Ecologia: Biòtop, Biocenosi, Medi i Substrat

Ecologia

Part de la biologia que estudia els ecosistemes.

Entenem per ecosistema el conjunt d'éssers vius i factors físics mútuament relacionats que ocupen una determinada àrea. Els factors físics condicionen la vida, i la vida condiciona els factors físics. Hi ha una interrelació. Dins de l'ecosistema, parlarem de dues parts: el biòtop i la biocenosi. El biòtop comprèn els factors físics o abiòtics, mentre que la biocenosi és el conjunt de poblacions que conviuen en un ecosistema.

Dins del biòtop, trobarem el medi, el substrat i els factors.

Medi

Entenem per medi el conjunt de substàncies que formen els fluids que envolten els éssers vius. Trobem dos medis principals: l'aquàtic i l'aeri.

Hi ha dos tipus d'aigua en aquest planeta en funció de la concentració salina: l'aigua dolça, de baixa concentració salina, i l'aigua salada, d'alta concentració salina. També hi ha aigües salabroses (desembocadures de rius, deltes, estuaris...), és a dir, de concentració salina mitjana. La concentració de sal condiciona el tipus de vida que hi pot haver.

En el medi aquàtic, trobem diferents tipus d'éssers vius en funció del lloc on estan situats:

• Nèuston: Conjunt d'éssers vius, animals i plantes, que viuen recolzats sobre la superfície de l'aigua. Són més propis d'aigua dolça perquè aquestes són més tranquil·les i les trobem estancades. Aprofiten la tensió superficial de l'aigua. Ex: els sabaters.
• Plàncton: Conjunt d'éssers vius que viuen a les capes més properes a la superfície i que es mouen a la deriva (corrents, onades). Trobem dos tipus:
  • El fitoplàncton o plàncton vegetal, format per algues unicel·lulars, fotosintètiques i, per tant, molt important perquè el fitoplàncton és el gran productor de matèria orgànica en l'ecosistema marí.
  • El zooplàncton, que s'alimenta del fitoplàncton i està format per petits animals, tant adults com larves (crustacis, mol·luscs, esponges...).
• Nècton: Conjunt d'animals capaços de travessar capes d'aigua, fonamentalment peixos, mamífers marins i cefalòpodes.
• Bentos: Conjunt d'éssers vius que viuen en contacte amb el fons marí, fixos o en moviment (sèssils). Ex: esponges, pòlips, bivalves.

Substrat

Conjunt de substàncies que formen la superfície sobre la qual es recolzen els éssers vius. Pot ser el sòl, l'aigua (H2O) o un altre ésser viu. Trobem diferents substrats:

Sòl

És important per a l'ecosistema. L'edafologia és la part de la ciència que estudia els sòls. És una capa de potència variable formada per la barreja de dues substàncies:

• Matèria orgànica: Formada per la descomposició de la vida que hi ha a sobre.
• Matèria inorgànica: Formada per la disgregació de la roca mare.

Dins del sòl, s'hi distingeixen diverses capes, els horitzons. Com més a prop de la superfície, més matèria orgànica; com més lluny, menys matèria orgànica.

És imprescindible per a la vida, ja que és el lloc on creixen les plantes i on comença la vida.

Hi ha dos tipus de sòls:

• Sòls bàsics o calcaris: Resultants de la descomposició de minerals calcaris, on la roca mare és fonamentalment calcària.
• Sòls àcids o granítics: On la roca mare és fonamentalment granit. El granit és una roca formada per tres components: quars, feldspats (silicats) i biotita (silicats). A vegades, hi ha sòls volcànics o salins (a prop del mar).

Segons el tipus de sòl, hi viuran millor unes espècies o unes altres.

Flotabilitat

Depèn fonamentalment de la densitat de l'aigua, i la densitat de l'aigua depèn de la salinitat i de la temperatura. Com més alta sigui la salinitat, més densa serà l'aigua. Com més alta sigui la temperatura, menys densa serà.

Els mars càlids són menys densos que els mars freds. Als mars càlids, es flota pitjor.

Éssers vius que viuen sobre altres éssers vius

Hi ha unes plantes que es diuen epífites, que viuen sobre altres plantes per arribar a la llum o per alimentar-se. Ex: heures, lianes.

Pel que fa als animals, hi ha tot un gran món d'animals paràsits que viuen dins del seu hoste. Ex: paparres, puces, polls, tènies.

Els paràsits tenen tota una sèrie d'adaptacions. Solen tenir òrgans de fixació que els permeten agafar-se al seu hoste. Solen tenir una reducció d'òrgans dels sentits; la majoria de paràsits, especialment els endoparàsits, no tenen òrgans dels sentits perquè es tracta d'animals fixos i interns. També solen presentar modificacions en l'aparell digestiu, especialment en l'aspecte bucal. Solen tenir boques xucladores que els permeten agafar els nutrients dels hostes, i també modificacions, ja que poden tenir una digestió nul·la perquè la digestió la fa l'hoste.