesa que
les idees, és transcendent eterna i immutable. Té la capacitat de conèixer la
veritable realitat, la idea de BÉ.

Quant al coneixement, no és el mateix saber que opinar. El saber és el
veritable coneixement, és la contemplació de les idees, el recordar el que les idees ja han après abans de caure presoneres en el cos. Mentre que
opinar és una imatge, una representació de les idees.

-Per a Plató no tots som iguals, ens diferencia l'ànima. Segons Plató hi ha tres tipus d'ànima: racional, irascible i concupiscible. D'acord amb la idea que no som iguals, Plató creu que la ciutat justa s'ha d'organitzar agrupant als homes segons l'ànima que tinguin més desenvolupada i en això no influeix ni la riquesa, ni la classe social, etc. La justícia en l'Estat consisteix que cada classe d'home segons sigui la seva ànima faci el que li correspongui.

L'home, el qual posseix una ànima, té les parts d'aquesta, (racional, irascible i concupiscible) però sempre n'hi haurà una que li predomini, la qual indicarà que és el que haurà de fer ell, que esta associat a la seva naturalesa. Si li predomina la part racional, estarà destinat a gobernar. Si li predomina la part irascible, estarà destinat a ser un guardià. Aquests, si tenen el poder podràn dur a terme dues formes de govern: la timocràcia (gocern del més fort) un govern militar i molt violent, segons el filòsof, i l'oligarquia (govern d'uns pocs) en el qual els "governants" no buscarien el bé comú, si no el be propi. Si aquests governen trobaríem les pitjors formermes de govern: la democràcia (govern del poble) el qual, com que serua ignorant, no podria fer el bé. I finalment el pitjor de tots: la tiranía. Y si li predomina la part concupiscible, estarà destinat a ser un Artésà.

Episteme: (ciència, saber) fa Referència al coneixement d’allò intel·ligible, de les Idees.

Doxa: (opinió) fa referència al Coneixement sensible i, per tant, no és fiable.

Eikasia: és el grau de coneixment Més baix, es constitueix per aquelles afirmacions que només es recolzen en la Observació sensible (per exemple “la lluna creix i decreix”, “els pals es Torcen quan els introduïm en l’aigua”).

Pistis: grau de coneixement basat en L’observació sensible però des d’una perspectiva crítica. Constitueix l’intent D’entendre els fenòmens basant-nos en hipòtesis explicatives (per exemple, “la Lluna té fases perquè la ombra de la terra la cobreix durant el seu cicle”). Per Plató, aquest tipus de coneixement, no és un saber però sí que es pot Considerar una opinió raonable.

Dianoia: grau de coneixement superior Perquè estudia objectes intel·ligibles, però no tots, només arriba a les Idees Matemàtiques. És un saber en sí mateix però necessita fer hipòtesis Explicatives, raonaments discursius i sovint s’ajuda de representacions Sensibles per això no és perfecte no és perfecte.

Noesis: el saber absolut. Segons Plató Implica una visió, una intuïció directe de les Idees i s’hi arriba mitjançant La dialèctica.

Dialèctica: és una tècnica d’anàlisi Conceptual que ens ajuda a entendre la jerarquia que hi ha entre les Idees.

Teoria de la Reminiscència: Teoria segons la qual conèixer és el mateix que recordar. Segons Plató, l’ànima ja posseeix el coneixement, perquè té la mateixa naturalesa que Les idees (“el semblant coneix el semblant”); però accidentalment es troba Tancada en el cos de l’home (en el Món Sensible) que l’ha fet oblidar el seu origen, Per això conèixer és recordar. L’home, mitjançant la raó és capaç de recordar Que la seva ànima posseeix la mateixa naturalesa que les Idees i té la Possibilitat de recuperar allò que havia perdut.

Entradas relacionadas:

Etiquetas: