Dubte esceptic i dubte metodic

1. Dubte hiperbòlic: Aquesta és una hipòtesi plantejada per Descartes; prou agosarada per L’època en que vivia. Planteja que el món no sigui la creació d’un Déu de bondat sinó d’un Déu enganyador. Fa pensar que fins i tot podria haver-hi algun geni dolent que ens Enganyés i ens fes creure que tot el que coneixem és real sense necessitat de que ho sigui, Per això fins i tot s’ha de dubtar d’allò evident. Com per exemple: dubtar sobre les Matemàtiques. 2. Subratllar text dubte hiperbòlic En aquest text no surt explicat literalment el dubte metòdic, però apareix en diferents Fragments com per exemple: - “Després de reconèixer que hi ha un Déu reconec que no és un Déu enganyador.” - “Com per exemple les veritats de la geometria i altres de semblants. Què se’m Podria objectar per obligar-me a posar-les en dubte?” Abans de conèixer al Déu vertader, Descartes no podia saber perfectament res de res. 3. Tema principal text Descartes se'n adona que tota certesa i veritat de tot coneixement depèn del coneixement Del déu vertader. Com reconeix que hi ha un Déu, al mateix temps reconeix que totes les Coses depenen d’ell i que no és un Déu enganyador 4. Dubte ontològic Fonamentat en el platonisme i per donar un argument de l’existència de Déu, parteix a partir D’aquest mateix. Passa d’analitzar la idea o essència de Déu, a afirmar la eva existència. Fa una distinció entre el que pot no existir, i el que no pot no existir (Déu existeix ja que és Un ésser necessari). Si l’ateu afirma que no hi ha Déu, alhora està utilitzant la paraula. Fa Referència a allò que no pot ser més superior. La seva idea implica la seva existència. Si Diem que Déu no existeix, l’ésser més gran que es pot pensar no existeix tampoc, però Continua present en el pensament. Si només existeix en el pensament, sempre podràs Pensar un ésser més i més gran encara, s’haurà de parar aquest augment amb una Realitat/existència. Igual que la suma dels angles d’un triangle ha de ser igual a 180º, si analitzem la idea de Déu, ens adonem que en ella hi va implícita la seva existència, ja que remet a la idea de Perfecció i la no existència seria una limitació d’aquesta perfecció. El mateix amb una Muntanya i la seva vall. 5. Definició evidencia I Déu maligne/enganyós Evidència:​ és el criteri de certesa. Allò que es percep de forma clara i distinta. Déu maligne:​ geni que enganya i ens fa creure que tot allò que coneixem és veritat. 6. Enumera I defineix mètode El dubte cartesià és una prova que la raó es posa a ella mateixa. No es tracta de dubtar per Dubtar; es tracta de dubtar per trobar un millor fonament a la raó. El món és ple de coses Que creiem però no entenem. Cal fer un procés de dubte per poder entendre el món Racionalment i per poder anar més enllà de les posicions escèptiques. És metòdic (és ordenat, va pas per pas. No es tracta de dubtar de tot, ni de qualsevol Manera. Cal seguir unes regles del mètode per evitar l’escepticisme) , universal (té un abast General sobre totes les coses) i teòric(No és pràctic, ni té caràcter polític. El dubte en Descartes és sempre un instrument) . Regles del mètode: - EVIDÈNCIA​: És el criteri de certesa --> aquella proposició evident, (aquells pensaments que Apareixen al meu esperit de manera clara, distinta i indubtable). Evitar la precipitació i la Prevenció. - ANÀLISI​: Es tracta de descompondre els problemes en les seves parts més simples, les quals Podran ser coneguts per la intuïció (naturaleses simples). - SÍNTESI​: Consisteix en reconstruir en sentit invers el camí de l'anàlisi. Agrupem les idees Simples. A partir de la deducció (el pas d'allò conegut intuïtivament a allò conegut Deductivament). - ENUMERACIÓ:​ Repassar l'aplicació de les regles anteriors, revisar-ho. 7. Diferencia qualitats primàries I secundaries. Quina substancia afecten Per a Descartes, l’única característica essencial de la realitat física és l’extensió. El món no és més que materia extensa i moviment → res extensa. Aquestes qualitats primaries i secundaries afecten a la substancia material. Les primàries són objectives, és a dir: reals, existents en l’objecte, en canvi, les secundaries (color, so, duresa, pes…) són subjectives; no formen part de l’objecte sinó del subjecte que Les percep. No són més que modificacions de la consiencia. Qualsevol qualitat secunadaria Pot ser suprimida sense que desaparegui el cos. L’extensió és l’única qualitat imprescindible en qualsevol cos (forma, magnitud, moviment, Repos). Les primaries són susceptibles de l’anàlisi i tractament matemàtic.