Dualitat de la realitat el mite de la caverna i l’exterior? Mantenen alguna semblança
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 11,36 KB
En segon lloc, l'autor identifica el pas de l'interior de la caverna a l'exterior amb l'ascens cap al món intel·ligible, el món de les idees.
interessant el seu dualisme epistemològic i ontològic. Distingeix dues realitats i dos tipus de coneixements ben diferents. Ens fa veure la importància de la raó per conèixer el món intel·ligible, per empènyer a poc a poc a l'ull de l'ànima arrencant-ho de tot allò que està submergit en el fang, en la ignorància. Aquesta "empenta" és possible a través del sistema educatiu que ens presenta el mateix autor, qui distingeix 3 estaments diferents, un dels quals és l'indicat per treure de la ignorància als esclaus del món sensible i convertir-los en persones lliures i residents del món de les Idees.
En tercer lloc, es troba la idea del Be. Aquesta idea és la causa de la bellesa, l'ordre, és la més important al món de les idees. Es considera la veritable realitat i, finalment, és necessari que es conegui per actuar justament, tant sigui en privat com en públic.
En tercer lloc, usant l'exemple d'un Artésà que vol ser guerrer, Plató ens
diu que l'intercanvi de funcions entre les tres classes d'homes és la injustícia i per tant la perdició de l'Estat ja que els ciutadans no compleixen les funcions que els corresponen per ser la classe d'home que són i intenten realitzar les funcions que són pròpies de les altres clases d'homes.
«les tres classes»: La divisió de les persones que formen l'estat tenint en compte les tres ànimes. Una concepció de l'estat.
En el seu mite de la caverna és l'interior de la cova. En canvi, el món de les
idees només es coneix mitjançant la raó. És el món intel·ligible que proporciona la veritable realitat, eterna, transcendent immutable En el mite de la caverna és l'exterior de la cova, il·luminada pel sol. La idea del BÉ.
cos és finit, mutable, canviant i no transcendent habita al món dels
sentits i de l'opinió. En canvi, l'ànima és de la mateixa naturalesa que
les idees, és transcendent eterna i immutable. Té la capacitat de conèixer la
veritable realitat, la idea de BÉ.
veritable coneixement, és la contemplació de les idees, el recordar el que les idees ja han après abans de caure presoneres en el cos. Mentre que
opinar és una imatge, una representació de les idees.
Episteme: (ciència, saber) fa Referència al coneixement d’allò intel·ligible, de les Idees.
Doxa: (opinió) fa referència al Coneixement sensible i, per tant, no és fiable.
Eikasia: és el grau de coneixment Més baix, es constitueix per aquelles afirmacions que només es recolzen en la Observació sensible (per exemple “la lluna creix i decreix”, “els pals es Torcen quan els introduïm en l’aigua”).
Pistis: grau de coneixement basat en L’observació sensible però des d’una perspectiva crítica. Constitueix l’intent D’entendre els fenòmens basant-nos en hipòtesis explicatives (per exemple, “la Lluna té fases perquè la ombra de la terra la cobreix durant el seu cicle”). Per Plató, aquest tipus de coneixement, no és un saber però sí que es pot Considerar una opinió raonable.
Dianoia: grau de coneixement superior Perquè estudia objectes intel·ligibles, però no tots, només arriba a les Idees Matemàtiques. És un saber en sí mateix però necessita fer hipòtesis Explicatives, raonaments discursius i sovint s’ajuda de representacions Sensibles per això no és perfecte no és perfecte.
Noesis: el saber absolut. Segons Plató Implica una visió, una intuïció directe de les Idees i s’hi arriba mitjançant La dialèctica.
Dialèctica: és una tècnica d’anàlisi Conceptual que ens ajuda a entendre la jerarquia que hi ha entre les Idees.
Teoria de la Reminiscència: Teoria segons la qual conèixer és el mateix que recordar. Segons Plató, l’ànima ja posseeix el coneixement, perquè té la mateixa naturalesa que Les idees (“el semblant coneix el semblant”); però accidentalment es troba Tancada en el cos de l’home (en el Món Sensible) que l’ha fet oblidar el seu origen, Per això conèixer és recordar. L’home, mitjançant la raó és capaç de recordar Que la seva ànima posseeix la mateixa naturalesa que les Idees i té la Possibilitat de recuperar allò que havia perdut.