El Dubte, Descartes, Plató i la Dualitat Cos-Ànima: Anàlisi Filosòfica

El Dubte i l'Escepticisme segons Descartes

Escepticisme: Dubte i Coneixement

L'escepticisme postula que el coneixement comença amb els sentits, però com que aquests són individuals, cada persona percep la realitat de manera diferent. Per tant, no es pot arribar a una veritat o coneixement universal.

La percepció canvia amb el temps, i només coneixem els fenòmens, no les seves conseqüències. L'apatia, o tranquil·litat de l'ànim, sorgeix de no afirmar ni negar res. Aquesta suspensió de judici afecta tant el coneixement com la moral.

Les normes que s'apliquen a les ciutats i els aspectes morals i ètics són relativistes: el que està bé per a una persona pot no estar-ho per a una altra. En la vida quotidiana, cadascú ha de seguir el seu instint. L'escepticisme va tenir una gran influència en el Renaixement, en autors com Descartes (que va intentar superar-lo) i Hume (que afirmava que només podem conèixer allò que veiem).

L'Existència de Déu

Sant Anselm i l'Argument Ontològic

Sant Anselm, un dels principals autors en aquest àmbit, va aportar l'argument ontològic. Aquest argument, analitzat posteriorment per Locke i Hume, busca demostrar les veritats religioses mitjançant la raó. Sant Anselm defensa l'existència de Déu de la següent manera:

• Tot el que pensem prové d'algun lloc.
• Ningú pot pensar en alguna cosa que no existeixi.
• Tothom té un concepte de Déu.
• Per tant, si tenim la imatge de Déu, o bé l'hem vist o bé Déu ens ha transmès la idea d'ell mateix.
• En conseqüència, Déu existeix.

Dualitat de la Persona: Plató i Descartes

Plató: Dualisme Cos-Ànima

Plató és dualista perquè observa una separació entre el cos i l'ànima. Aquest dualisme es trobarà posteriorment en autors com Sant Agustí i en la doctrina del cristianisme medieval. La relació entre cos i ànima és problemàtica, ja que, per molt perfecta que sigui l'ànima, Plató ha d'acceptar que depèn en part del cos. Plató afirma que aquesta relació és accidental i que la missió de l'home és alliberar-se de la presó del cos.

Descartes: Dualisme Cartesià

Segons Descartes, en l'home hi ha dues entitats: pensament (ànima) i matèria (cos). Aquestes dues entitats són evidents per si mateixes, distintes i, alhora, formen l'home. El jo és fonamentalment pensament, constituït per dues facultats: enteniment i voluntat. La teoria cartesiana és dualista pel que fa a l'home i postula l'existència d'una altra substància, Déu, que garanteix l'ordre del cosmos.

Descartes i Galileu: Teoria i Experiència

La diferència entre Descartes i Galileu rau en el fet que, mentre el primer considera els principis fonamentals de la física com a construccions mentals, el segon sosté que són el resultat de l'experiència.