Dunes de Mallorca: Ecosistemes Costaners i la seva Conservació

Les Dunes de Mallorca: Història i Conservació

Fins fa menys de 50 anys, Mallorca disposava de cinc sistemes dunars principals: la Badia de Palma, s'Arenal, Migjorn (Es Trenc), Llevant (Cala Millor) i dos a la Badia d'Alcúdia (Can Picafort i Son Serra de Marina). També trobem una sèrie de petites platges amb sistemes dunars més o menys desenvolupats al llarg de la costa, com Es Carbó, Cala Mesquida i Peguera.

El boom turístic dels anys 60 va provocar un desenvolupament urbanístic que va generar la destrucció de gran part dels sistemes dunars. A Peguera i s'Arenal s'han perdut totalment, mentre que a Cala Millor i Can Picafort conserven petites zones. Es Trenc és considerat el sistema dunar més ben conservat i estructurat que queda al Mediterrani, gràcies a la lluita ecologista.

Des del 1987 hi ha hagut pressions negatives pel manteniment de les comunitats vegetals formadores i conservadores del sistema dunar. Destaquen la circulació de vehicles i els xiringuitos. Hauria d'haver-hi un sistema de regulació, ja que les dunes no poden ser espais lliures per aquest motiu.

Importància dels Dipòsits d'Algues

Els dipòsits d'algues no haurien de ser retirats durant els mesos d'abril i maig, després dels temporals d'hivern. Aquest fet produiria una regeneració natural de l'arena a les platges.

Formació Dunar

La formació dunar requereix:

• Una font abundant de sorra.
• Un lloc on s'acumuli la sorra.
• Vent fort i continuat.

Dunes Litorals

Formades a l'inici del sistema dunar, es caracteritzen per petits munts de sorra que adquireixen un cert volum. La influència de la mar es nota en la vegetació i el percentatge de petxines pot superar el 0,1%.

Dunes Continentals

La sorra es desplaça fins al cim per caure en petites allaus quan el pes provoca el desequilibri, formant capes.

Comunitats Dunars: Tipus

• Línia Litoral

  La variació entre marees dibuixa una franja d'uns quants metres que sovint es cobreix d'aigua. En alguns casos, hi trobem algues i vegetació.

• La Preduna

  Més enllà de les marees més altes, hi poden viure gramínies perennes com el lliri de platja, que poden ser obstacles on s'acumula la sorra, iniciant la formació de la duna. Són capaces de sobreviure soterrades temporalment i créixer a través de la sorra.

• Dunes Blanques o Mòbils

  La duna mòbil s'erosiona amb facilitat per l'acció del vent o per les petjades de l'home.

• Dunes Estabilitzades

  Són una fase de transició cap als prats de dunes o els matollars de dunes. La cobertura de vegetació encara no és completa i es poden alternar zones descobertes amb zones vegetades.

• Els Prats de Dunes

  És una zona on hi ha abundància de calç (procedent de petxines), i la vegetació formarà ambients més rics florísticament.

• Les Dunes Grises o Fixades

  Són terrenys pobres que es caracteritzen pel baix contingut en calci. Podem trobar ginebró.

• Fondals

  La vegetació varia segons la proximitat de les capes freàtiques. Podem trobar zones inundades de manera permanent, amb espècies aquàtiques com el jonc marí, etc.

• Els Matollars Dunars

  Es tracta d'una fase cap a les dunes arbrades i el seu estat està molt condicionat per l'activitat humana. Podem trobar solibella, les bresques (o esbarzers), etc.

• Els Boscos Dunars

  Una de les característiques és el pi pinyer. Es troba de manera natural i s'utilitza per a la fixació de dunes. En aquesta primera franja preboscosa es requereix vegetació adaptada als forts vents. Per l'abrasió de la sorra, les arrels dels arbres poden quedar descobertes o l'arbre pot quedar cobert. Més a l'interior podem trobar l'alzina; en zones més elevades, la vegetació és més pobre.