Durkheim i la funció de l'educació en la societat

Durkheim

Durkheim no s'atura a analitzar l'individu aïllat sinó la societat com un tot i considera que el social ve constituït per la solidaritat: les afinitats i la cooperació entre les persones que permeten que existeixi la societat. Una de les funcions de l'escola és la formació diferencial dels diferents llocs de treball necessaris en la nova divisió social del treball resultant de la revolució industrial. La funció de cohesió social li correspon ara a l'educació que, a través de la transmissió de la cultura o pautes de conducta, normes i creences socialment acceptades i de la formació per als diferents llocs de treball, prepara per la interdependència funcional en una societat cada vegada més complexa. Els funcionalistes sostenen que l'estratificació serveix a les necessitats d'una societat i és, per tant, necessària i inevitable. En la línia marcada per Durkheim de la divisió social del treball, ells consideren que hi ha criteris de racionalitat tècnica que donen suport a aquesta divisió, de la feina. Els dos punts fonamentals d'aquesta teoria seran: en primer lloc, la fonamentació de la distinció entre els conceptes de classe social i estrat social i, en segon lloc, la justificació funcional de l'estratificació social "(Tezanos, 1988, 344). Els funcionalistes assumeixen el concepte d'estrat social, preferint al de classe social perquè qüestionen la concepció monista de classes socials, basades en factors econòmics, com a explicació suficient de l'estratificació i desigualtat social. El binomi marxista de classe social-situació econòmica anirà sent substituït en molts enfocaments per la trilogia classe, estatus i poder, sent l'estatus l'element fonamental, encara que no únic, de l'estratificació social. La tesi de Davis i Moore es basa en l'ideal de la meritocràcia, segons el qual, només ha d'haver desigualtats en funció dels esforços i mèrits desiguals de les persones.

Educació:

La teoria de l'educació de Durheim no s'ocupa de l'educació d'una manera teòrica, sinó que l'analitza com un conjunt de pràctiques i d'institucions socials. L'educació cal estudiar-la com a fet social, com si es tractés d'una cosa. En segon lloc l'educació no provoca un un procés de desenvolupament natural, sinó de creació i de producció. Aquesta creació no pot ésser social, sinó que és inarmònica. Per treure o extreure alguna cosa de l'alumne cal suposar que aquesta cosa preexisteix en ell des del seu naixement, una cosa que ha d'aflorar en el procés educatiu. La pràctica educativa no es limita a desenvolupar una preexistent naturalesa de l'home, sinó que el crea. En tercer lloc, Durheim assenyala que per al pensament idealista la funció del mestre consistiria tan sols a ensenyar. El sistema educatiu, arriba a dir, és un instrument de dominació de les ànimes. L'escola és una institució de poder. La funció de l'escola és la imposició de la legitimitat d'una determinada cultura o forma de vida. Ha de preservar la igualtat d’oportunitats així tothom destaca al màxim possible, per això ha de complir aquestes funcions:

1. Serveix per assignar posicions d’acord amb el mèrit, capacitats.
2. Selecció de les persones mes aptes pel sistema d’adults
3. Modernitzar la societat
4. Emancipació de l’infant de la familia, per a que deixi de ser tan dependent de la familia
5. Interioritza valors necessaris pel funcionament de la societat
6. Instrucció tècnica i ideològic dels treballadors futurs ( hi ha necessitats econòmiques que s’han de cobrir mitjançant el sistema escolar han de donar importància a la responsabilitat en el treball, respecte. ENTEN QUE L’ESCOLA FA FUNCIONS PER RESOLDRE LES NECESSITATS)
7. Desenvolupament coneixements i aptituds exigits per la feina (formació professional)

Autors crítics van criticar el plantejament les funcions de l’escola dels funcionalistes, perquè no son les mateixes oportunitats a l’hora de mostrar aquestes actituds, sinó que el capital familiar poden impedir demostrar les teves capacitats.